Sebastián Durón: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts als Pirineus Atlàntics a partir de Wikidata
m Tipografia
Línia 3:
 
== Biografia ==
Era fill de Sebastián Durón i Margarita Picazo. Son pare era sagristà de l'església de Sant Joan, de Brihuega, i va morir quan el seu fill tenia 8  anys. Se suposa que el primer contacte amb la música el va tenir a través de l'església, però no hi ha dades que ho corroboren. L'any [[1679]], amb 19  anys, hi ha notícies d'ell a [[Saragossa]], com a deixeble ja format de l'[[orgue|organista]] [[Andrés de Sola]].
 
L'any [[1680]] va guanyar per oposició una plaça de segon organista de la Catedral de [[Sevilla]]. Hi va residir durant cinc anys, on era considerat un músic, organista i compositor reputat, amb diversos deixebles. La seua condició d'eclesiàstic consta a les Actes Capitulars de la Catedral. Se suposa que a Sevilla va treballar amb el mestre de capella de la Catedral, l'excel·lent músic [[Alonso Xuárez]]. Aquest darrer es va traslladar a [[Conca (Castella - la Manxa)|Cuenca]], i des d'ací va escriure una carta de recomanació molt elogiosa amb Durón a [[Burgo de Osma]], on es va decidir contractar a Durón. No obstant això, el desembre de [[1686]] es va traslladar a la Catedral de [[Palència]].
Línia 13:
El [[1714]] va retornar a Espanya i va treballar per diversos mecenes com el comte d'Oñate o el comte de Salvatierra, a qui havia dedicat la seua òpera "La guerra de los gigantes", un panegíric de la monarquia absoluta. Entre aquesta obra i "Celos aún del aire matan" de [[Juan Hidalgo]], basada en un text de [[Pedro Calderón de la Barca|Calde­rón]], continua la polèmica sobre quina de les dues mereix ser reconeguda com la primera òpera espanyola.
 
L'any [[1715]] va tornar a Baiona i a l'any següent va morir de [[tuberculosi]] a [[Cambo-les-Bains]] on gairebé 200  anys després moriria un altre gran músic: [[Isaac Albéniz]].
 
El [[Benito Jerónimo Feijoo|pare Feijoó]] a la seua obra, [[Teatro Crítico Universal]], publicat l'any [[1726]] (deu anys després de la mort de Durón), va acusar Sebastián Durón de ser el responsable de la decadència de la música espanyola en haver introduït l'estil italià i la "música de violines".