|
=== Morfologia ===
[[Fitxer:Lampanyctodes_hectoris_(Hector's_lanternfish)2.png|miniatura|esquerra|[[Anatomia]] externa de l'[[espècie]] ''[[Lampanyctodes hectoris]]'': (1) - [[opercle]], (2) - [[línia lateral]], (3) - [[aleta dorsal]], (4) - [[aleta adiposa]], (5) - [[peduncle caudal]], (6) - [[aleta caudal]], (7) - [[aleta anal]], (8) - [[fotòfor]]s, (9) - [[aleta pelviana|aletes pelvianes]] (per parells), (10) - [[aleta pectoral|aletes pectorals]] (per parells)]]
Els peixos presenten una forma fusiforme i hidrodinàmica perquè han adaptat la sevaseua [[morfologia (biologia)|morfologia]] al medi aquàtic i així oferir la mínima resistència a l'hora d'avançar en l'[[aigua]]. La major part dels '''peixos''' primitius ja tenien aquesta forma, mentre que els peixos actuals poden presentar modificacions d'aquesta forma comuna d'acord amb l'[[hàbitat]] preferent, l'[[alimentació]], la forma de vida, etc.<ref>[http://dipbau.bio.uniroma1.it/web/Docenti/Docente358/Dispensa-del-corso-di-Biologia-Marina---II-/Sistematica-Pesci-1.pdf Università di Roma.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100215203803/http://dipbau.bio.uniroma1.it/web/Docenti/Docente358/Dispensa-del-corso-di-Biologia-Marina---II-/Sistematica-Pesci-1.pdf |date=2010-02-15 }} (en italià)</ref> Així, el cos pot estar comprimit lateralment, on l'eix transversal és menor que el vertical (present a la gran majoria de peixos) o deprimit dorsoventralment (com en el cas del [[rap (peix)|rap]] i de les [[rajada|rajades]]). Els peixos plans ([[pleuronectiforme]]s), encara que tenen el cos comprimit lateralment, el tenen asimètric, descansen damunt un dels dos costats i, a simple vista, sembla que el tenen deprimit dorsoventralment. Això els permet enganxar-se del tot al fons i els serveix de vigilància i de camuflatge de protecció alhora. Els seus [[múscul]]s, de forma longitudinal i molt desenvolupats, els proporcionen una [[natació]] persistent i lenta. Una altra variant és el cos acintat, extremadament llarg i amb l'eix vertical molt més llarg que el transversal. També hi apareixen altres formes: serpentiformes, irregulars ([[cavallet de mar]]), amb diverses estructures morfològiques (pínnules, carenes, [[aleta (fisiologia animal)|aletes]] modificades en [[òrgan (anatomia)|òrgans]] adherents,...), etc.<ref>Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: ''Peixos de les Illes Balears''. [[Editorial Moll]], [[Palma]], [[maig]] del [[2000]]. [[Manuals d'introducció a la naturalesa]], 13. {{ISBN|84-273-6013-4}}. Plana 21.</ref>
Una forma hidrodinàmica (fusiforme, allargada, amb els extrems aguts i amb l'eix longitudinal major que el vertical i l'horitzontal) és pròpia dels bons nedadors. Els peixos avancen gràcies a un moviment que comença en el terç anterior del tronc i es propaga, sense interrupció, fins a l'aleta caudal. Aquest moviment es veu ajudat per la [[bufeta natatòria]] (tot i que no totes les espècies en tenen), la qual pot suspendre el peix en l'aigua encara que no hi hagi cap moviment.
|
