Diferència entre revisions de la pàgina «Proclamació de la Segona República Espanyola»

m
cap resum d'edició
m (Correccions lingüístiques)
m
{{AP|Proclamació de la República Catalana}}
Al voltant de dos quarts de dues de la tarda del 14 d'abril, [[Lluís Companys]], un dels líders d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] que havia obtingut una ressonant victòria en les eleccions municipals del 12 d'abril (25 regidors, enfront dels 12 de la [[Lliga Regionalista]] i a altres 12 de la candidatura republicana-socialista), va sortir a la balconada de l'Ajuntament de Barcelona, en la [[Plaça de Sant Jaume]] que en aquests moments no estava molt concorreguda, per proclamar la República i hissar la [[Bandera de la Segona República Espanyola|bandera republicana]]<ref name=albert>{{cita publicació |cognom=Balcells |nom=Albert |enllaçautor= Albert Balcells i González| títol=El reto de Cataluña |data=2006 |publicació=La Aventura de la Historia |exemplar=15 |issn=1579-427X}}</ref>
Al voltant d'una hora després i des de la mateixa balconada, on ja onejava també la [[bandera de Catalunya]], el líder d'Esquerra [[Francesc Macià]] es va dirigir a la multitud concentrada a la plaça i va proclamar, en nom del poble de Catalunya, "''L'Estat Català, que amb tota la cordialitat procurarem intergrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques''". Així doncs, abans que es proclamés la República a Madrid, Macià donava per constituït un ''Estat català'' i definia la [[forma d'Estat]] de la nova [[República]] "ibèrica" com [[Estat federal|federal]] o [[Estat confederal|confederal]]. A mitjanmitja tarda Macià de nou es dirigia a la multitud però aquesta vegada des de la balconada de la [[Diputació de Barcelona]], situat enfront de l'Ajuntament a la mateixa plaça de Sant Jaume, per comunicar-los que havia pres possessió del govern de Catalunya, afirmant a continuació que "''d'aquí no ens trauran sinó morts''". A continuació va signar un manifest al palau de la Diputació en què proclamava de nou l'"''Estat Català''" sota la forma de "''una República Catalana''", que demanava als altres "pobles d'Espanya" la seva col·laboració per crear una "''Confederació de Pobles Ibèrics''"<ref>{{ref-llibre|cognom=Juliá |nom=Santos |enllaçautor=Santos Juliá |títol=Ibid. |any=2009 |pàgines=31-32}}</ref>
Immediatament Macià va començar exercir el poder i va destituir al capità general Despujols, nomenant en el seu lloc al general [[Eduardo López Ochoa]] i va designar nou governador civil de Barcelona al seu company de partit Lluís Companys. Així mateix va nomenar als membres del seu govern, dominat per l'Esquerra Republicana de Catalunya, en el qual va incloure a un representant del [[Partit Republicà Radical]] i un altre del [[PSOE]], però cap de la [[Lliga Regionalista]] (al carrer alguns cridaven "''Visca Macià i mori [[Francesc Cambó|Cambó]]''!")<ref name=albert/>
 
 
A primeres hores de la tarda uns funcionaris socialistes hissen la bandera tricolor republicana a la part alta de l'edifici de Correus i Telègrafs de la [[plaça de La Cibeles]]. Corre la notícia i una multitud es concentra a la plaça, i des d'allí es dirigeix pel [[carrer d'Alcalá]] cap a la [[Puerta del Sol]], on es troba el Ministeri de la Governació. Molts porten banderes republicanes i alguns retrats dels capitans [[Fermín Galán]] i [[Ángel García Hernández]], executats per la [[insurrecció de Jaca]]. Un grup derroca l'estàtua de la reina [[Isabel II d'Espanya]] del seu pedestal i l'arrossega fins al [[convent de las Arrepentidas]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Jackson |nom=Gabriel |cognom2= Jackson |nom2= Gabriel | títol=La República Española y la Guerra Civil, 1931-1939 |edició=2a edició|any=1976 |editorial=Crítica|lloc=Barcelona |isbn=84-7423-006-3 |pàgines=43}}</ref>
Una altra multitud es congrega davant el [[palau d'Oriente]], però desenes de joves amb braçalets vermellssvermells, la majoria d'ells obrers socialistes, formaren un cordó unint els braços per a impedir que la gent s'hi aproximés i hi van restar de guàrdia tota la nit.<ref>{{cita llibre |cognom=Jackson |nom=Gabriel |enllaçautor=Gabriel Jackson |títol=La República Española y la Guerra Civil, 1931-1939 |edició=2a edició|any=1976 |editorial=Crítica |lloc=Barcelona |isbn=84-7423-006-3 |pàgines=44}}</ref>
 
Assabentats del que està passant, els membres del ''comitè revolucionari'' es dirigeixen a la Porta del Sol. Quan arriben Miguel Maura crida a la porta del Ministeri i crida: "''Senyors, pas al Govern de la República''". Els guàrdies civils de l'entrada es quadren i presenten armes. A continuació el comitè revolucionari es constitueix en "[[Govern Provisional]]" de la República i designa Niceto Alcalá-Zamora com el seu president. Eren les vuit dedel la tardavespre del 14 d'abril. A aquesta mateixa hora el rei s'acomiadava dels [[noblesa|nobles]] i [[grans d'Espanya]] que havien acudit al [[Palau d'Oriente]] i abandonava Madrid amb cotxe en direcció a [[Cartagena]], on cap a les quatre de la matinada embarcava en el [[Creuer (vaixell de guerra) |creuer]] Príncep d'Astúries rumb a [[Marsella]]. Poques hores després la reina i la resta de la família real van abandonar Madrid amb tren en direcció a la frontera amb [[França]].<ref name=eduardo/>
 
El dia 16 d'abril es va fer públic el següent manifest, redactat pel [[Duc de Maura]], germà del líder republicà [[Miguel Maura]], i que el dia 17 només va publicar el diari ABC, en portada,<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1931/04/17/003.html Edició original del Diari ABC del 17 d'abril de 1931]</ref> acompanyat d'una "Nota del Govern sobre el missatge":
7.529

modificacions