|
=== Períodes medieval i renaixentista ===
Després de la divisió de l'[[Imperi Romà]], Anatòlia va esdevenir part de l'Imperi romà oriental, o [[Imperi Romà d'Orient]]. El control romà d'Orient va ser desafiat per les incursions [[àrabs]] des del {{segle |VII}}, però alals segles {{segleRomanes|IX}} i {{Romanes|X}} en un ressorgiment de l'Imperi Romà d'Orient, aquest recuperà els seus territoris perduts i, fins i tot, es va expandir més enllà de les seves fronteres tradicionals, a [[Armènia]] i [[Síria]]. Després de la [[Batalla de Manazkert]], el 1071, els turcs [[seljúcides]] van avançar a través d'Anatòlia, i quedà gairebé conquerida el 1080.
La llengua turca i la religió islàmica es van introduir gradualment com a resultat de la conquesta seljúcida. Aquest període va marcar el començament de la lenta transició d'Anatòlia de majoria cristiana i de parla grega, a ser de majoria musulmana i de parla turca. Al segle següent, els romans d'Orient van aconseguir reafirmar el seu control a l'oest i el nord d'Anatòlia. El control d'Anatòlia es va dividir entre l'Imperi Romà d'Orient i el [[Soldanat de Rum]], amb els territoris romans d'Orient reduint-se gradualment.
El 1255, els mongols es van estendre pel centre i per l'est d'Anatòlia, i hi romandrien fins al 1335. La guarnició de l'Iljanat es va estacionar a prop d'Ankara.
A finals del {{segle|XIV}}, la major part d'Anatòlia va estar controlada pels [[beilicats d'Anatòlia|beylicats d'Anatòlia]]. Els beyliksbeilicats turcmans estaven sota el control dels mongols, almenys nominalment, durant la decadència dels soldans seljúcides. Els beyliksbeilicats no van encunyar monedes amb els noms dels seus propis líders mentre van romandre sota la sobirania de l'IljanatIlkhanat. [[Osman I|Osman]] va ser el primer governant turc que va encunyar monedes amb el seu nom el 1320, amb la inscripció "encunyada pel fill d'Osman d'Ertugul". Atès que, en la pràctica, l'encunyació de monedes era una prerrogativa concedida en els territoris islàmics només per als sobirans, es pot considerar que Osman es va independitzar dels mongols. Després de la caiguda de l'[[Il-khanat]], entorn del 1335-1353, el llegat de l'[[Imperi Mongol|Imperi mongol]] a la regió va ser la dinastia uigur Eretna, que va ser enderrocada per Kadi Burhan al-Din el 1381. Entre els turcmans líders dels otomans va sorgir un gran poder al voltant d'Osman i el seu fill Orhan I. Esmirna va ser conquerida el 1330, i l'última possessió romana d'Orient, [[Filadèlfia (Lídia)|Filadèlfia]] (l'actual Alasehir), va [[Caiguda de Filadèlfia|caure el 1390]].<ref>{{ref-llibre| pàgines = p. 491 |cognom = Ostrogorsky |nom = George | editorial = Einaudi |títol=Storia dell'Impero bizantino |any = 1968 | lloc = Milano |llengua =italià |isbn = 8806173626}}</ref> Els beyliks d'Anatòlia van ser, al seu torn, absorbits per l'augment de l'Imperi Otomà al {{segle|XV}}. Els otomans van completar la conquesta de la península el 1517 amb la presa d'[[Halicarnàs]] ([[Bodrum]]) dels Cavallers de Sant Joan ([[hospitalers]]).
=== Època contemporània ===
|
