Mètode de separació: diferència entre les revisions

Un '''Mètode de separació'''<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=gas&operEntrada=0 Mètode de separació] al ''Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans'' (2006), </ref><ref>[http://www.avl.gva.es/lexicval/ Mètode de separació] al ''Diccionari Normatiu Valencià'', Acadèmia Valenciana de la Llengua (2016), </ref>és el camí que se segueix, manera ordenada de procedir, per a arribar a posar l'una en una part i l'altra en una altra (dues o més persones o coses que estan l'una al costat de l'altra, reunides, mesclades).

 

Hi ha molts mètodes de separació dels components d'una mescla, ja sigui homogènia o heterogènia <ref name=:0/>

 

Els mètodes de separació utilitzats en química tenen com a objectiu separar, o aïllar, els constituents d'una mescla i obtenir-ne finalment substàncies pures.

 

Hi ha molts mètodes de separació.

 

* '''Decantació''': es pot fer servir per separar les partícules sòlides que un líquid té en suspensió o també separar dos líquids immiscibles.<ref name=:0/> consisteix a separar dues o més substàncies immiscibles que tinguin densitat diferent i de les quals almenys una sigui líquida. Es pot utilitzar per eliminar les partícules sòlides que un líquid té en suspensió.

 

Al laboratori, la centrifugació es fa servir també per a la separació de precipitats (substàncies insolubles en aigua). En alguns casos, la centrifugació tendeiz a substituir la filtració perquè és un procés més ràpid.

 

* '''Sublimació''': es el pas directe de sòlid a gas, sense passar per l'estat líquid. El canvi invers, de gas a sòlid, també s'anomena sublimació inversa. Per exemple, el iode I₂, en estat sòlid, se sublima i es pot separar d'una mescla de sòlids per escalfament. Els vapors de iode es poden recollir sobre una superfície freda, on es tornen a solidificar en estat pur

* '''Cristal·lització''': és un mètode molt utilitzat per purificar substàncies. En efecte, si una solució que conté un solut acompanyat d'impureses es concentra per evaporació, les impureses solubles no arriben a formar, en general, una solució saturada, ja que es troben en quantitats petites, per la qual cosa els cristalls que s'obtenen són pràcticament de la substància que es vol purificar. No obstant això, els cristalls procedents d'aquesta cristal·lització solen retenir encara una petita fracció d'impureses. Aquests poden quedar en el si de la massa cristal·lina per oclusió, especialment quan la cristal·lització es produeix ràpidament i es formen cavitats tancades amb restes de la solució. Les impureses també poden quedar retingudes per adsorció superficial, adherides a la superfície dels cristalls després de la cristal·lització. La proporció d'impureses es redueix molt fent recristal·litzacions successives, dissolent novament els cristalls obtinguts i tornant-los a cristal·litzar. La cristal·lització és un dels mètodes de separació que més s'aproxima a la consecució de substàncies sòlides pures. Així, s'ha utilitzat per obtenir cristalla de moltes substàncies orgàniques dissoltes en ciclohexà, èter o acetona. Aquests dissolvents s'evaporen fàcilment i es poden eliminar fàcilment dels cristalls

* '''Destil·lació fraccionada''': quan la separació per destil·lació simple resulta difícil per la proximitat del punt d'ebullició dels diferents components, es recorre a la destil·lació fraccionada. Es fa servir, per exemple, per obtenir alcohol a partir de productes de la fermentació del raïm (most) o dels cereals (whisky). També s'usa per separar els components de l'aire liquar i els grups d'hidrocarburs que constitueixen el petroli. Per fer una destil·lació fraccionada s'intercala entre el matràs i el refrigerant una columna se destil·lació anomenada columna de fraccionament. La columna està plena, generalment, d'anells o boles de vidre, o trossos de tub de vidre.

 

'''Dissolució''': els components solubles d'una mescla sòlida o líquida es poden separar dels insolubles per dissolució en un dissolvent adequat.

 

L'extracció s'aplica en anàlisi química per separar la substància que es vol analitzar d'altres components. Industrialment s'aplica en l'extracció de greixos continguts en llavors triturades. S'utilitzen dissolvents com el tetraclorur de carboni o tricloroetilè, que no són miscibles amb l'aigua i són molt bons dissolvents dels greixos.

 

La cromatografia es basa en la capacitat diferent que presenten els components d'una petita mostra gasosa o líquida d'adherir-se a unes superfícies adsorbents sòlides o líquides. Aquests components de la mostra poden ser arrossegats oer un flux, d'un gas o d'un líquid, anomenat eluent. Segons el grau d'adherència o solubilitat els diferents components de la mostra s'aniran separant

 

Amb la cromatografia s'obtenen bones separacions en un temps relativament curt, per això no tan sols s'utilitza en centres d'investigació, sinó també és emprada habitualment als laboratoris industrials. Sense l'ajut de la cromatografia, els ràpids progressos fets en les darreres dècades en la identificació, la purificació i la separació de vitamines, hormones, aminoàcids i proteïnes no haurien estat possibles.

 

Quan les mescles se sotmeten a les operacions de separació i purificació, s'aconsegueixen les substàncies pures: els compostos i els elements. Ordinàriament es considera que una riquesa del 99,99% és suficient per poder qualificar una substància de pura. Molts reactius químics anomenats comercials no assoleixen el 98% de riquesa. D'altra banda, el fet que un grau determinat de puresa sigui suficient o no, depèn de l'aplicació que es doni a la substància