Diferència entre revisions de la pàgina «Jean Arthur»

312 bytes afegits ,  fa 27 dies
Correcció d'un títol mal traduït i petita ampliació sobre els darrers anys
m (neteja i estandardització de codi)
(Correcció d'un títol mal traduït i petita ampliació sobre els darrers anys)
 
Nascuda '''Gladys Georgianna Greene''' a [[Plattsburgh]], debutava en la pel·lícula muda ''Cameo Kirby,'' el [[1923]], després d'actuar en petits papers als escenaris teatrals de Broadway. Va fer encara unes quantes pel·lícules de cinema mut, tot i que fou la seva veu nasal distintiva, un cop treballà en el cinema sonor, i el seu talent interpretatiu el que finalment la convertiren en una estrella.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Jean Arthur: Biografía y filmografía|url=https://www.alohacriticon.com/cine/actores-y-directores/jean-arthur/|data=2016-07-17|consulta=2021-04-07|llengua=es|editor=Aloha Criticón}}</ref>
 
Va signar un contracte amb la Paramount i posteriorment amb Columbia. The Greene Murder CasiCase (1929), de Frank Tuttle, o Whirlpool (1934), de Roy William Neill, la van fer arribar fins a la pel·lícula amb què esdevingué una estrella, la divertida farsa de gàngsters ''Passaport a la Fama'' (''[[The Whole Town's Talking]],'' 1935), una comèdia de John Ford que protagonitzà al costat de [[Edward G. Robinson]], i amb la qual la seva popularitat com a comediant es va desfermar.<ref name=":0" />
 
Amb Frank Capra es consolidà com una de les millors comediants de la dècada, amb els seus papers a ''[[Mr. Deeds Goes to Town]]'' (1936)'','' davant [[Gary Cooper]], ''o a [[No us l'endureu pas]] (You Can't Take It With You),'' amb [[Lionel Barrymore]] i [[James Stewart]]. ''[[Mr. Smith Goes to Washington]]'' (1939), ''[[The Talk of the Town]]'' (1941), de [[George Stevens]], i una altra vegada el 1943 ''[[The More the Merrier]]'', per la qual fou nominada a l'[[Oscar]], la convertiren definitivament en estrella. També se la va considerar per al paper d'Scarlett O'Hara per a la pel·lícula ''[[Allò que el vent s'endugué]]''.
En aquests anys també va intervenir en pel·lícules com ''Buffalo Bill'' (1936), de [[Cecil B. DeMille|Cecil B. De Mille]], ''Easy Living'' (1937), de [[Mitchell Leisen]], ''History Is Made at Night'' (1937), de [[Frank Borzage]], o ''[[Només els àngels tenen ales]]'' (1939), de [[Howard Hawks]], co-protagonitzada per [[Cary Grant]] i [[Rita Hayworth]].<ref>{{Ref-web|títol=Only Angels Have Wings {{!}} Filmoteca de Catalunya|url=https://filmoteca.cat/web/ca/film/only-angels-have-wings|consulta=2021-04-07}}</ref><ref name=":0" />
 
NoLa vafama seri maiel especialmentprotagonisme feliçno sentla famosavan ofer unamai actriuespecialment principalfeliç, i odiava les entrevistes. Arthur es retiravaretirà del cinema quan el seu contracte amb [[Columbia Pictures]] expiravaexpirà el 1944. No acceptà cap més oferta i només feu dues excepcions: el 1948 amb ''A Foreign Affair,'' de [[Billy Wilder]],<ref>{{Ref-web|títol=A Foreign Affair {{!}} Filmoteca de Catalunya|url=https://filmoteca.cat/web/ca/film/foreign-affair|consulta=2021-04-07}}</ref> i el 1953 amb el western clàssic, de George Stevens, ''[[Arrels profundes]] (Shane),'' co-protagonitzat per Van Heflin, Alan Ladd i Jack Palance.<ref name=":0" /> Durant una dècada va seguir actuant a Broadway; els seus darrers èxits foren l'adaptació de [[Leonard Bernstein]] de ''[[Peter Pan]]'' (1950), en el paper del protagonista malgrat tenir gairebé 50 anys, i ''Saint Joan (Joana d'Arc)'' de [[George Bernard Shaw]] (1954).
 
Va morir d'un atac de cor l'any 1991.
2.536

modificacions