Llindarització: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Canvi d'imatge a Talaia de ses Ànimes. |
||
Línia 1:
{{multiple image
| direction = vertical
|
| image1 = Atalaia, L '.jpeg
| caption1 = Fotografia de la [[Talaia de ses Ànimes]] de l'autor [[Francesc Matheu i Fornells]], 1920.
| image2 = Histograma atalaia.png
| caption2 = [[Histograma d'imatge|Histograma de la imatge]], amb un llindar global establert manualment al valor d'intensitat 200.
| image3 = Atalaia binaritzada.jpg
| caption3 = Imatge binària obtinguda amb el llindar global manual, segmentant el cel i la talaia.
}}
Linha 15 ⟶ 17:
== Llindarització per intensitat ==
La idea bàsica d'emprar llindarització per intensitat en segmentació és molt senzilla. Donada una imatge <math>I(x,y)</math> s'escull un llindar <math>T</math> de tal manera que els píxels amb un valor superior al llindar són assignats a una regió mentre que els de valor inferior es classifiquen a l'altra regió. Els píxels o punts <math>(x,y)</math> de la imatge <math>I(x,y)</math> amb un valor superior al llindar se solen anomenar ''punts d'objecte''. Per altra banda, en cas contrari s'anomenen punts de ''fons''.{{sfn|Gonzalez|Woods|2018|p=743}}
Així, la llindarització crea una imatge binària <math>b(x,y)</math> a partir de la imatge d'intensitat original <math>I(x,y)</math> segons el criteri matemàtic de l'equació ({{EquationNote|1}}). La convenció usada és de 0 per punts de fons i 1 per píxels d'objecte tot i que es poden usar altres valors.{{sfn|Solomon|Breckon|2011|p=265}} {{NumBlk|:|<math>b(x,y) = \begin{cases} 1 \quad si \quad I(x,y)>T \\ 0 \quad si \quad I(x,y) \le \ T\end{cases}</math>|{{EquationRef|1}}}}
|