Revisió del 01:08, 18 feb 2021 modifica InternetArchiveBot (discussió \| contribucions) Bots 443.026 edits Add 1 book for Viquipèdia:Verificabilitat (20210217)) #IABot (v2.0.8) (GreenC bot ← Edició anterior		Revisió del 20:53, 15 abr 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.410.469 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 5: '''Tommaso Portinari''' (1424?-1501) era un banquer italià de la Banca Medici a [[Bruges]]. Fou un membre d'una prominent família [[Florència\|florentina]], originària de Portico di Romagna, proper de [[Forlì]]; dins la família hi havia la que va ser [[Muses\|musa]] de [[Dante Alighieri\|Dante]], [[Beatrice Portinari]]. El seu pare va ser director de la banca Mèdici, i després de la seva mort el 1421, Tommaso i els seus germans orfes van ser adoptats i educats a la casa de [[Cosme el Vell\|Cosme de Mèdici]].<ref>{{Cite book\|author=Parks, Tim\|year=2005\|title=Medici Money: Banking, Metaphysics, and Art in Fifteenth-Century Florence\|url=https://archive.org/details/medicimoneybanki00park\|publisher=W. W. Norton & Company\|isbn=0393058271 }}</ref> És recordat per l'encàrrec de dues pintures a pintors [[primitius flamencs]]. En la cultura popular Portinari apareix com a personatge secundari de la novel·la ''Niccolò Rising'' (1986), de Dorothy Dunnett, on és un dels ajudants de banquers de Bruges el 1459. Un estruç destinat com a regal ducal se li menja els anells dels seus dits. Portinari va ser un empleat de la sucursal a Bruges (de la banca Mèdici durant un llarg període) més de 25 anys, però mai va passar de director adjunt i gestor de negocis, aparentment per decisió de [[Cosme el Vell]], qui no hi va confiar en ell. Després de la mort de Cosimo, esdevingué accionista i director general en la branca a l'edat de 40. (Els seus germans feia temps que havien estat directors de la sucursal de Milà del banc). Quan la influència de Francesco Sassetti va eliminar la prohibició de concedir préstecs a llarg termini a funcionaris seculars el 1471, Portinari va utilitzar la seva posició per fer préstecs sense garantia, a llarg termini i molt arriscats a [[Carles I de Borgonya\|Carles el Temerari]], uns préstecs que mai van ser tornats i varen suposar fortes pèrdues pel banc. Inicialment va prestar 6.000 [[groat]], més de dues vegades el capital total de la sucursal; el préstec només va créixer en deute, fins que va arribar a ser de 9.500 groat el 1478. En correspondència pels seus bons serveis, Portinari va esdevenir conseller favorit de Carles el Temerari. A la mort d'aquest últim en una batalla, el préstec va ser, essencialment, caigut en fallida. A més, una bona part dels diners va ser llançada a les escombraries quan es va prestar a l'[[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic\|Arxiduc Maximilià d'Àustria]], el successor de Carles. Una petita part d'aquest préstec va ser finalment retornada. Va ser demandat en ''Ruffini'' vs. ''Portinari'' el 1455, un dels primers casos legals de separació de societats i responsabilitat legal: va ser demandat pel milanès Damiano Ruffini per "embalatge defectuós de nou fardells de llana comprats pel demandant de la branca de Mèdici a Londres". L'acusat va assenyalar que les bales no pertanyien a la branca de Bruges i que el demandant havia de reclamar contra la sucursal de Londres. Portinari va testificar que les dues branques eren legalment i comercialment separades, aparentment persuadint el jutge que va rebutjar la demanda de Ruffini, però va reconèixer el seu dret a demanar al gerent de la sucursal de Londres.

Tommaso Portinari: diferència entre les revisions