Diferència entre revisions de la pàgina «Arada»

11 octets eliminats ,  fa 1 mes
→‎Factors complementaris en l'ús de l'arada: Errada corregida, Errada gramatical corregida
(→‎Tipus d'arades: Errada gramatical corregida)
Etiquetes: des de mòbil via aplicació mòbil Android app edit
(→‎Factors complementaris en l'ús de l'arada: Errada corregida, Errada gramatical corregida)
Etiquetes: des de mòbil via aplicació mòbil Android app edit
En termes de [[Animal de tir|tracció animal]], al llarg del temps s'han tingut en compte les restriccions de la disposició dels animals, aspecte que avui en dia no es té en compte degut a la disponibilitat de màquines de tracció d'alta potència específica.
 
Un cavall de treball és capaç de tirar d'una arada simple, sempre que la llaurada es practique en un terra suau. Amb un cavall, es poden també fer passades per tal de desterrossar la terra, sempre fent servir un [[rascle]] tirat per un animal (la potència de tirada és també necessària per a tirar de [[Corró|corrons]]).<ref>{{citar ref|article=Agriculture|publicació=The Household Cyclopedia|cognom=Hartshorne|nom=Henry|consulta=2012-02-20|data=9/08/2003|llengua=anglès|any=1881|url=http://www.mspong.org/cyclopedia/agriculture.html}}</ref> En solssòls més durs, i també depenent de l'arada utilitzada, és necessari un major nombre de cavalls, desplaçant-se algunalguns dels animals sobre terra llaurada i els altres sobre el guaret. En el cas de fer servir dos animals es diu que es fa la llaurada en parell. En aquest cas, si es fan les passades de llaurada en ziga zaga, és a dir, passades lineals, una darrere de l'altra, avançant per el bancal passada a passada però canviant el sentit de llaurada en cada ocasió, en aquest cas els cavalls es van alternant les posicions, d'interior a exterior i viceversa en cada passada, de manera que tot l'esforç d'avançar sobre terra llaurada no recaiga sempre sobre el mateix animal.<ref>{{citar ref|cognom=Mann|nom=Albert R.|editor=New York State Colleges of Agriculture and Home Economics|any=1869|consulta=2012-02-20|pàgines=106|url=http://www.archive.org/stream/cu31924000360465/cu31924000360465_djvu.txt}}</ref><ref>{{citar ref|títol=The autobiography of an unimportant important man|cognom=McMurry|nom=Glenn D.|capítol=Capítol 2, Secció F: Farm Crops.|consulta=2012-02-20|llengua=anglès|any=2012-02-20|url=http://www.gregssandbox.com/mcmurry/sec02/02-fcrops.htm}}</ref>
 
En arades simples on només es requereix un cavall, el cavallaquest avança travessant la superfície no llaurada. D'aquesta manera es prevenen possibles desviacions o cansament de l'animal. Depenent de la grandària de l'arada, del seu pes i de la seua penetració, es requereixen més cavalls, que s'haurien de situar en la zona llaurada. En aquesta zona llaurada, suposant que els animals han d'efectuar una tracció igual i repartida segons el seu nombre, és més difícil avançar per als animals degut a la falta de [[compactació del sòl]]. Així doncs, la feina efectuada amb l'arreu per un cavall és més dificultosa a causa del major enfonsament de les potes a terra. Aquest problema no apareix en els cavalls que queden en la zona de guaret o aquells que passen per un camí compactat pels mateixos animals, persones o maquinària.<ref>{{citar ref|títol=Humanity Development Library. Animal traction.|nom=Peter R.|cognom=Watson|capítol=7. Field operations and implements|editor=The New Zealand Digital Library. Universitat de Waikato|consulta=2012-02-20|llengua=anglès|url=http://www.greenstone.org/greenstone3/nzdl;jsessionid=1954BABF7CB26C885026CB2EBADC9D66?a=d&c=hdl&d=HASH0113c7507f62288f1860ce3b.11.pp&sib=1&p.s=ClassifierBrowse&p.sa=&p.a=b}}</ref><ref>{{citar ref|títol=Leafpile: Romania. Planting.|cognom=Woods|nom=Kathleen|cognom2=Woods|nom2=H.|data=1 feb 2001|consulta=2012-02-20|llengua=anglès|url=http://www.leafpile.com/TravelLog/Romania/Farming/Planting/Planting.htm}}</ref>
 
En terrenys de sols volcànics argilosos es requereixen quatre grans cavalls només per tal de tirar d'una arada de doble solc.
Amb l'aparició de la [[màquina de vapor]] a partir de 1850 es va possibilitar l'ús de les màquines tèrmiques per a l'agricultura intensiva. Aquestes noves màquines s'aplicaven de manera diferent segons les condicions sòl.
 
