Matteo Sellas: diferència entre les revisions

6 octets eliminats ,  fa 1 any
m
Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
 
== Carrera ==
Era membre d'una família alemanya emigrada a Venècia amb una llarga trajectòria en la construcció d'instruments. En el seu taller 'alla Corona' a Venècia, durant el {{segle|XVII}}, produïa llaüts, 'liuti attiorbati' i arxillaüts. Es caracteritzaven per la seva elevada elaboració tècnica i l'ornamentació decorativa.<ref name=:0>{{Ref-publicació|cognom = Wachsmann|nom = Klaus|article = Lute|publicació = Grove Music Online. Oxford Music Online|url = http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/40074pg4.|autor = et. al|consulta = accessed July 1, 2015|editorial = Oxford University Press}}</ref> Els instruments normalment es fabricaven amb cordes d'ordre doble fetes de budell de be. Es construïen en diferents mides i podien tocar-se a sol, duos, trios o altres ensembles instrumentals i vocals.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom = Dugot|nom = Joël|article = The Correr Collection and Instrument Manufacture in Sixteenth and Seventeenth Century Venice|publicació = Art and Music in Venice. From the Renaissance to the Baroque|data = 2013|pàgines = 139-144|editorial = Montreal museum of fine arts|ISBN = 978-2-89192-370-5}}</ref>
 
Sellas va ser aprenent durant quatre anys al taller de Bartholomäus Ebersbacher, a [[Florència]]. Després d'això, va marxar a [[Bolonya]] juntament amb el seu amic i constructor Jacob Stadler amb el que es tornaria a trobar durant la seva estada a [[Nàpols]], de 1607 a 1612. Se sap que en 1613 ja treballava al taller de Matthäus Bückemberg a Roma i que no va tornar a Venècia fins a 1630, on va romandre fins a la seva mort.<ref name=":2"/>
 
== Constructors alemanys a Venècia ==
Els constructors durant el {{segle|XVII}}, motivats pels clients rics i seguidors de la música i l'activitat [[òpera italiana|operística veneciana]], competien en la decoració dels instruments. Així el gran treball de la fusta fosca contrastava amb les peces incrustades d'ivori, procés en el qual es cuidaven els més mínims detalls. El taller dels Sellas va aconseguir una gran popularitat i va portar la qualitat en l'ornamentació fins al màxim exponent. Arribaven fins i tot a incrustar figures tallades d'ivori (caçadors, soldats...) als instruments.<ref name=":1"/> El seu germà Giorgio Sellas construïa també guitarres i llaüts amb el mateix grau d'atenció en la decoració.<ref name=:0/>
[[Fitxer:062 Museu de la Música, arxillaüt.jpg|miniatura|'''Arxillaüt''' de '''Matteo Sellas''' al [[Museu de la Música de Barcelona]].]]
Es pensa que l'increment de fabricació de llaüts a Venècia va ser a causa de l'emigració de constructors alemanys a la ciutat que es van desplaçar principalment des del sud d'Alemanya, a mitjans del {{segle|XVI}}, a causa de les incessants guerres i la resultant inestabilitat econòmica. Moltes famílies de constructors es van instal·lar al Rialto i al Fondaco dei Tedeschi. Famílies com Tieffenbrucker, Seelos i Koch van italianitzar els seus noms a Dieffopruchar, Sellas i Cocho.<ref name=":1"/>
 
== Referències ==
2.843.344

modificacions