Segobriges: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
referència |
m Tipografia |
||
Línia 6:
Els '''segobriges''', també anomenats '''commons''' o '''cenomans''' (en [[llatí]] ''Sebrogigi'', ''Segobrii'', ''Commoni'' o ''Cenomanes'') eren un poble [[celtes|celto]]-[[lígurs|lígur]] que menciona [[Claudi Ptolemeu]] (els anomena Κομμονοὶ "Commonoi") i diu que el seu territori anava de [[Massàlia]] a ''[[Frejús|Forum Julii]]''. Tot i que eren considerats lígurs el seu nom era celta (''sego'' i ''brigos'': "(els de) la forta tribu"; brigos es relaciona amb ''[[Briga (topònim)|briga]]'' i es transcriu ''briges'' en grec). En territori dels segobriges els [[foceus]] van fundar [[Massàlia]].
L'historiador [[Justí (historiador)|Justí]] que va fer l'[[epítom]] d'una obra de [[Troge Pompeu]], un gal o lígur de la tribu dels [[voconcis]], explica que els foceus van arribar a la [[Gàl·lia]] en temps de [[Tarquini Prisc]]. Havien entrat pel [[Tíber]] al territori del rei romà amb el que van fer un tractat. Van continuar el viatge fins a arribar a la desembocadura del [[Roine]]. El país els va satisfer i van tornar a [[Focea]] on van convèncer una gran part de la seva població perquè els acompanyessin a la Gàl·lia. Els comandants de l'expedició eren Simos i Protis, ([[Plutarc]] diu que el fundador de Massàlia es deia Protos). Els dos caps es van presentar a Nannus, el cabdill dels segobriges, que estava preparant el casament de la seva filla. Segons el costum, durant el banquet nupcial la núvia elegia parella, i oferia una copa de vi al que triava com a marit, i encara que els foceus assistien al banquet com a hostes i no com a pretendents, la noia va donar la seva copa a Protis. Els foceus van fundar Massàlia amb l'ajuda dels segobriges i encara que els lígurs els assetjaven constantment, se'n van sortir, van dominar el territori i fins i tot van fundar altres ciutats. [[Escimne de Quios]] diu que Massàlia es va fundar 160
== Referències ==
| |||