Diferència entre revisions de la pàgina «Poema èpic»

1.678 bytes afegits ,  fa 2 mesos
#MartCCCB
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
(#MartCCCB)
'''Poema èpic''' o '''epopeia''' són termes que defineixen en [[literatura]] el gènere [[Poesia|poètic]] que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.<ref>Garrido Gallardo, Miguel Ángel, Diccionario Español de Términos Literarios (DETLI), Buenos Aires, AAL/UAI, 2009. ISBN 978-950-585-116-4</ref> En els seus orígens la seva transmissió era oral i per tant hi podia haver diverses versions d'una mateixa història.
 
==Característiques==
De poemes èpics ja se'n troben a les primitives civilitzacions, com el ''[[Epopeia de Gilgamesh|Gilgamesh]]'' a [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]], les ''[[Aventures de Sinuhé]]'' escrites cap al 2000 aC a l'[[antic Egipte]], el ''[[Poema èpic de Manas]]'' de tradició [[Kirguís]] ([[Kirguizistan]] i [[xinesa]]), el ''[[Mahabharata]]'' o el ''[[Ramayana]]'' a l'[[Índia]] i, més properes a la cultura occidental, les obres d'[[Homer]]: la ''[[Ilíada]]'' i ''[[l'Odissea]]'' (segle VIII aC).
Els poemes èpics presenten trets comuns malgrat la distància geogràfica i temporal. Se centren en la vida d'un heroi o la seva nissaga, i relaten les seves conquestes i viatges, sovint emmarcades en l'esquema del [[monomite]]. Aquests herois estan envoltats d'hipèrboles i elements meravellosos, ja que es presenten com personatges excepcionals, models de virtut, descendents de déus o fundadors de nacions de les quals esdevenen el símbol.<ref>Pierre Brunel, ''Mythopoétique des genres'', Presses universitaires de France, 2003</ref> Per això poden aparèixer nombroses al·lusions mitològiques i polítiques al moment present de la composició o a la història del poble al qual pertany el protagonista. La presència d'ajudes o intencions divines justifica aquest caràcter únic de l'heroi.
 
L'estil és elevat, amb ús de metàfores i epítets i versificació lliure. En les obres antigues, d'origen oral, abunden els passatges recurrents i els recursos mnemotècnics del recitador, concentrats sobretot en les descripcions. L'ordre dels esdeveniments no és lineal, sinó que el poema comença [[in medias res]] per atreure l'atenció dels oients amb escenes d'acció. Es poden barrejar versions dels fets ja que s'elaboraven variants locals segons el gust del públic i sovint els poemes conservats són reculls elaborats de les més conegudes, amb afegits de l'autor que els escriu per dotar-los de més cos literari. Per aquest motiu de vegades manca la unitat d'acció que sí s'observa en els poemes més moderns, els quals imiten molts recursos clàssics per convenció malgrat no neixin de l'oralitat.
 
==Breu panorama històric==
De poemes èpics ja se'n troben a les primitives civilitzacions, com el ''[[Epopeia de Gilgamesh|Gilgamesh]]'' a [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]], les ''[[Aventures de Sinuhé]]'' escrites cap al 2000  aC a l'[[antic Egipte]], el ''[[Poema èpic de Manas]]'' de tradició [[Kirguís]] ([[Kirguizistan]] i [[xinesa]]), el ''[[Mahabharata]]'' o el ''[[Ramayana]]'' a l'[[Índia]] i, més properes a la cultura occidental, les obres d'[[Homer]]: la ''[[Ilíada]]'' i ''[[l'Odissea]]'' (segle VIII aC).
 
També van conrear aquest gènere els grecs [[Hesíode]] amb la ''[[Teogonia]]'', [[Queril de Samos]], [[Pisandre de Camiros]], [[Cal·límac (poeta)|Cal·límac]] o [[Apol·loni Rodi|Apol·loni de Rodes]] amb la seva famosa obra ''els [[Argonauta|Argonautes]]'', on l'heroi [[Jasó]] viatja fins a la llunyana [[Còlquida]] per aconseguir el velló d'or. El primer poema èpic en llatí va ser una traducció de l{{'}}''Odissea'', portada a terme per l'esclau grec de Tarent [[Livi Andrònic]], i darrere d'aquest van sobresortir poetes com [[Enni]] (''els Annals''), [[Gneu Nevi]] (''Bellum Punicum''), i especialment [[Virgili]] amb la seva gran obra mestra l{{'}}''Eneida''. Altres autors posteriors que van escriure en llatí poemes èpics són [[Lucà]], que al contrari de la resta d'autors, va fer intervenir personatges reals com [[Juli Cèsar]] o [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] a la seva obra ''[[La Farsàlia|Farsàlia]]'', Estaci, [[Claudi Claudià]], [[Sili Itàlic]], etc. D'autors cristians d'entre els segles IV i VI cal destacar [[Aureli Climent Prudenci]], [[Sidoni Apol·linar]] o [[Àlcim Ecdidi Avit|Avit]], que van influenciar els autors d'una època posterior.
41.526

modificacions