Diferència entre revisions de la pàgina «Josep-Lluís Carod-Rovira»

m
L'any 1996, Colom protagonitza una escissió d'Esquerra, que dóna lloc al [[Partit per la Independència]], abans del congrés de Vilafranca, deixant vacant la secretaria general, càrrec pel que Carod és elegit com a home de consens.
 
El 1999 i el 2003 encapçala la candidatura d'ERC al Parlament de Catalunya. És nomenat [[Conseller Primer|Conseller en Cap]] de la [[Generalitat de Catalunya]] en el [[govern de Catalunya 2003-2006|govern de la VII legislatura]] arran del [[pacte del Tinell]], l'acord signat entre Esquerra, el [[PSC]]-[[Ciutadans pel Canvi|CpC]] i [[ICV]]-[[Esquerra Unida i Alternativa|EUiA]] després de les eleccions de novembre de 2003. Tan sols dos38 mesosdies després de prendre possessió del càrrec, en presenta la dimissió, quan es va saber que havia mantingut una reunió amb membres d'[[ETA]] quan ja era Conseller Primer, amb l'objectiu que l'organització terrorista deixés de matar a Catalunya, la qual cosa havia pretès Carod des del 2002.<ref>{{ref-publicació|url=http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2002/09/10/pagina-17/33993085/pdf.html|article=Carod-Rovira tropieza con Batasuna| publicació =La Vanguardia|data=10 de setembre de 2002|pàgines=17-18|format=pdf|llengua=castellà}}</ref> Tot i que inicialment es planteja la possibilitat que passés a ser conseller sense cartera, finalment dimiteix com a Conseller.<ref>La destitució pel President Maragall s'hauria valorat com a una acció influenciada pel govern espanyol (PSOE) que s'havia avançat a reclamar una acció contundent contra Carod. D'altra banda, ERC no volia presentar una renúncia que signifiqués un reconeixement d'un error comés pel seu president. La solució salomònica fou la dimissió de Carod per a poder presentar-se com a cap de llista a les [[eleccions generals espanyoles de 2004]].{{ref-llibre|nom=Jordi |cognom=Mercader|títol=Mil dies amb PM|isbn=978-84-9867-046-2| pàgines=80-81}}</ref> És designat candidat d'ERC a les [[eleccions generals espanyoles (2004)]], en les quals aconsegueix l'acta de diputat, tot i que la rebutja en favor del valencià [[Agustí Cerdà]].
 
El juliol de 2004, durant el Congrés Nacional —celebrat a Lleida—, és elegit president del partit, en substitució de [[Jordi Carbonell i de Ballester|Jordi Carbonell]].
3.090

modificacions