Umkhonto We Sizwe: diferència entre les revisions

EL MK va llançar el seu primer [[atac armat]] el [[16 de desembre]] de [[1961]], festa nacional dels [[Afrikaners]] anomenat Dia del Vot en referència a la [[batalla de Blood River]]. L'organització va ser des de llavors considerada com una [[terrorisme|organització terrorista]] pel govern sud-africà.

Però MK encara estava totalment desorganitzada al si del territori sud-africà. L'organització militar, dirigida per [[Joe Modise]] com a Comandant en Cap, es componia llavors de 800 guerrillers entrenats, amb bases a [[Tanzània]], on se situava el [[quarter general]] de MK i en camps d'entrenaments de [[Txecoslovàquia]] o d'[[Odessa]] a la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió soviètica]]. El [[1967]], l'organització va organitzar la seva primera acció d'envergadura contra les forces militars sud-africanes presents a [[Colònia de Rhodèsia|Rhodèsia del Sud]] (Zimbabwe) on estaven en suport de les forces armades rhodesianes, l'operació Wankie fou fallida. Desenes de guerrillers intentaren entrar a Sud-àfrica, amb l'ajuda del moviment guerriller local [[Zimbabwe African National Union|ZANU]]. La majoria dels combatents van ser morts o empresonats. Alguns van aconseguir traspassar la frontera del [[Riu Zambezi]].

El desembre de 1990 molts quadres i dirigents de l'MK i l'ANC tornaren de l'exili per participar en la Conferència Consultiva per encarar el procés polític de transició democràtica i en les negociacions. Els acords de Groote Schuur del 4 Maig 1990<ref>{{Ref-web|url=https://omalley.nelsonmandela.org/omalley/index.php/site/q/03lv02039/04lv02103/05lv02104/06lv02106.htm|títol=The Groote Schuur Minute 4 May 1990|consulta=|llengua=|editor=|data=4 maig 1990}}</ref> i de Pretoria<ref>{{Ref-web|url=https://www.sahistory.org.za/archive/pretoria-minute|títol=Pretoria Minute|consulta=|llengua=anglès|editor=|data=6 d'agost de 1990}}</ref> el 6 d'agost de 1990 establiren les bases per al futur amb la fi de l'apartheid i en conseqüència l'''Umkhonto we Sizwe'' anuncià la suspensió de les accions armades l'agost [[1990]]. Si bé continuà entrenant i mantenint les seves estructures de combat, i col·laboraren amb les forces d'autodefensa sorgides durant l'etapa d'atacs de forces com l'[[Partit Inkatha per la Llibertat|Inkhata Freedom Party]] o els supremacistes afrikaners contra les bases i simpatitzants de l'ANC, atacs tolerats pel règim després que l'MK anuncies l'alto el foc, durant la transició. L'ANC denuncià que els atacs pretenien demostrar que la majoria negra no era capaç de governar ni controlar el país, i eren una provocació per causar una guerra civil coma pretext per mantenir les estructures repressives de l'Estat. Tanmateix, l'MK no caigué en les provocaciónprovocació i tampoc no es desmobilitzà fins que finalment s'integrarien a les forces armades del nou règim post-apartheid''.''

A partir de [[1994]], el primer govern sud-africà de l'era postapartheid va procedir a la unificació de totes les organitzacions para-militairesmilitars dels antics moviments de guerrilla (MK, armada d'alliberament popular de l'Azanie-APLA) sota una autoritat comuna per incorporació d'aquestes al si de la nova força nacional de defensa sud-africana (SANDF) o per la desmobilització d'aquells que no volien o eren declarats no aptes per servir en el nou exèrcit. Aquest procés va implicar 85.000 soldats i 20.000 civils de la força de defensa sud-africana (SADF), 28.000 membres civils o militars de MK, 6.000 combatents de l'APLA, 11 000 soldats dels exèrcits dels antics [[bantustan|bantustans]]. El [[1998]], 16% dels soldats de l'exèrcit nacional sud-africà havia sortit de les files de MK (prop de 12 mil persones) i 53% de l'antiga SADF.

A partir de [[1995]], els responsables de MK, igual que els de les altres forces combatents durant l'era de l'Apartheid van testimoniar davant la [[Comissió de la Veritat i la Reconciliació (Sud Àfrica)|comissió de la veritat i la reconciliació]] per explicar-se no només sobre els atemptats comesos en el seu nom sinó també sobre les purgues practicades als seus camps de formació. Una Amnistia fou garantida a tots els excombatents.