Diferència entre revisions de la pàgina «Usuari:Lluismdies/proves»

netejo el contingut
(editant)
Etiqueta: editor de codi 2017
(netejo el contingut)
Etiquetes: editor de codi 2017 Substitució
[[Fitxer:Títol|thumb|200px|Peu d'imatge.]]
'''Títol''' &
 
{{Infotaula de persona}}
[[Fitxer:Matilda cohen-sarano.jpg|thumb|200px|Matilda Koen-Sarano (2016)]]
'''Matilda Koen-Sarano''' (en [[hebreu]], '''מתילדה כהן-סראנו'''; nascuda '''Matilda Sarano Hadjes'''; [[Milà]], 1939) és una escriptora [[Israel|israeliana]], nascuda a [[Itàlia]] de pares [[jueus]] procedents de [[Turquia]]. És una de les escriptores més conegudes en [[judeocastellà]], tot i que també escriu en [[italià]] i en [[hebreu]].
 
== Biografia ==
Matilda Sarano Hadjes nasqué a [[Milà]] el 1939, en una família [[sefardita]] originària de [[Turquia]]. El seu avi Moshe Sarano havia nascut a [[Bergama]] el 1874, mentre que els seus pares, Alfredo Sarano i Diana Hadjes, eren tots dos originaris d'[[Aydin]], també a Turquia. Tot i que el seu pare va viure a [[Rodes]] fins el 1925, i la seva mare a [[Esmirna]] fins el 1938, després van emigrar tots dos a Itàlia, on es van casar aquest mateix any i es van instal·lar a la ciutat de [[Milà]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], la família es refugià a les muntanyes italianes per fugir de la persecució [[nazi]]. Després de la guerra, Matilda estudià a l'Escola Comunitària Jueva i també llengües a la [[Universitat Bocconi]] de Milà. El seu pare va ser Secretari de la Comunitat Jueva de Milà des del 1945 fins el 1969.<ref name="amiga">[http://www.sephardicstudies.org/sarano.html Friend of the Foundation: Matilda Koen-Sarano] {{en}}</ref> Matilda es casà amb Aaron Koen i la parella feu la seva [[aliyà]] el 1960.<ref>[http://www.radiosefarad.com/la-guisendera-de-matilda-koen-sarano-en-judeoespanol-desde-el-cidicsef-de-buenos-aires/ “La guisendera” de Matilda Koen Sarano, en judeocastellà, des del CIDICSEF de Buenos Aires], Radio Sefarad.</ref>
 
Ja a [[Israel]], estudià Literatura italiana i Literatura i folclore judeoespanyol a la [[Universitat Hebrea de Jerusalem]]. L'estiu de 1979, Matilda Koen-Sarano participà en el seminari per a productors radiofònics en [[judeocastellà]], organitzat per l'emissora [[Kol Yisrael|Kol Israel]]. Això la va engrescar a escriure en aquesta llengua, recuperant tots els seus records i vivències de la seva infància en la que, de fet, és la seva [[llengua materna]]. La tasca que va emprendre fou entrevistar persones de diverses comunitats sefardites de tot el món, enregistrant centenars de contes i tradicions orals. A més, aquesta activitat la va introduir a l'activitat acadèmica com a investigadora. El seu primer llibre, producte d'aquestes primeres investigacions, fou un recull de contes tradicionals sefardites que va titular ''Kuentos del Folklor de la Famiya Djudeo-Espanyola'' ("Contes tradicionals de la família judeoespanyola"), que es va publicar el 1986 a [[Jerusalem]].<ref>[http://www.grijalvo.com/Matilda_Koen_Sarano/b_Matilda_curriculum_espanol.htm Currículum de Matilda Koen-Sarano]</ref> L'abril de 2009 publicà el seu llibre més recent, ''Kon bayles i kantes Sefaradis de dor en dor'' ("Amb balls i cançons sefardites de generació en generació).<ref>[http://www.salom.com.tr/news/detail/11744-El-ultimo-livro-de-Matilda-Koen-Sarano-Kon-bayles-i-kantes.aspx L'últim llibre de Matilda Koen-Sarano, “Kon bayles i kantes”] {{Wayback|url=http://www.salom.com.tr/news/detail/11744-El-ultimo-livro-de-Matilda-Koen-Sarano-Kon-bayles-i-kantes.aspx |date=20110719072209 }}, Şalom. {{lad}}</ref>
 
Matilda Koen-Sarano ha impartit classes de [[judeocastellà]] a la [[Universitat Ben Gurion del Nègueb]], a [[Beerxeba]], des de 1996, i també un curs per a professors de la llengua, organitzat per l'[[Autoritat Nacional del Ladino]], a [[Jerusalem]], des de 1998. També és cap de redacció del noticiari en judeocastellà de la ràdio [[Kol Yisrael|Kol Israel]].<ref name="amiga"/><ref>[http://www.sefaradinfo.org/Home/livres/notes-de-lecture/l-anthologie-de-comedies-judeo-espagnoles-de-matilda-koen-sarano L’anthologie de comédies judéo-espagnoles de Matilda Koen-Sarano]. {{fr}}</ref>
 
== Obra ==
=== Llibres de contes ===
* ''Kuentos del folklor de la famiya djudeo-espanyola'' + ''kaseta de kuentos'', Kana, Jerusalem, 1986. {{lad}}{{he}}
 
* ''Djohá ke dize?'', Kana, Jerusalem, 1991. {{lad}}{{he}}
 
* ''Konsejas i konsejikas del mundo djudeo-espanyol'', Kana, Jerusalem, 1994. {{lad}}{{he}}
 
* ''Lejendas i kuentos morales de la tradisión djudeo-espanyola'', Nur, Jerusalem, 1999. {{lad}}{{he}}
 
* ''Sipuré Eliau Anaví'', kon notas de Shifra Safra, Midrashiat Amalia, Jerusalem, 1993-94. {{lad}}{{he}}
 
* ''De Saragoza a Yerushaláyim'', Ibercaja, Saragossa, 1995.
 
