Fort Ticonderoga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 11:
Els britànics van abandonar el fort després del fracàs de la [[campanya de Saratoga]] i va deixar de tenir un valor militar després del 1781. Després d’obtenir la independència, els Estats Units van permetre que el fort caigués en ruïna; els residents locals li van treure bona part dels materials utilitzables. Comprat per una família privada el 1820, es va convertir en una parada a les rutes turístiques de la zona. A principis del segle XX, els seus propietaris particulars van restaurar el fort. Actualment, una fundació opera el fort com a atracció turística, museu i centre de recerca.
== Atracció turística ==
El 1785, les terres del fort van passar a ser propietat de l'estat de Nova York. L'estat va donar la propietat a les universitats de Columbia i Union el 1803.{{sfn|Hamilton|1964|p=226}} Els col·legis van vendre la propietat a William Ferris Pell el 1820.{{sfn|Crego|2004|p=76}}
Pell va utilitzar la propietat per primera vegada com a refugi d'estiu. La finalització de ferrocarrils i canals que connectaven la zona amb la ciutat de Nova York va portar turistes a la zona,{{sfn|Crego|2004|p=73}} de manera que va convertir la seva casa d'estiu, coneguda com The Pavilion, en un hotel per servir el comerç turístic. El 1848, l'artista Russell Smith de l'[[Escola del Riu Hudson]] va pintar ''Ruïnes de Fort Ticonderoga'', representant l'estat del fort.{{sfn|Crego|2004|p=75}}
La família Pell, un clan d’importància política amb influència al llarg de la història nord-americana (des de William C. C. Claiborne, el primer governador de Louisiana, fins a un senador de Rhode Island, Claiborne Pell), va contractar l’arquitecte anglès Alfred Bossom per restaurar el fort i el va obrir formalment a el públic el 1909 com a lloc històric. Les cerimònies, que commemoraven el 300è aniversari del descobriment del llac Champlain pels exploradors europeus, van comptar amb la presència del president William Howard Taft.{{sfn|Lonergan|1959|p=124}} Stephen Hyatt Pell, que va liderar l'esforç de restauració, va fundar l'Associació Fort Ticonderoga el 1931, que ara és la responsable del fort.{{sfn|Hamilton|1964|p=230}} El finançament per a la restauració també va provenir de Robert M. Thompson, pare de la dona de Stephen Pell, Sarah Gibbs Thompson.{{sfn|Crego|2004|p=6}}
Entre 1900 i 1950, la fundació va adquirir les terres històricament importants al voltant del fort, incloent Mount Defiance, Mount Independence i gran part de Mount Hope.{{sfn|Lonergan|1959|p=125-127}} El fort es va rearmar amb catorze canons de 24 lliures proporcionats pel govern britànic. Aquests canons havien estat fets a Anglaterra per utilitzar-los durant la Revolució Americana, però la guerra es va acabar abans de poder ser enviats.{{sfn|Pell|1966|p=108-109}}
== Referències ==
Linha 17 ⟶ 26:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |cognom=Afable |nom=Patricia O. |cognom2= Beeler |nom2=Madison S. |títol=Handbook of North American Indians |lloc=Washington |editorial=Smithsonian Institution |any=1996 |isbn=978-0-16-048774-3}}
* {{ref-llibre |cognom=Crego |nom=Carl R. |títol=Fort Ticonderoga |lloc=Charleston, SC |editorial=Arcadia |any=2004 |isbn=978-0-7385-3502-9}}
* {{ref-llibre |cognom=Hamilton |nom=Edward |títol=Fort Ticonderoga, key to a continent |lloc=Boston |editorial=Little, Brown |any=1964}}
* {{ref-llibre |cognom=Lonergan |nom=Carroll Vincent |títol=Ticonderoga, Historic Portage |lloc=Ticonderoga, Nova York |editorial=Fort Mount Hope Society Press |any=1959}}
* {{ref-llibre |cognom=Pell |nom=Stephen |títol=Fort Ticonderoga: A Short History |lloc=Ticonderoga, New York |editorial=Fort Ticonderoga Museum |any=1966}}
[[Categoria:Fortificacions]]
| |||