Julen Madariaga Agirre: diferència entre les revisions

Fill d'un militant d'[[Acció Nacionalista Basca]],<ref>{{Ref-web|títol=Julen Madariaga. Tragedia y fracaso. Por Iñaki Anasagasti|url=https://21noticias.com/2021/04/julen-madariaga-tragedia-y-fracaso-por-inaki-anasagasti/|data=2021-04-07|consulta=2021-04-07|llengua=es|nom=Iñaki|cognom=Anasagasti}}</ref> va acompanyar el seu pare a l'exili a [[Xile]] durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil Espanyola]]. Va tornar a [[Bilbao]] el [[1942]]. Finalitzat l'ensenyament secundariSecundari, va estudiar Dretdret al [[Regne Unit]] i es va doctorar aper la [[Universitat de Cambridge]]. Després va tornar al [[País Basc]] i es va embarcar en l'activitat política [[nacionalisme basc|nacionalista]].

Junt amb [[José Luis Álvarez Emparantza]] ''Txillardegi'', [[José María Benito del Valle]], Manu Agirre, Iñaki Gaintzarain, Alfonso Irigoyen, Rafa Albizu i Iñaki Larramendi va fundar [[Ekin]], organització escindida d'[[Euzko Gaztedi Indarra|Eusko Gaztedi]], les joventuts del PNB, i que va constituir l'embrió de la futura [[Euskadi Ta Askatasuna]] (ETA). Aquesta es va crear en 1959 i, tres anys després, Madariaga va participar en l'organització a [[Baiona]], amb Txillardegi i Iñigo Igaray, la [[Primera Assemblea d'ETA|I Assemblea]] de l'organització. Va ser des de llavors un dels membres del seu comitèComitè executiuExecutiu. El governGovern francès li va prohibir residir a cap dels dotze departaments més propers a la frontera espanyola i el 1964 fou confinat per les autoritats franceses. El 1965 marxà a Algèria i el 1972 fou expulsat a [[Xile]]. Madariaga va estar encausat en el [[procésProcés de Burgos]] i declarat en rebel·lia.

A la mort de Franco muntà una fàbrica d'aixetes a [[Biàrritz]], fou un dels inspiradors de l'[[alternativa KAS]], d'[[Herri Batasuna]] el 1978 i defensà l'assassinat de [[Yoyes]]. Va obtenir la nacionalitat [[França|francesa]] el [[1986]]. El [[12 de març]] de [[1988]] fou detingut arran de l'[[operació Sokoa]] acusat de tenir empreses tapadora a [[Iparralde]] per a finançar ETA. El [[1989]] la justícia francesa el va condemnar a quatre anys de presó per col·laborar amb ETA, amb prohibició de residir a [[Iparralde]] durant deu anys. Va sortir de la presó el [[1991]] i fixà la seva residència a [[Bilbao]], dedicant-seon es dedica a l'advocacia en un despatx compartit amb l'advocat d'[[Herri Batasuna]] [[Txema Montero]]. El [[1993]] i [[1994]] va afirmar que ETA havia perdut la batalla per l'[[dret d'autodeterminació|autodeterminació]] del País Basc i es va mostrar partidari que abandonés les armes.

El [[2001]] es va adherir als postulats d'[[Aralar]], llavors un corrent intern d'[[Euskal Herritarrok]], favorables al fi de la violència i que el [[2002]] es convertiria en partit polític independent. Va ser nomenat responsable de la seva Comissió de Garanties. Va ser candidat d'aquesta formació a diputat general de [[Biscaia]] en les [[eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 2003]] i també va figurar en les llistes de candidats pel [[Senat]] a les [[eleccions generals espanyoles de 2004|generals de 2004]] i per al Parlament Europeu [[eleccions al Parlament Europeu de 2004 (Espanya)|el mateix any]]. El juliol de [[2006]] el jutge [[Fernando Grande-Marlaska|Grande-Marlaska]] va ordenar-ne la seva detenció en el marc d'una operació contra suposats membres de l'aparell d'ETA, quedantva quedar posteriorment en llibertat sota fiança, sitot i béque se li va prohibir aleshores sortir de [[París]].<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/132888/0/etarra/madariaga/cofundador/|Julen Madariaga, un clásico del núcleo duro de ETA], a ''[[20 Minutos|20 minutos]]'', 20 de juny de 2006.</ref><ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2006/06/20/espana/1150798265.html Perfil de Julen Madariaga. De la línea dura a la negociación], a ''[[El Mundo]]'', 20 de juny de 2006.</ref>

En relació al [[procés de pau amb ETA del Govern de la VIII Legislatura d'Espanya|procés de pau]] iniciat pel Govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]], va afirmar que ETA hauria de demanar perdó a les víctimes: ''«He dit que tothom ha de demanar perdó i d'això no se n'escapa ETA. Els conflictes sempre tenen diversos actors i ETA n'és un més. Han de demanar perdó tots els agressors»''.<ref>{{ref-web|url= http://www.elcolombiano.com/BancoConocimiento/F/fundador_de_eta_prefiere_la_reconciliacion/fundador_de_eta_prefiere_la_reconciliacion.asp?CodSeccion=9|títol= Fundador de Eta prefiere la reconciliación|autor=John Eric Gómez Marín| editor= [[El Colombiano]] |data= 8 d'agosto de 2009| consulta= 4 de febrer de 2014}}</ref>