Skopje: diferència entre les revisions

Skopje (en llatí '''Scupi''', en grec Σκοῦποι) va ser fundada en el {{segle|III|-|s}} sobre el riu [[Vardar]] (antic Axio), pels [[dàrdans]], un poble que vivia fora de les fronteres del [[regne de Macedònia]]. Fou una fortalesa frontera dels il·liris amb Macedònia que estava situada a poc distància al nord-oest de la moderna ciutat on ara hi ha els pobles de Bardovac o Zlokučani, amb el nom de Skupi. Al segle I aC fou capital de la província de [[Dardània]] i va restar una ciutat romana important (amb el nom llatinitzat de ''Scupi'' o ''Scopi'') en l'època [[Imperi Romà|imperial]]. En època romana d'Orient va ser destruïda per un [[terratrèmol]] l'any [[518]], just després de ser atacada per tribus bàrbares, i es va reconstruir a una certa distància, a la vora del riu Vardar, amb el nom de ''Justiniana Prima''. D'aquesta època és el monumental aqüeducte que abastia d'aigua a la ciutat. Bisbes de ''Scupi'' són coneguts entre els segles [[segle IV|IV]] i [[segle VI|VI]]. Es conserven runes d'una instal·lació termal i d'un teatre, d'una basílica episcopal i d'un cementiri, i sobretot de les muralles. Els eslaus li van donar el nom de Skopje i els romans d'Orient li deien Skopia. Els eslaus, arribats a la zona al {{segle|VI}}, van dominar per un temps la ciutat al final del {{segle|VII}}, però els romans d'Orient la van recuperar.

 

 

Üsküb es va convertir en la capital del ''[[wilayat]]'' (districte) de [[Kosovo]]; va començar el seu desenvolupament al segle XV en part aturat per un terratrèmol el 1533, i després un incendi el 1594; va tenir un gran desenvolupament en tots els camps als segles {{Romanes|XVI}} i {{Romanes|XVII}} i va esdevenir una de les principals viles de la Rumèlia. Evliya Çelebi la va visitar al {{segle|XVII}} i en dona una extensa descripció. El 26 i [[27 d'octubre]] de [[1689]] va ser saquejada i incendiada pel general [[Àustria|austríac]] [[Picolomini]] durant la [[Santa Lliga (1683)|guerra de la Santa Lliga]], en la que els imperials van tenir el suport de rebels locals serbis; el 1690 ja tornava a estar en mans otomanes però havia quedat quasi despoblada, no sols per l'atac imperial sinó també per una pesta que va seguir; els musulmans van emigrar a [[Istanbul]] i els serbis (dirigits per Arsenje Čarnojević, cap al nord i cap a Hongria. El 1706 la pesta va tornar a assolar la regió i altre cop la ciutat, que es començava a recuperar, en va quedar afectada, fugint molts habitants que no es va compensar per l'arribada de serbis de les muntanyes i albanesos de Ljuma (Albània del nord), de Debar i de Kosovo. Al final del {{segle|XVIII}} encara no s'havia recuperat i és esmentada com una vila de segon orde amb uns 6.000 habitants; fou al segle XIX quan va tornar a agafar empenta amb l'emigració d'habitants musulmans i cristians de les zones veïnes. L'obertura de la via fèrria de [[Belgrad]] a [[Nish]], Uskub i [[Salònica]] comunicava la ciutat amb Sèrbia i afavoria el comerç, i encara va fer pujar més la població. El 1836 tenia 10.000 habitants, el 1858 havia passat a 20.000 (13.000 musulmans i 1.000 jueus, la resta cristians) i vers 1900 eren 32.000 habitants (uns 17.000 musulmans, principalment albanesos que parlaven turc en públic i albanès a casa,<ref name="Hart214">{{citar ref|cognom=Hart|nom=Laurie Kain|títol=Culture, Civilization, and Demarcation at the Northwest Borders of Greece|publicació=American Ethnologist|volum=26|exemplar=1|data=Feb 1999|ref=harv|pàgina=214|doi=10.1525/ae.1999.26.1.196|jstor=647505}}</ref> els jueus romanien estables). Va aparèixer el primer diari musulmà, anomenat ''Kosova'', diari oficial del ''wilayat'', que des del 1888 va tenir capital a [[Pristina]]; el diari va aparèixer fins al 1909.