Simfonia núm. 5 (Schubert): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 34:
</score>
 
El segon moviment, més lent (Andante) presenta un tema amb dues estrofes repetides, lleugerament pròxim al tema en ''la bemoll'' de la [[Simfonia núm. 39 (Mozart)|''Simfonia núm. 40'']] de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]]. També hi ha una forta similitud entre els temes d'inicials d'aquest moviment i l'últim moviment de la [[Sonata per a violí núm. 25 (Mozart)|''Sonata per a violí en fa major, K. 377'']] de Mozart.<ref name="woll">{{harvnb|Wollenberg|2011|p=141}}</ref> Sense pausa hi ha una modulació vers ''do bemoll'', que és molt característica de Schubert, fins i tot a l'edat de 19  anys. El retorn al tema principal és directe, passant a través de ''sol menor'' en el camí; després hi ha una repetició de la modulació, aquesta vegada en la tonalitat de ''fa sostingut'' amb un retorn encara més immediat.
 
El minuet gaudeix del cromatisme —però no de la polifonia— del minuet de la [[Simfonia núm. 40 (Mozart)|''Simfonia núm. 40'']] de Mozart.<ref name="apbrown603-609">{{harvnb|Brown|2002|pp=603-609}}</ref> La progressió usada al bell mig del moviment per a modular està emprada directament de l'esmentada simfonia —utilitzant el mateix esquema (una gradual superposició d'instruments) cap a l'acord dominant de setena. El trio és completament tranquil, i només de manera gradual va incorporant instruments, començant només amb el fagot i les cordes, evocant un ambient pastoral.