Estuc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m palau (arquitectura)| |
||
Línia 22:
Els [[àrabs]] el van utilitzar ben sovint per a substituir al marbre, tallant-lo en forma de [[mocàrab]]s, [[atauric]]s o altres motius ornamentals com els que es poden contemplar en l'[[Alhambra]] de [[Granada (Andalusia)|Granada]].
Durant el [[renaixement]] italià es van perfeccionar un gran nombre de tècniques, que més tard es van difondre per tot [[Europa]]. L''''estuc blanc''' es va utilitzar molt en els murs de les esglésies, a vegades per a pintar figures d'àngels. [[Raffaello Sanzio|Rafael]] i altres artistes de l'època van utilitzar frisos d'estuc pintat per a decorar [[palau (arquitectura)|palau]]s i [[pavelló (Arquitectura)|pavellons]]. Entre els més rellevants destaquen els relleus de [[Francesco Primaticcio]] ([[1533]]-[[1565]]) per al '[[castell de Fontainebleau]], prop de [[París]]. No obstant, aquest material va aconseguir les seues cotes més esplèndides durant els segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]].
L'estuc més famós és el venecià, també dit "Lustre Venecià". És un revestiment que es va inventar a [[Venècia]] ([[Itàlia]]) al començament del [[segle XV]]. El seu acabat mostra una paret plana, llisa i brillant com un [[vidre]], amb diferents tonalitats de color, de gran bellesa.
| |||