Revisió del 23:46, 13 març 2021 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 08:51, 16 abr 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 24: Romano descobreix que Anna encara l'estima. El. plé de felicitat, li promet a ella que, a la seva tornada a Itàlia aconseguirà el divorci i regressarà a Rússia per casar-se i fugir plegats a Europa. En tornar a casa, resulta que la seva dona està passant per una veritable crisi aristòcrata. La seva família va anar a la fallida. El sentit del deure, mesclat amb records nostàlgics d'un jove feliç, retenen Romano a Itàlia al costat de la seva esposa. Després d'un temps, l'italià s'oblida d'Anna i de les promeses que li va fer. En aquest matí, a bord del vaixell de vapor, veiem el protagonista 8 anys després de la seva gran història de joventut. Després que Romano s'hagi confessat a Pavel, l'anònim viatger rus (Vsévolod Lariónov), aquest se sent identificat i li explica com es va casar. Fa set anys va trobar, una reservada dama que havia estat desgraciada en el seu matrimoni. Vivia aleshores amb la seva tia, diuen que esperant a algú, li va demanar matrimoni diverses vegades, però ella només el rebutjava. Pavel sabia que era un home vell, lleig i tímid, però l'estimava. La dama li va dir que mai l'estimaria, mentre no deixava de sanglotar, però finament, va acceptar casar-se, i Pavel va acceptar la humiliació, de mai ser correspost. La misteriosa dama de blanc, adormida a la coberta del mateix vaixell, continua esperant el seu amat. == Repartiment ==

Ulls negres: diferència entre les revisions