Vampir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
{{polisèmia|vampir (desambiguació)}}
[[Fitxer:Burne-Jones-le-Vampire.jpg|miniatura|''El vampir'', obra de [[Philip Burne-Jones]], [[1897]]]]
Un '''vampir''' és un personatge [[mitologia|mitològic]], un [[monstre]] que "sobreviu" xuclant la [[sang]] d'humà o animal, més sovint dels humans; és un paràsit amb forma humana. Sovint té la capacitat de transformar-se en altres formes, sobretot la de [[ratpenat]]. Una persona es transforma en vampir quan n'és mossegada per un, i llavors viu una segona existència (usualment nocturna), que pot ser eterna si no se'l mata. En molts ritus religiosos antics està associat al [[dimoni]]. Per als estudiosos, els vampirs són un [[arquetip]] que compleixen la funció de desafiar la mortalitat i per això estan presents en moltes cultures. La ciència actual ha intentat explicar els fenòmens associats tradicionalment als vampirs amb al·lusions a plagues, animals i malalties. Tanmateix, l'origen és una manca de comprensió del fenomen de descomposició dels cossos morts, sumat a diverses creences paganes i cristianes.
== Història ==
Línia 17:
En el [[Renaixement]] va sorgir la història de [[Vlad Tepes]], un rei romanès que després seria assimilat a [[Dràcula]]. Aquest noble sanguinari empalava els seus enemics. Des d'aleshores, la regió de [[Transsilvània]] és el bressol dels vampirs. S'ha de dir que la historicitat dels fets és molt discutida i, fins i tot, el comte Dràcula autèntic podria haver estat el fill d'aquest Vlad Tepes. La regió, però, ja estava plena de llegendes vampíriques abans de Vlad Tepes. Els romanesos obrien les tombes uns anys després dels enterraments per comprovar que el cadàver hi fos i, per tant, no s'hagués convertit en un vampir. El dia més actiu de l'any per als vampirs era el [[22 d'abril]].
[[Elisabet Bathory]], anomenada la comtessa de la sang, va contribuir a l'expansió d'aquestes llegendes, ja que es deia que es banyava en sang per mantenir-se sempre jove i que realitzava rituals vampírics amb donzelles del seu castell.<ref> Olga Hoyt, ''Lust for Blood : The Consuming Story of Vampires'', Chelsea, Scarborough House, 1984 (ISBN 0-8128-8511-2),</ref>
A l'[[Índia]], el vampir està relacionat amb la dea [[Kali]], que també reclama sang per continuar vivint. Una transformació de la seva figura en la "dea negra" anomenada ''Sara'' perviu entre els gitanos d'arreu del món. Creuen que qualsevol criatura pot transformar-se en vampir, fins i tot les plantes. Són dels pocs pobles que creuen que els vampirs poden barrejar-se amb la gent normal i tenir fills, criatures molts poderoses que sovint són els únics que poden matar els seus pares. Una vampiressa que es casa amb un home l'esgota en l'acte sexual fins a la mort.▼
▲A l'[[Índia]], el vampir està relacionat amb la dea [[Kali]], que també reclama sang per continuar vivint. Una transformació de la seva figura en la "dea negra" anomenada ''Sara'' perviu entre els gitanos d'arreu del món. Creuen que qualsevol criatura pot transformar-se en vampir, fins i tot les plantes. Són dels pocs pobles que creuen que els vampirs poden barrejar-se amb la gent normal i tenir fills, criatures molts poderoses que sovint són els únics que poden matar els seus pares. Una vampiressa que es casa amb un home l'esgota en l'acte sexual fins a la mort.
Al segle XVIII , es produeix un auge en la creença en els vampirs, i els associen a les morts sense resoldre i a les desaparicions. Molts contes infantils de [[terror]] s'omplen d'aquests personatges que arriben volant de nit per atacar les seves víctimes indefenses. La [[Inquisició]] s'ocupà també d'ells, declarant-los criatures demoníaques (és per això que es creia que retrocedien davant la creu). Algunes investigacions relacionen els presumptes morts per vampirisme amb una epidèmia de [[ràbia (malaltia)|ràbia]] (fet que explicaria la violència dels afectats i la poca tolerància a les olors fortes com l'all).▼
▲Al segle XVIII , es produeix un auge en la creença en els vampirs, i els associen a les morts sense resoldre i a les desaparicions. Molts contes infantils de [[terror]] s'omplen d'aquests personatges que arriben volant de nit per atacar les seves víctimes indefenses. La [[Inquisició]] s'ocupà també d'ells, declarant-los criatures demoníaques (és per això que es creia que retrocedien davant la creu). Algunes investigacions relacionen els presumptes morts per vampirisme amb una epidèmia de [[ràbia (malaltia)|ràbia]] (fet que explicaria la violència dels afectats i la poca tolerància a les olors fortes com l'all). Es creu que van prendre el relleu dels judicis de bruixeria dels segles anteriors.<ref>Jacob Rogozinski, ''Ils m'ont haï sans raison. De la chasse aux sorcières à la Terreur'', Éditions du Cerf, 2015</ref> Augustin Calmet dins el seu llibre ''Traité sur les apparitions'' efectuà un recull de casos reals i de llegendes orientals.
===Època contemporània===
Linha 29 ⟶ 30:
[[Krasue]] és un fantasma femení del [[folklore]] de l'[[Àsia Sud-oriental]] que xucla sang durant la nit.<ref>{{Ref-web |url=http://www.samsearn.com/pnev/ev12.jpg |títol=Krasue |consulta=2013-01-06 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303202316/http://www.samsearn.com/pnev/ev12.jpg |arxiudata=2016-03-03 }}</ref>
Els vampirs s'han associat a assassins en sèrie, com els casos de Peter Kürten o Richard Chase a la dècada dels 20 i diversos criminals posteriors
== Característiques ==
| |||