Diferència entre revisions de la pàgina «Hans Küng»

44 bytes afegits ,  fa 5 mesos
Afegides més cites
(Afegida una referència a un article sobre la mort de Küng)
(Afegides més cites)
{{Infotaula persona}}
{{IniciBio}}<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Mor el teòleg Hans Küng|publicació=Catalunya Cristiana|data=18/04/2021|pàgines=20}}</ref> fou un [[teòleg]] suís eminent i autor prolífic. Des de [[1995]] va ser president de la [[Fundació per a una Ètica Global]] (Stiftung Weltethos). Era sacerdot catòlic, però el Vaticà li va rescindir l'autorització per a ensenyar teologia catòlica.<ref>{{ref-publicació|cognom=Lambies |nom=Josep |coautors= Jordi Nopca |article=Així són les superestrelles del pensament del segle XXI |consulta= 17 febrer 2011 |publicació=[[Diari Ara]] |data=9/01/2011 |pàgines= 50}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/hans-kung/29902 |consulta=4 d'abril de 2016|títol=Hans Küng |obra=web|editor=[[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]] (CC-BY-SA via [[Viquipèdia:Autoritzacions/CCCB|OTRS]])}}</ref>
 
== Biografia ==
Küng va estudiar [[teologia]] i [[filosofia]] a la Universitat Gregoriana Pontifícia de Roma i fou ordenat el [[1954]].<ref name=":0" /> Llavors va continuar la seva educació en diverses universitats europees, com [[la Sorbona]] de [[París]]. La seva tesi doctoral va ser ''Justification. La doctrine de [[Karl Barth]] et une réflexion catholique''.
 
L'any [[1960]] Küng va ser nomenat professor de teologia de la Universitat de Karls Eberhard, a [[Tübingen]], [[Alemanya]].<ref name=":0" /> Igual que al seu col·lega [[Joseph Ratzinger]] (el papa [[Benet XVI]]), el 1962 el papa [[Joan XXIII]] el va nomenar ''peritus'' i serví com a conseller teològic expert als membres del [[Concili del Vaticà II|Concili Vaticà II]] fins a la seva conclusió el [[1965]]. A suggeriment de Küng, la facultat catòlica de Tübingen va nomenar Ratzinger professor de dogmàtica. No obstant això, a causa del fet que Ratzinger es va moure en una línia més conservadora com a reacció contra les revoltes estudiantils de 1968, la cooperació entre tots dos va acabar.
 
A la fi dels anys 60, Küng es va convertir en el principal teòleg catòlic després del vell cisma de l'Església catòlica de final del segle XIX per a rebutjar la doctrina de la infal·libilitat papal, detallada en el seu llibre ''Infal·lible? Una investigació'' (1971). Per tant, el 18 de desembre de [[1979]] van anul·lar-li la llicència d'ensenyar com a teòleg catòlic però continuà l'ensenyament en el seu càrrec com a professor de teologia ecumènica a la Universitat de Tübingen fins al seu retir (Emeritierung) el [[1996]]. Va seguir sent un crític persistent de l'autoritat papal, que assegurava que és artificial (i així reversible), més que instituïda per Déu. No l'excomunicaren i seguí sent sacerdot catòlic.
1.298

modificacions