Hoplita: diferència entre les revisions

La superfície exterior de l'escut se solia decorar, a vegades l'avanç de centenars d'escuts movent-se a la vegada i reflectint els rajos de sol podia atemoritzar els «bàrbars» orientals, com explica [[Xenofont]] en l'[[Anàbasi]].<ref>Anàbasi, 1, 2, 17</ref> Els escuts estaven decorats amb emblemes d'un heroi o de la seva família com una [[àguila]] amb les ales esteses, un [[escorpí]], el [[triskell|''triskeles'']] o l'[[Eros (fill d'Ares)|Eros]] d'[[Alcibíades (general atenenc)|Alcibíades]]; altres vegades amb símbols protectors o monstres<ref name="Anglim2002-18">{{ref-llibre|autor=Simon Anglim|títol=Fighting techniques of the ancient world 3000 BC - AD 500: equipment, combat skills and tactics|url= http://books.google.cat/books?id=39ogAQAAIAAJ| consulta= 11 febrer 2011|any=2002| editorial=Greenhill|isbn=9781853675225|pàgines=18}}</ref> com el cap d'una [[Gorgones|gòrgona]] o d'un [[minotaure]]; i altres cops fan al·lusions mitològiques com un [[trident]] (símbol de [[Poseidó]]), un [[mussol]] (símbol d'[[Atenea]]) o un [[Pegàs (mitologia)|pegàs]]. En els escuts espartans a partir del {{segle|V|-|s}} es va començar a portar una lambda (Λ) de [[Lacedemònia]] i amb el temps altres polis van seguir el seu exemple: la <math>\Sigma</math> ([[sigma]]) de [[Sició]] o la [[maça (arma)|maça]] de [[Tebes (Grècia)|Tebes]] (símbol d'[[Hèrcules (mitologia)|Hèrcules]]).<ref>Fernando Quesada, ''Armas de Grecia y Roma'', pàg. 31''</ref>{{sfn|Connolly|2008|p=54}}