Aripert: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Cap resum de modificació
Línia 5:
Fill de [[Gundoald]], el popular [[ducat d'Asti|duc d'Asti]] germà de la reina [[Teodolinda]] i, probablement, al seu torn, duc d'aquesta ciutat,<ref>Carlo Cipolla, ''Appunti per la storia di Asti''.</ref> va ascendir al tron en l'any 653 després de la mort del seu predecessor, [[Rodoald]]. La seva elecció va derivar del predomini aleshores entre els ducs longobards, de la tendència catòlica sobre l'arriana representada pels últims reis longobards, fins a Rodoald. Amb el catòlic Aripert també va tornar al tron de [[Pavia]] la dinastia bavaresa, portadora del "carisma" de l'antiga dinastia [[Letingi]].
 
Des de la pujada al tron, Aripert va afavorir el [[catolicisme]] sobre el [[cisma tricapitolí]] i l'[[arrianisme]] ([[Pau el Diaca]] escriu, potser exagerant, que "va eliminar l'heretgia arriana"); més enllà de consideracions religioses, aquesta actitud pot indicar la voluntat per part de l'aristocràcia longobarda, d'inclinar-se per l'[[Església Catòlica]] per tal d'aconseguir la total subjugació d'Itàlia, encara parcialment en mans dels romans d'Orient. El projecte es va fer plausible perquè en aquests anys el papat es va oposar al [[Patriarcat de Constantinoble]], el [[papa Martí I]] va ser elegit i consagrat sense l'aprovació de l'emperador romà d'Orient i el mateix any [[653]], va convocar un concili per condemnar la doctrina [[monotelisme|monoteleta]], que era majoritària a orientOrient.
 
El projecte no es va dur a terme immediatament perquè l'[[exarca de Ravenna]] [[Teodor I Cal·liopes]], en execució de les disposicions de l'emperador [[Constant II|Constant II de Bizanci]] (que havia prohibit les disputes teològiques que fossin perilloses per a la unitat de l'Imperi), va detenir i deportar a Martí. Amb el seu successor [[Vitalià I]], triat el 657, el papat va tornar a estar encara més a prop de BizanciConstantinoble.
 
En virtut del que va disposar Aripert, quan va morir (661) el regne longobard va ser dividit entre els seus dos fills, [[Godepert]] i [[Pertari]]. Aquesta pràctica, comuna entre els [[francs]], fou un cas singular en la història dels longobards.