Fèlix o Llibre de meravelles: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
Etiquetes: Revertida editor visual |
||
Línia 14:
== Argument ==
El llibre està dividit en deu parts. El primer llibre o part, s'obre amb una pastorel·la d'estil diví. Fèlix inicia el seu itinerari trobant-se en el seu camí amb una pastora amb la qual té una breu conversa; després, quan ja s'allunya de l'indret sent els crits de la pastora. Fèlix corre cap a l'indret just a temps per veure com el llop, que s'ha menjat els seus anyells, se la menja a ella. A partir d'aquest moment comença a dubtar de l'existència de Déu; si Déu existís no hauria deixat que la misa de pascua en el llop s'hagués menjat la pobra pastora. Fèlix s'ha vist assaltat per la més greu de les temptacions. Un ermità li resoldrà tots els dubtes i Fèlix continuarà el seu camí amb les creences refermades.
El segon llibre és el dels àngels. Fèlix arriba a una església i hi veu una imatge pintada de sant Miquel pesant les ànimes amb unes balances. Fèlix pregunta a l'ermità pel significat de la imatge i mitjançant aquesta anècdota s'aprofita per parlar dels àngels i les seves qualitats. El tercer llibre comença quan Fèlix va pel bosc i el sorprèn una tempesta. Es refugia en una cova i allà es troba amb un pastor que l'il·lustrarà, a base d'exemples, sobre el cel i el firmament.
Línia 20:
A la quarta part Fèlix i el pastor troben un rei i els seus dos fills, al més gran dels quals feia aprendre filosofia i al petit cavalleria. En aquest cas Fèlix aprendrà que en la vida és més important la saviesa i la veritat que les armes i la força. El cinquè llibre s'estructura per una conversa amb un gran mestre de filosofia, el qual ha abandonat riqueses i honors i s'ha reclòs en la solitud per tal d'estudiar les plantes i per mitjà d'això contemplar el seu Creador. El filòsof il·lustra Fèlix sobre la generació de les plantes, la corrupció dels arbres i la virtut dels vegetals.
En el sisè llibre el mateix filòsof li parla dels metalls: hi apareix la disputa entre el ferro i l'argent, de l'imant i li dona unes nocions d'alquímia. En la part setena no ens parla dels animals, com caldria esperar, sinó que aprofita per fer un apòleg polític i sociològic, el qual no parla de les condicions dels animals sinó de les dels humans. La història comença quan en un pla els animals es reuneixen per triar rei: mitjançant els personatges de Na Renard (la guineu), el Lleó, el Cavall, l'Ors (l'os), el Lleopard i els altres animals que protagonitzen la faula, Llull ens parla del poder i de la seva corrupció, de la gran responsabilitat que tenen els dirigents de la societat en tot el que afecta els seus súbdits i de la necessitat de no anteposar la mateixa ambició per sobre dels altres.
La part vuitena del ''Llibre de meravelles'' és dedicada a l'ésser humà. És la part més extensa del llibre i s'hi reflexiona sobre diversos aspectes de l'ésser com la covardia, l'honra, la caritat, la crueltat... A la novena i desena part Llull ens parla del Paradís i de l'Infern, respectivament. El Paradís és on va l'ànima quan el cos mor. Déu va crear el cos per poder conèixer el món físic que havia creat; l'ànima, però, és immortal i espera la resurrecció.
| |||