En alguns casos solenels sòls eren massa tovestous per tal de suportar el pes de [[locomòbil|motors de tracció]] pesants. En comptes d'aixòAleshores, en molts casos es van fer servir arades amb contrapès i amb avanttrèn anomenades ''arades de balança'' que eren tirades per cables travessant els bancals, gràcies a l'ús de [[grups de llaurada]], que exercien una tensió des de l'altre costat del camp llaurat. Aquestes arades tenien dos jocs de relles enfrontats, de manera que quan un dels jocs treballava la terra, l'altre era suspès a l'aire. Quan es tirava en una direcció, les arades s'endinsaven en el terreny per mitjà de la tensió del cable que formava una [[catenària]] sotmesa a tensió. Quan l'arada arribava a un dels extrems del bancal, un cable en direcció contrària era disposat per efectuar la tensió en l'altre sentit, de manera que es fes servir el segon grup d'arada gràcies al balanceig de l'arada sobre el seu propi avanttrèn (d'aquí el nom de balança), d'aquesta manera el segon joc de relles s'endinsa sota terra i l'arada torna a treballar sotmesa a la tensió del cable que la fa tornar cap a l'altre extrem del bancal.
 
Els dos jocs de relles eren complementaris, si un dels jocs voltejava la terra a dretes, l'altre ho feia a esquerres, permetent una aradallaurada contínua a través del camp, igual que es venia fent amb les arades giratòries. L'home a qui s'atribueix la invenció del grup de tracció d'arades i les arades de balança en la meitat del {{segle|XIX}} fou [[John Fowler]], un inventor i enginyer agrònom anglès.<ref>{{citar ref|títol=Appletons' Cyclopedia of Applied Mechanics. Implements for clearing, breaking Ground, etc. Steam Ploughing|cognom=Corrie|nom=Roger|any=1995|consulta=2012-02-22|llengua=anglès|url=http://www.history.rochester.edu/appleton/a/steamplo.html}}</ref><ref>{{citar ref|títol=Marketing in the Modern Era: Trade Catalogs and the Rise of 19th-Century American Advertising|editor=Harvard Business School. Baker Library|any=2001|consulta=2012-02-22|llengua=anglès|url=http://www.library.hbs.edu/hc/exhibits/trade/major.htm}}</ref>
 
Als Estats Units, l'extensió i l'aplicació d'agricultura de secà a les [[Grans Planes]] va permetre l'ús de pesants [[Tractor de vapor|tractors de vapor]], com per exemple els grans tractors de les empreses [[Case]], Reeves o Sawyer Massey. En l'agricultura de secà als estatsEstats unitsUnits es pensava que fins i tot es podria treure un cert benefici amb la compactació del sòl per part dels tractors en efectuar la llaurada, guanyant conductivitat tèrmica que serviria per augmentar la temperatura del subsòl a l'inici de la primavera i possibilitant la conservació de la mescla de terra airejada en el subsòl.<ref>{{citar ref|títol=Power and the plow|nom=L. W.|cognom=Ellis|nom2=Edward A.|cognom2=Rumely|pàgines=261,262|any=1911|llengua=anglès|consulta=2012-02-23|url=http://www.archive.org/stream/cu31924073970695/cu31924073970695_djvu.txt}}</ref> A més, en aquestes zones de latifundis es minimitzava l'impacte dels desavantatges en l'ús d'aquestes màquines, com per exemple la seua escassa maniobrabilitat i el seu elevat radi de gir. Arades múltiples equipades amb un màxim de catorze relles es feien servir amb aquestos tractors. Moltes vegades aquestes grans arades es feien servir en paral·lel, de manera que es pogueren llaurar grans àrees de camp en només un dia. Només els tractors de vapor recentment desenvolupats eren prou potents com per moure aquestes grans unitats d'arada. En el moment d'aparició dels [[Motor de combustió interna|motors de combustió interna]] no es podien comparar amb la potència i la robustesa dels tractors de vapor, de manera que per al seu ús inicial s'hagué de reduir el nombre de relles.
 
A partir dels anys 80, es comença a produir la substitució generalitzada dels animals de tir per tractors, donant pas a la intensificació de l'agricultura.<ref>{{citar ref|títol=Tesi: Deposition and dislocation of pottery as surface assemblages in semi arid regions|nom=Aylin|cognom=Tunçer|any=2005|mes=gener|pàgines=pp.49; pp.59 (al PDF)|consulta=2012-02-20|llengua=anglès|url=http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.137.8131&rep=rep1&type=pdf}}</ref>
2.539

modificacions