Àvars de Pannònia: diferència entre les revisions

Els '''àvars eurasiàtics''' (grec: ''Abares'', ''Abaroi'', llatí: ''Avari'', ''Avares'') eren un poble [[nòmada]] [[Euràsia|d'Euràsia]] que va aparèixer a [[Europa]] central i oriental en el {{segle|VI}}. Històricament, se'ls coneix com a ''àvars'', encara que els romans d'Orient els anomenaven ''pseudoàvars''. L'historiador romà d'Orient [[Teofilacte SimocattaSimocates]] distingeix dos grups d'àvars, els vertaders, o [[Juan-juan]], que van dominar [[Mongòlia]] al {{segle|V|s}} i al [[552]] en foren expulsats pels [[turcs orientals]] (Tou kiue), fins llavors els seus vassalls. És Teofilacte SimocattaSimocates qui anomena ''falsos àvars'' (pseudoàvars/''pseudoavaroi'') els àvars medievals.

En el regnat de [[Justinià I]], vers el [[557]], els àvars van emigrar a Europa. [[Teofilacte SimocattaSimocates|Teofilacte]] diu que van empènyer les hordes dels Hunnougour i els Sabir. El rei dels [[alans]], Sarosios, era el seu aliat. Justinià va rebre el seu ambaixador, Kandikh, que va demanar terres i tribut. Justinià, al seu torn, va enviar un ambaixador de nom Valentinos per instigar el seu ''qaghan'' a combatre les hordes, Hunnougour i Sabir o ''Viguri'' i ''Sabiri'', i com a aliats romans d'Orient els van eliminar, igual que després els huns Kutrigur i els huns Uturgur, descendents del poble d'[[Àtila]], que vivien, respectivament, al nord-oest de la [[mar d'Azov]] i a la desembocadura del [[riu Don|Don]], i que es van unir als àvars. El [[560]], dominaven des de la desembocadura del riu [[Volga]] a la del [[Danubi]]. Al nord d'aquest, van eliminar les tribus eslaves dels antes o ants (''antes''), eslovens i [[wendes]]; llavors, van penetrar a l'oest a [[Germània (regió)|Germània]], però finalment foren derrotats en una batalla a [[Turíngia]] pel rei franc [[Sigebert I|Sigebert I d'Austràsia]] ([[562]]), i es retiraren cap a la [[mar Negra]].