Diferència entre revisions de la pàgina «La Colònia Güell»

cap resum d'edició
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils editor visual Advanced mobile edit
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils editor visual Advanced mobile edit
 
== Història ==
La Colònia Güell era una [[colònia industrial]] que es dedicava a la fabricació de panes i velluts. Començà a construir-se el 1890 per iniciativa de l'empresari&nbsp;[[Eusebi Güell i Bacigalupi]], propietari del terreny, l'antiga finca [[Can Soler de la Torre]], que havia comprat el seu pare, [[Joan Güell i Ferrer|Joan Güell]], anys abans en el municipi de Santa Coloma de Cervelló. Güell traslladàhi aquítraslladà totes les indústries que abans tenia ubicades al [[Vapor Vell (Sants)|Vapor Vell]] de [[Sants]] ([[Barcelona]]). La causa d'aquest trasllat va ser provocada a causa de la primera vaga general de treballadors registrada a Espanya, el 1855, que va forçar a Joan Güell a marxar a França. Un cop es va acabar la crisi del sector tèxtil, va tornar, va tancar la fàbrica Vapor Vell de Sants i la va traslladar a una zona menys conflictiva.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Farràs|nom=Andreu|títol=Els Güell|edició=1a|llengua=Català|data=Maig 2016|editorial=Edicions 62|isbn=978-94-297-7501-3}}</ref>
 
Una altra finalitat que Eusebi Güell perseguia era la de posar els treballadors en un ambient més rural i evitar les tensions socials que es vivien a Barcelona i en altres poblacions industrials catalanes a finals del {{segle|XIX}}. Aquest capítol, en plena revolució industrial&nbsp;, va passar al mateix temps que el&nbsp;[[Lleó XIII|papa Lleó XIII]]&nbsp;publicava l'encíclica&nbsp;''[[Rerum Novarum|Rerum novarum]]''. En aquest text es constata que l'Església veia el món obrer amenaçat pel socialisme i l'anarquisme, que defensaven l'ateisme. Els Güell, en línia amb el que proclamava el papa, van col·locar per als obrers tots els serveis que creien que necessitaven per a la seva vivència cristiana.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ràfols|nom=Assumpta|cognom2=Ràfols|nom2=Oriol|títol=Història i vida de l'Església|edició=8a|llengua=Català|data=8/6/2000|editorial=Edicions Claret|pàgines=103|isbn=84-8297-418-1}}</ref>
 
Eusebi Güell encarregà a Gaudí el projecte de la Colònia, que disposavacomptava amb d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees.&nbsp;[[Antoni Gaudí i Cornet|Gaudí]]<nowiki/> s'encarregà de la planimetria del conjunt, per a la qual cosa comptà amb la col·laboració dels seus ajudants [[Francesc Berenguer i Mestres]], [[Joan Rubió i Bellver|Joan Rubió]] i [[Josep Canaleta i Cuadras|Josep Canaleta]]. Personalment, s'encarregà del disseny de l'església, de la qual tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell, el 1918, els seus fills abandonaren el projecte.
 
La resta d'edificacions van anar a càrrec dels col·laboradors de Gaudí: Francesc Berenguer, que construí la cooperativa (amb Joan Rubió, [[1900]]) i l'escola (amb el seu fill [[Francesc Berenguer i Bellvehí]], [[1911]]-[[1916]]); Joan Rubió, que construí diverses cases particulars, com Ca l'Ordal ([[1894]]) i Ca l'Espinal (1900); Francesc Berenguer i Bellvehí construí, així mateix, el centre cultural Sant Lluís ([[1915]]-[[1917]]) i la casa parroquial (1917).
 
Els successors d'Eusebi Güell van vendre la propietat el [[1945]] a la família [[Eusebi_Bertrand_i_Serra|Bertrand i Serra]]. La indústria tèxtil, davant la crisi del sector, fou tancada el [[1973]].
5.858

modificacions