Ollers (Barberà de la Conca): diferència entre les revisions

Aquest senyor formava part del grup de repobladors arribats a la Conca en temps de [[Ramon Berenguer I]] ''el Vell'' o dels comtes germans, els quals aprisionaren terres i iniciaren la repoblació no sense dificultats; l'acta que acabem de comentar era la legitimació d'una possessió guanyada per [[aprisió]] en aquell lloc extrem de la Marca. La condició d'aprisionadors s'explicita en un document signat quatre anys més tard per Gauspert Adalbert, que dóna part del seu alou d'Ollers a un tal Seniofred; en aquest document, Adalbert diu que té Ollers pels comtes germans i ''per aprisione''.<ref>Arxiu Diocesà de Barcelona (A.D.B.), ''Liber diversorum donationum et aliorum instrumentorum concessorumdomui et fratribus militiae Templi Salomonis'', f. 11v; citat per Plaza, 1990, p. 176-177.</ref> No tornarem a trobar Ollers fins als temps posteriors a la conquesta de [[Ramon Berenguer IV]]; aleshores Ollers era una quadra del [[Castell de Barberà (Barberà de la Conca)]] senyorejat per Pere de Puigverd.<ref name=:0/> Simultàniament a les transaccions dels drets dels Puigverd sobre el lloc, la casa del Temple de Barberà anava fent la seva política expansionista entre els altres senyors que posseïen drets sobre Ollers. El 1174 Bernat de Santa Coloma els donà la seva part sobre el lloc.<ref name=:0/> Els templers acabarien posseint totalment Ollers. El 1285, Jaume II, en agraïment pels serveis rebuts, cedí els seus drets sobre Ollers al seu metge, el famós Arnau de Vilanova, qui els permutà amb el Temple.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Palau i Dulcet|nom=Antoni|títol=Conca de Barbarà III. Guia de la Conca|data=1932|lloc=Barcelona|isbn=}}</ref> Ollers restà incorporat a la Comanda de Barberà en temps dels Hospitalers de Sant Joan, fins a la Desamortització del {{segle|XIX}}.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fuguet i Sans|nom=Joan|títol=Templers i Hospitalers, I, Guia del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, la Segarra i el Solsonès|llengua=català|data=1997|editorial=Dalmau|isbn=}}</ref> Civilment havia estat sempre municipi propi fins a 1846 en què, a petició dels seus habitants, passà a ser agregat de Barberà.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Porta i Blanch, (ed. a cura de J. Fuguet Sans),|nom=Josep|títol=Arreplec de dades per a la història de Barberà|llengua=català|data=1984|editorial=Ajuntament de Barberà|lloc=Barberà|isbn=}}</ref>

Eclesiàsticament Ollers fou sufragània de Barberà fins a 1867 que passà a la parròquia de Pira.<ref name=":1"/>

Aplec de Treballs, 30, CECB, Montblanc, 2012, pp. 189-199.|nom=Joan M.|títol=Construcció de la nova església d'Ollers durant la immediata postguerra (1941-1943)|llengua=català|col·lecció=Aplec de Treballs (Montblanc) 30|data=2012|editorial=Centre d'Estudis de la Conca de Barberà|lloc=Montblanc|pàgines=189-199|isbn=}}</ref>Aquest darrer, probablement el més valuós de tots, procedia d'una capella de l'església primitiva que fou fundada i erigida l'any 1596 per Pere Civit, fill d'Ollers, resident a Sarral.<ref name=":1"/> Al costat nord del primer tram s'aixecava un campanar prismàtic de planta quadrada i arestes arrodonides de la teulada en amunt. Durant la revolta de 1936, l'església fou cremada, amb resultat d'enderrocament total. Després de la guerra civil, l'any 1942, els ollerencs compraren una casa de la plaça i la reconvertiren en temple parroquial.<ref name=":2"/> El resultat fou una esglesieta senzilla, sense pretensions que acompleix dignament la seva funció.