Diferència entre revisions de la pàgina «Primats»

27 bytes afegits ,  fa 2 mesos
A veure, no anomenem «errades» el que no és més que la preferència d'un tuitaire en concret
m (→‎Taxonomia: Esmeno errada.)
(A veure, no anomenem «errades» el que no és més que la preferència d'un tuitaire en concret)
{{polisèmia|Primat (eclesiàstic)}}
{{Infotaula ésser viu
| periode = {{RegFos|[[Paleocè]]|[[Holocè{{!}}recent]]}}
| imatge = Primates_-_some_families.jpg
| categoria_subdivisio = Subordres
* [[Strepsirrhini]]
}}
Els '''primats''' (Primates) són un [[ordre]] de [[mamífers]] que comprèn els [[lèmurs]], els [[ai-ai]]s, els [[lorísids]], els [[gàlags]], els [[tarsers]], els [[micos]] i els [[simis]], amb els [[humans]] inclosos en aquesta última categoria.<ref name="Goodman2">{{ref-publicació|publicació = Journal of Molecular Evolution|any = 1990|volum = 30|pàgines = 260–266|article = Primate evolution at the DNA level and a classification of hominoids|autor = Goodman, M., Tagle, D. A., Fitch, D. H., Bailey, W., Czelusniak, J., Koop, B. F., Benson, P., Slightom, J. L.|doi = 10.1007/BF02099995}}</ref> Tret dels humans, que avui en dia habiten tots els continents de la [[Terra]],{{ref label|continent|a|a}} la majoria de primats viuen a les regions [[tropicals]] o subtropicals de les [[Amèriques]], [[Àfrica]] i [[Àsia]].<ref name="britannica"/> La mida dels primats va des dels 30 grams del [[lèmur ratolí pigmeu]] fins als 200 quilograms del [[goril·la de muntanya]]. Segons les proves [[fòssils]], els avantpassats primitius dels primats podrien haver existit a finals del període [[Cretaci]] fa uns 65 [[milions d'anys]] i el primatoide més antic conegut és ''[[Plesiadapis]]'', del [[Paleocè superior]] (fa aproximadament 58-55 milions d'anys). Estudis del [[rellotge molecular]] suggereixen que la branca dels primats podria ser encara més antiga i datar del Cretaci mitjà, fa uns 85 milions d'anys.
 
Tradicionalment s'ha subdividit l'ordre dels primats en dos grups principals: els [[prosimi]]s i els [[simis]]. Els prosimis tenen característiques semblants a les dels primers primats i inclouen els [[lèmurs]] de [[Madagascar]], els [[lorisiformes]], els [[ai-ai]]s i els [[tarsers]]. Els simis inclouen els micos i els simis. Més recentment, els [[taxonomia|taxonomistes]] han creat el subordre dels [[estrepsirinis]], o primats «de nas moll», per incloure-hi els prosimis no tarsers i el subordre dels [[haplorins]], o primats «de nas sec», per incloure-hi els tarsers i els simiformes. Els simis es divideixen en dos grups: els platirrins («de nas pla») o [[mico del Nou Món|micos del Nou Món]], de Sud-amèrica i Mesoamèrica, i els [[catarrins]] («de nas estret»), d'Àfrica i el sud-est asiàtic. Els micos del Nou Món inclouen els [[caputxí|caputxins]], els [[aluata|aluates]] i les [[mona esquirol|mones esquirol]] i els catarrins inclouen els [[micos del Vell Món]] (com ara [[babuïns]] i [[macacos]]) i els [[simis]]. Els humans són els únics catarrins que s'han estès fora d'Àfrica i el sud-est asiàtic, tot i que les proves fòssils demostren que en el passat també n'existiren moltes espècies a Europa.
 
Els primats són mamífers [[espècie generalista|generalistes]] que presenten una gran varietat de característiques. Alguns primats (incloent-hi els humans i els babuïns) no viuen principalment als arbres, però totes les espècies tenen adaptacions per grimpar-hi. Les tècniques de locomoció inclouen saltar d'un arbre a l'altre, caminar sobre dues o quatre camespotes, caminar sobre els artells, o gronxar-se d'una branca a l'altra (acció coneguda com a [[braquiació]]). Els primats es caracteritzen pel seu cervell gros en comparació amb els d'altres mamífers, així com un major ús de la visió [[estereoscòpic]]a en detriment de l'olfacte, el sistema sensorial dominant en la majoria de mamífers. Aquests trets són especialment importants en els micos i els simis i menys en els loris i els lèmurs. La [[tricromàcia|visió en tres colors]] ha evolucionat en alguns primats. La majoria tenen [[polze|polzes oposables]] i alguns tenen una cua [[prensibilitat|prènsil]]. Moltes espècies presenten [[dimorfisme sexual]], cosa que significa que els mascles i les femelles tenen trets físics diferents, incloent-hi la massa corporal, la mida dels ullals i la coloració. Els primats tenen un ritme de desenvolupament més lent que altres mamífers de mida similar i assoleixen la maduresa més tard, però tenen una major longevitat. Algunes espècies viuen en solitari, altres en parelles de mascle-femella i altres en grups de fins a centenars de membres.
 
== Història evolutiva ==
**** Parvordre [[Catarrhini]]
***** Superfamília [[Cercopithecoidea]]
****** Família [[Cercopithecidae]]: monesmicos del Vell Món (135 espècies)
***** Superfamília [[Hominoidea]]
****** Família [[Hominidae]]: humans i altres grans simis (7 espècies)
261.527

modificacions