Paret seca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 7 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
Cap resum de modificació
Línia 9:
Apareix com a tècnica constructiva, no només per tota la [[conca mediterrània]] sinó a llocs d'arreu del món amb abundància de pedra, i s'ha usat des de l'època [[prehistòria|prehistòrica]] i [[edat antiga|antiga]] (en construccions com ara: els [[dòlmens]], especialment els de corredor, els [[talaiots]] i les [[navetes]] de [[Menorca]], les ruïnes [[civilització Maia|maies]] de [[Lubaantún]], a [[Belize]], algunes estructures de [[Micenes]], etc.) fins avui en dia, passant per l'època medieval (castells, murs, muralles, ponts, etc.).
 
Les característiques constructives bàsicament estan caracteritzadesdeterminades pel lligam amb una economia autosuficient, amb un terreny rocallós, amb l'ús de materials de l'entorn immediat i amb l'ús d'una tecnologia elemental assolida a nivell popular i transmesa a través de l'experiència. A més a més, aquesta tècnica usa pedres de dimensions més aviat reduïdes i amb poca elaboració prèvia i les construccions també són de mida reduïda a causa de les limitacions de la tècnica.<ref>Reynés i Trias (2000). ''La construcció de pedra en sec a Mallorca.'' Consell de Mallorca. Promoció econòmica i ocupació. FODESMA</ref>
 
Una notícia publicada el 2019 informà que la pràctica d'aquesta tècnica de construcció estava en risc de desaparèixer per la falta de relleu generacional a causa d'unes males condicions laborals dels professionals que se n'ocupen (margenadors i picapedrers).<ref>{{ref-notícia |cognom=Làfita |nom=Íngrid |títol=La tècnica de la pedra en sec: reconeguda per la Unesco però amenaçada per la manca de relleu generacional |publicació=Diari La Veu |url=https://www.diarilaveu.com/tecnica-pedra-sec-xalo-reconeguda-unesco-risc-no-relleu-generacional |consulta= 3 novembre 2019 |data= 3 novembre 2019}}</ref>