La llama (Usandizaga): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 11:
L'argument és senzill, un drama amb un final predicible amb quatre personatges, dues dones i dos homes, que giren al voltant de l'amor de dos d'ells, els joves Adrián i Tamar. D'una altra banda, les narracions de captivitats en entorns islàmics eren força habituals a l'època de la composició de l'obra, amb una llarga tradició en la literatura, el drama i la lírica, en aquest cas amb dos exemples ben coneguts: ''[[El rapte del serrall]]'' de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i ''[[L'italiana in Algeri]]'' de [[Rossini]]. La incorporació d'elements fantàstics a l'argument, com l'Esperit de l'Aigua, l'Oracle i la Mort, no fan sinó afegir un color d'exotisme molt propi d'aquella època.
 
L'obra fou estrenada per la Companyia d'Òpera Italiana del músic barceloní Artur Baratta al Teatre Victòria Eugènia de Sant Sebastià en la nit del 30 de gener de 1918, repetint-se la representació els dies 1 i 3 de febrer en sessió de tarda. Va col·laborar en l'estrena l'[[Orfeón Donostiarra]]. La direcció d'escena va ser a càrrec de Llorenç Malvet. Va constituir tot un èxit, potser augmentat per tractar-se d'una obra pòstuma i d'anunciar-se com "l'esperat homenatge al malaguanyat i eminent compositor donostiarra José María Usandizaga".<ref name=":1">[http://www.eresbil.com/web/uploads/archivosGeneradorWeb/Usandizaga-Doc-Llama/05%20-%20Programa%20de%20La%20Llama%20en%20el%20Victoria%20Eugenia.pdf Anunci de l'estrena del Teatre Victòria Eugènia de Sant Sebastià].</ref> Per tal d'evitar una possible cancel·lació o un endarreriment en l'estrena, van estudiar els papers principals, participant en els assajos, la soprano D'Ruzzi i el tenor Salvatori.<ref name=:0/>
 
L'obra es va presentar al Gran Teatre de [[Madrid]] el 30 de març de 1918.<ref>{{Ref-publicació|article=Guía de espectáculos - Teatros - Gran Teatro|publicació=El Imparcial|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0000383281&page=5|data=30 març 1918|pàgines=5}}</ref> Al [[Gran Teatre del Liceu]] de Barcelona es va presentar el 3 de març de 1932, sota la direcció de [[Josep Sabater i Sust|Josep Sabater]] i amb el mateix director d'escena de l'estrena absoluta, Llorenç Malvet. Només un cantant va repetir paper: [[Josep Jordà Font|Josep Jordà]] com a Sultà.<ref>[https://ddd.uab.cat/record/144171 Programa de mà de l'estrena al Liceu].</ref> L'any 2015 va ser interpretada parcialment en versió concert amb motiu de la celebració del centenari de la mort del compositor, el 24 de març de 2015, a l'Auditori i Palau de Congressos Baluarte de [[Pamplona]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Armendáriz Arraiza|nom=Xabier|article=La llama de Usandizaga|publicació=El oído crítico|url=http://eloidocritico.com/2015/04/15/la-llama-usandizaga-juan-jose-ocon-24-03-2015/|data=15 abril 2015|pàgines=}}</ref>
Línia 20:
!Paper
![[Tessitura]]
!Intèrprets<ref name=":1"/>
(dir.: [[Artur Baratta]])
|-