* ''Storie di Giochà'', en dues edicions: una per a escoles (1991) i una altra per al públic en general, Sansoni, Florència, 1990. {{it}}
 
* ''Le storie del re Salomone'', Sansoni, Florència, 1993. {{it}}
 
* ''King Solomon and the Golden Fish'', amb notes científiques de Reginetta Haboucha, Wayne State University Press, Detroit, Michigan, 2004. {{en}} {{lad}}
 
* ''Ritmo antiko, poezías i kantigas'', edició de l'autora, Jerusalem, 2005. {{lad}}{{he}}
 
* ''Por el plazer de kontar - Kuentos de mi vida, Selection of stories'', Nur Afakot, Jerusalem, 2006. {{lad}}
 
* ''Kuentos salados djudeo-espanyoles'', Editorial Capitelum, València, 2000. {{lad}}
 
* ''Folktales of Joha, Jewish Trickster'', Jewish Publication Society, Philadelphia, 2003. {{en}}{{lad}}
 
* ''El kurtijo enkantado, Kuentos populares djudeo-espanyoles'', Nur Hafakot, Jerusalem, 2003. {{lad}}{{he}}
 
* ''Kuentos del bel para abasho, Kuentos djudeo-espanyoles'', Ed. Shalom, Estambul, 2005. {{lad}}
 
* ''Kon bayles i kantes, Sefaradis de dor en dor'', Istambul, 2009. {{lad}}
 
* ''Vejés liviana, kuentos djudeo-espanyoles'', Nur Hafakot, Jerusalem, 2006. {{lad}}{{he}}
 
=== Diccionaris ===
* ''Diksionario Ebreo-Djudeo-Espanyol (Ladino), Djudeo-Espanyol (Ladino)-Ebreo'', Zak, Jerusalem, (2010). {{lad}}{{he}}
 
=== Audiollibres ===
* ''Viní kantaremos, koleksión de kantes djudeo-espanyoles'', edició de l'autora, Jerusalem, 1993 (4a edició, 2006). {{lad}}
 
* ''C.D.s Jewish Ladino Songs'', Hataklit, Ramat-Gan, 1993. Cinc històries en judeocastellà narrades per Matilda Koen-Sarano, amb música de Hayim Tsur. {{lad}}
 
* ''C.D. Nostaljía'', Hataklit, Ramat-Gan, 1995. Divuit històries en judeocastellà narrades per Matilda Koen-Sarano, amb música de Hayim Tsur. {{lad}}
 
* ''C.D. Sefaradís de dor en dor (las kantigas de la komedia muzikal)'', Hataklit, Ramat-Gan, 1999. Narrat per Matilda Koen-Sarano, amb música de Hayim Tsur. {{lad}}
 
* ''C.D. Di ke no es tadre, 14 new stories in Ladino'', Jerusalem, 2002. Narrat per Matilda Koen-Sarano, amb música d'Avraham Reuveni. {{lad}}
 
* ''Guerta muzikal: Koleksión de piesas muzikales djudeo-espanyolas (Sefaradís de dor en dor, Music Comedy and Radio adaptation; Maridos i mujeres, Mil i un Djohá, El novio imajinario i Tres ermanikas)'', Matilda Koen-Sarano, Moshé Bahar, Hayim Tsur i Avraham Reuveni, Jerusalem, 2002. {{lad}}
 
=== Guions ===
* ''Sefaradís de dor en dor, music soap opera'', música de Hayim Tsur, Ministeri d'Educació i Cultura, Jerusalem, 1997. Adaptat per a la ràdio el 1999. {{lad}}
 
* ''Mil i un Djohá'', comèdia musical, música de Hayim Tsur, edició de l'autora, Jerusalem, 1998. {{lad}}
 
* ''Maridos i mujeres'', radionovela musical en 12 episodis amb música de Hayim Tsur, edició de l'autora, Jerusalem, 2000. {{lad}}
 
* ''Tres ermanikas'', comèdia radiofònica amb música de Hayim Tsur, edició de l'autora, Jerusalem, 2000. Adaptat 2004. {{lad}}
 
=== Material didàctic per a cursos ===
* ''Kurso de Djudeo-Espanyol (Ladino) para Prinsipiantes'', Universitat Ben Gurion del Nègueb, Beerxeba, 1999. {{lad}}
 
* ''Kurso de Djudeo-Espanyol (Ladino) para Adelantados'', Universitat Ben Gurion del Nègueb, Beerxeba, 1999. {{lad}}
 
* ''Kon Maymon Benchimol, Vokabulario Djudeo-Espanyol (Ladino) - Ebreo; Ebreo - Djudeo-Espanyol (Ladino)'', Universitat Ben Gurion del Nègueb, Beerxeba, 1999. {{lad}}{{he}}
 
* ''Tabelas de verbos en Djudeo-Espanyol (Ladino)'', edició de l'autora, Jerusalem, 1999. {{lad}}
 
== Referències ==
{{Listaref}}
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.sephardicstudies.org/sarano1.html Poemas de Matilde Koen-Sarano]. Selecció de poesia de Matilda Koen-Sarano. {{lad}}
* [http://esefarad.com/?tag=matilda-koen-sarano Matilda Koen Sarano]. Selecció de textos. eSefarad. {{lad}}
 
== Referències ==
20.349

modificacions