Diferència entre revisions de la pàgina «Arada»

33 octets eliminats ,  fa 29 dies
→‎Evolució de l'arada: Errada corregida, Errada gramatical corregida
(→‎Descripció: Errada corregida)
Etiquetes: des de mòbil via aplicació mòbil Android app edit
(→‎Evolució de l'arada: Errada corregida, Errada gramatical corregida)
Etiquetes: des de mòbil via aplicació mòbil Android app edit
Els testimonis pictòrics, les representacions plàstiques, han permès de saber que l'arada ja era utilitzada al [[Pròxim Orient]] —[[Antic Egipte]] inclòs— vers el [[3000 aC]], quan aparegueren les primeres civilitzacions històriques, vers el [[2500 aC]] a la [[vall de l'Indus]] i, potser al mateix temps o cap al [[2000 aC]], a la [[Xina]].
[[Fitxer:Agrippa_Caesaraugusta.jpg|miniatura|Representació d'una arada romana tirada per bous a la creu d'una moneda utilitzada a Saragossa.]]
Al [[País Valencià]], en època [[ibers|ibèrica]], durant el {{segle|IV|-|s}}, ja apareixen testimonis d'ofrenes votives amb arades miniaturitzades ([[Covalta]], Vall d'Albaida). Les primeres arades eren només de [[fusta]] i de la qualen partien dues branques, una de les quals servia de [[rella]] i l'altra d'[[esteva]]. El següent pas va ser recobrir la rella de [[bronze]]. Però el gran avanç va ser quan aquesta es va fabricar de [[ferro]] i va esdevenir independent de la resta de parts de l'arada, cosa que la feia més eficaç i resistent. Aquesta eina coneguda com a [[arada romana]], però ja utilitzada pels [[Antiga Grècia|grecs]], es va estendre per tot l'[[Imperi Romà]]. Els [[celtes]], en la mateixa època de l'arada romana, utilitzaven una arada amb pala que girava la terra. També en època romana existia la caruca o xaruga que era una arada dissimètrica amb una pala lateral; ambdues servien per treballar les terres més compactes del centre i nord d'Europa.
 
Per altra banda al llunyà orient, la producció de ferro d'alta qualitat va fer possible el desenvolupament de nous instruments com per exemple l'arada de ferro, que s'estima que s'utilitzava a la Xina des del {{segle|III|-|s}}.<ref>{{citar ref|títol=Ancient Chinese Inventions and Discoveries|editor=Sacramento Chinese Culture Foundation|data=31 gen 2001|consulta=2012-02-09|llengua=anglès|url=http://www.sccfsac.org/inventions.html}}</ref> Estudis soviètics, han trobat també evidències sobrede la presència d'instruments avançats d'arada al nord dels antics territoris Mongols, del llac [[Baikal]] i a la part xinesa ade [[Manxúria]], durant el període Xiongnu, amb l'ús d'eines de ferro.<ref>{{citar ref|article=Ancient Inner Asian Nomads: Their Economic Basis and Its Significance in Chinese History|publicació=The Journal of Asian Studies|url=http://www.upf.edu/materials/huma/central/historia/monsinic/abast/dicosmo1994.pdf|cognom=Di Cosmo|nom=Nicola|volum=53|exemplar=4|llengua=anglès|any=1994|pàgines=pp.11-12 del pdf. pp.1101-1102 de la publicació|mes=Novembre}}<!-- Stable URL: http://links.jstor.org/sici?sici=0021-9118%28199411%2953%3A4%3C1092%3AAIANT%3E2.0.CO%3B2-Y --></ref>
 
=== Arada romana ===
[[Fitxer:PSM_V18_D468_Ploughs_from_the_roman_empire.jpg|miniatura|Arades de l'imperi romà.]]
[[Fitxer:PSM_V18_D469_Wheeled_plough_from_the_roman_empire.jpg|miniatura|Arada amb roda, encara en els temps romans.]]
L'[[arada romana]] era composta per una part davantera que era la que estirava l'animal, anomenada timó, peça que estava enllaçada amb la [[cameta]], i aquesta s'unia amb la base de l'arada (la [[rella]]) mitjançant una [[telera]] per aproximadament la meitat de la cameta i per la punta amb el dental. La rella era la part que servia per llaurar, enfonsant-se a dintre la terra, tot i que no seria de ferro fins al {{segle|IX}}, quequan hoes faria amb difusiódifondria per tota Europa Occidental, i a partir d'aleshores en milloraria la tècnica.
 
A l'època del [[Baix Imperi Romà|Baix Imperi]], es començaria a emprar l'orelló, que ho podríem comparardescriure com una "petita rella lateral", que ajudaria a remoure millor la terra estalviant el nombre de llaurades necessàries per preparar-la. Finalment, l'[[esteva]] servia al pagès per dominar l'arada, havent de ferfent força cap amunt per enfonsar la rella.
 
'''L'arada normanda''', de ferro i amb rodes, que va substituir l'arada lliscant o romana. Aquesta arada permetia fer solcs més profunds, airejant més bé la terra i millorant la retenció d'humitat.
 
=== A partir de la revolució industrial ===
Les innovacions en l'arada fins a la [[revolució industrial]], o fins ben entrat el {{segle|XX}} a moltes zones europees, van ser minses. Tot i això, des d'aquesta època es van començar a produir grans canvis en la força motriu d'empenyimentarrossegament de l'arada. Des de l'inici d'aquesta tecnologia, es va fonamentar en la força produïda per mitjans animals, possiblement començant per l'ésser humà, passant per animals domesticats com els bous, que van ésser substituïts molt sovint per cavalls o mules. Durant la revolució industrial es va iniciar un canvi profund degut a la disponibilitat de les noves màquines tèrmiques que van revolucionar el transport i l'agricultura.
 
Els primers canvis en l'arada es van implementar a Anglaterra i els Estats Units on les innovacions tecnològiques en materials metàl·lics es van aplicar a l'agricultura. Així doncs, es va començar a emprar l'[[acer]] provinent de les noves indústries metal·lúrgiques en la fabricació de les arades. Va ser el ferrer [[John Deere]], en la dècada dels anys 30 del {{segle|XIX}}, el primer a fer-ho. L'altre pas va ser el pas a la tracció mecànica primer amb màquines de vapor i després amb motors de combustió interna.
 
A mesura que cada país s'anava industrialitzant, es va començar a fer ús de les màquines de vapor com a mitjans motrius de l'arada. Així doncs, van començar a aparèixer tractors de vapor. Avui dia, la forma més comuna de treballar amb ella terra és amb tractors motoritzats amb motors de combustió interna alternatius.
 
Des de principis dels anys 1970 s'està estenent el concepte a Europa de la reducció del treball d'arada o directament de [[sembra directa]] com a tècnica de conreu més sostenible i rendible econòmicament.
2.536

modificacions