Juli Francesc Guibernau: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 3:
 
== Biografia ==
Juli Francesc Guibernau fou un escriptor molt prolífic, d'obra repartida fonamentalment en articles periodístics (de costums o polítics), poesies de diversa mena (majoritàriament festives) i peces teatrals (sainets i comèdies). Fou un autor molt popular en els darrers anys del {{segle|XIX}} i els primers del XX, sobretot pels seus comentaris polítics humorístics publicats setmanalment sense interrupció en [[La Campana de Gràcia]] i en [[L'Esquella de la Torratxa]]. D'ofici d'argenter i de caràcter autodidacta, dedicava les seves estones de lleure de la pràctica professional a la composició. En plena joventut, enamorat de la que posteriorment hauria de ser la seva dona, va començar a dedicar-se a escriure rimes adoptant com a pseudònim la inicial i el cognom d'aquesta: Carmeta Gumà (C. Gumà).<ref name=:0>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = En C. Gumà és mort|publicació = L'Esquella de la Torratxan úm 2497|data = 29 d'abril de 1927|pàgines = 3}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom = Roca i Roca (P.K.)|nom = Josep|article = J. Guibernau (C. Gumà)|publicació = L'Esquella de la Torratxa núm 224|data = 5 maig 1883|pàgines =}}</ref>&nbsp;A part de C. Gumà, utilitzà diferents pseudònims, entre els quals destaquen '''Fantàstich''', '''A. March''' i '''Matias Bonafè''', el qual va reservar per a la prosa articulista.<ref name=":1">{{Ref-publicació|enllaçautor=Enric Cassany i Cels |cognom = Cassany|nom = Enric|article = Juli Francesc Guibernau: Un escriptor popular de l'època de la restauració.|publicació = Caplletra 38|data = Primavera 2005|pàgines = 29-46}}</ref> Des de les primeres col·laboracions el1877 fins que, cap al 1907, el seu tipus d'humor passà de moda, les composicions en vers i articles de Guibernau es compten per centenars. Els darrers anys de la seva vida, aclaparat per la malaltia que el dugué a la mort deixà de publicar sense abandonar l'ofici d'argenter en el seu obrador de Sants.<ref name=:0/>
 
== Obra en vers ==
Línia 14:
També va publicar poesies de contingut amorós que van allunyar-se de la seva faceta més coneguda com a escriptor satíric i humorista. La seva presència en l{{'}}''Eco de Euterpe'' es va estendre des de 1876 fins a 1897 i es va manifestar com un poeta renovador en els continguts més que en la forma.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Canadell i Rusiñol|nom = Roger|títol = Josep Anselm Clavé i l'escriptura: obra poètica i periodisme cultural|url = http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/98300/03.RCR_3de3.pdf?sequence=3|llengua = català|data = setembre 2012|editorial = Tesi doctoral UB|lloc = |isbn =}}</ref>
 
L'univers de la poesia festiva de Guibernau té una continuació natural en les seves peces teatrals, estrenades als teatres barcelonins Gran Via, [[Teatre Novedades (Barcelona)|Novedades]] o [[Romea]] entre 1886 i 1894. Algunes de les peces tenien música de Ricard Giménez. Es tracta de joguines còmiques, disbarats i revistes còmiques que feien la feina d'estrafer i caricaturitzar una realitat comuna tot armant situacions equívoques.<ref name=":1"/>&nbsp;Moltes d'aquestes peces també van ser editades per Antoni López.
 
== Narracions, recull de màximes i caricatures en vers ==