|
'''Joan Carretero i Grau''' ([[Tremp]], el [[Pallars Jussà]], [[1955]]) és un [[polític]] [[català]] i [[metge]] de [[Puigcerdà]], líder del [[partit polític]] [[Reagrupament]] i [[Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya]] per [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] entre [[2003]] i [[2006]].
És pare de tres filles, llicenciat en medicina i cirurgiàcirurgia per la [[Universitat de Barcelona]] ([[1978]]), diplomat en sanitat per l'Escola Nacional de Salut de Lleida i màster en salut pública per la [[Universitat de Barcelona]]. Com a [[metge]] d'[[Centre d'Atenció Primària|atenció primària]], ha treballat a [[Barbens]] (el [[Pla d'Urgell]]) i a [[Puigcerdà]] (la [[Cerdanya]]).
Ha estat president del [[Club de Futbol Puigcerdà]] durant dos anys. Fou militant d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC) des del 1990 fins al maig de 2009.
Ha estat [[alcalde]] de Puigcerdà des del 1995, quan es va presentar per primera vegada a les eleccions municipals encapçalant la llista d'[[ERC]], fins al desembre del [[2003]], quan deixa l'alcaldia en ser nomenat [[conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya|conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya]]. El succeeix com a alcalde de Puigcerdà [[Joan Planella i Casasayas]]. Fou destituït del càrrec de conseller pel [[José Montilla i Aguilera|president de la Generalitat de Catalunya]] a causa d'unes declaracions fetes en una entrevista al diari ''[[La Vanguardia]]'' on, entre altres manifestacions, es mostrà molt crític amb l'actitud del [[José Luis Rodríguez Zapatero|president del Govern d'Espanya]] respecte a [[Catalunya]] en el procés d'elaboració de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006|Estatut]], el qual fou modificat de forma significativa respecte al text que havia aprovat el [[Parlament de Catalunya]] el [[30 de setembre]] de [[2005]]. Fou substituït el [[20 d'abril]] de [[2006]] per [[Xavier Vendrell i Segura]], el qual tan sols va exercir 21 dies, atès que els consellers d'ERC van ser expulsats del Govern.
El febrer de 2007 inicia un desmarcament de la direcció d'[[ERC]] i crea un corrent d'opinió dins d'ERC, anomenat [[Reagrupament]]. Aquest corrent fa públic un manifest, el dia 10 de febrer, en què demanen que es canviï l'estratègia de la direcció del partit, a qui acusen d'haver-se convertit en un "satèl·lit del PSC", [[Partit dels Socialistes de Catalunya]], amb el qual governava, juntament amb [[Iniciativa per Catalunya Verds]] (ICV) desd'ençà de la incorporació al [[govern de Catalunya 2006-2010|govern de la Generalitat]]. També sol·liciten la celebració d'un congrés extraordinari. En aquesta línia, cal destacar un article publicat els dies 20 i [[21 de gener]] de [[2007]] al diari ''[[Avui]]'' sota el títol "ERC, de planeta a satèl·lit".<ref>{{ref-web |url=http://paper.avui.cat/politica/detail.php?id=44564 |títol=ERC, de planeta a satèl·lit (I) |consulta=18 d'abril del 2009 |obra=Joan Carretero i Grau |editor=Avui |data=20 de gener del 2007 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120318145319/http://paper.avui.cat/politica/detail.php?id=44564 |arxiudata=2012-03-18 }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://paper.avui.cat/politica/detail.php?id=44652 |títol=ERC, de planeta a satèl·lit (II) |consulta=18 d'abril del 2009 |obra=Joan Carretero i Grau |editor=Avui |data=21 de gener del 2007 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120318235152/http://paper.avui.cat/politica/detail.php?id=44652 |arxiudata=2012-03-18 }}</ref> El dia [[30 de juny]] de 2007, a l'[[Auditori de Barcelona]], Reagrupament va fer la seva presentació pública davant de 600 militants adherits.
Esdevé el candidat de Reagrupament a la [[President d'Esquerra Republicana de Catalunya|presidència d'ERC]] al congrés que esse celebrà el [[7 de juny]] de [[2008]]. QuedaVa enobtenir el segon lloc amb 1.937 vots (27,56%), per darrere de [[Joan Puigcercós]], amb 2.616 vots (37,22%), en un congrés amb 4 aspirants al càrrec. El [[18 d'abril]] delde [[2009]] va proposar, en un article al diari ''[[Avui]]'', la creació d'una candidatura política d'ampli espectre per a les [[Eleccions al Parlament de Catalunya (2010)|eleccions al Parlament de Catalunya del 2010]] que tinguera com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la [[Independentisme català|independència de Catalunya]] per una decisió majoritària del [[Parlament de Catalunya|Parlament]]; i, com a altre gran eix, una severíssima exigència ètica en l'activitat política. Nou dies després, el [[27 d'abril]], després que la direcció d'[[ERC]] li obrís expedient i el suspengués temporalment de militància, esva donàabandonar de baixa delel partit.<ref>{{ref-web |url=http://paper.avui.cat/article/politica/161257/patriotisme/dignitat.html |títol=Patriotisme i dignitat |consulta=18 d'abril del 2009 |obra=Joan Carretero i Grau |editor=Avui |data=18 d'abril del 2009 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090423063312/http://paper.avui.cat/article/politica/161257/patriotisme/dignitat.html |arxiudata=2009-04-23 }}</ref>
El [[3 d'octubre]] de [[2009]] és elegit president de l'associació [[Reagrupament]], durant la celebració deen la primera assemblea nacional de l'associació, celebrada al Palau de Congressos de Catalunya.<ref>{{ref-web |url=http://www.3cat24.cat/noticia/407662/politica/Joan-Carretero-es-escollit-president-de-Reagrupament |títol=Joan Carretero és elegit president de Reagrupament |consulta=27 d'octubre 2009 |editor=3cat24 |data=4 d'octubre de 2009}}</ref>
== Referències ==
|
