Valentinià II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Tipografia
Línia 18:
 
== Ascens al tron ==
El pare havia nomenat coemperador al seu primogènit l'any 375 i el va designar successor.<ref>[[Ammià Marcel·lí]] ''Rerum gestarum libri qui supersunt'' 27.6.1-10</ref> Un any després va anar, acompanyat de la seva esposa i el seu fill menor, a dirigir una campanya militar a la part nord de l'imperi. El 17 de novembre, mentre estava a Breguetio, l'emperador va morir i llavors l'exèrcit va proclamar [[august (títol)|august]] ([[23 de novembre]] del [[375]]) al fill, de només quatre anys.<ref>[[Ammià Marcel·lí]] ''Rerum gestarum libri qui supersunt'' 30.10.4</ref><ref>[[Zòsim]] ''Historia Nova'' 4.19.1</ref> El motiu d'aquesta reacció era, en part, que el seu germà [[Flavi Gracià]] no era un líder carismàtic entre els soldats i, {{efn|El general Merobaudes va creure que si accedia al poder l'impopular Gracià, estant encara en lluita contra els sàrmates, els soldats abandonarien i es trobaria amb una derrota segura. La proclamació de Valentinià, que estava a 100 milles del camp de batalla, va calmar els ànims.<ref>[[Ammià Marcel·lí]] ''Rerum gestarum libri qui supersunt'' 30.10.5</ref>}} per altra banda, el nen seria fàcilment manipulable.{{sfn| O'Flynn|1983|p=1}} La mare de Valentinià II, [[Justina]], va exercir la regència. A Gracià, de 17  anys se li va dir que no perdia l'estatus, ja que seria coemperador amb el seu germà; va conservar les províncies occidentals de les diòcesis d'[[Hispània]], [[Britània]] i les Gàl·lies. Les províncies de les diòcesis d'[[Itàlia romana|Itàlia]], [[Il·líria]] (o les Pannònies) i Àfrica, van quedar sota el govern de Valentinià II, acompanyat de la seva mare. Va fixar la seva residència a [[Milà]], on Gracià de fet va exercir bona part del poder a causa del fet que Justina era [[Arri|arriana]] i s'oposava al bisbe [[Ambròs de Milà]], que era qui més poder de fet tenia.
 
== Mort del seu germà ==
Línia 39:
El [[391]] el cònsol [[Quint Aureli Simmac (orador i magistrat)|Quint Aureli Simmac]] (el seu col·lega es deia Tatià) va encapçalar una delegació del senat que demanava la restauració dels privilegis que Gracià havia arrabassat als temples pagans; l'emperador va refusar. Arbogast va rebutjar aquesta petició. Valentinià va encomanar a l'apologista cristià [[Aureli Climent Prudenci|Prudenci]], la redacció d'un escrit que expliqués perquè es rebutjaven les propostes de Simmanc.<ref>[[Codi Teodosià]] 8, 5, 25</ref>
 
En aquest temps grups de bàrbars operaven a la zona dels Alps Il·liris i Valentinià va voler tornar a la península Itàlica, concretament a Milà, i quan era a [[Viena del Delfinat]] va enviar a buscar al bisbe milanès [[Sant Ambròs]] per batejar-lo perquè fins llavors només era un catecumen. Llavors va destituir a Arbogast, el qual va rebutjar al seu torn la destitució, al·legant que no havia rebut la seva investidura, dignitat i honors de Valentinià, i poc després se suposa que va ordenar matar l'emperador ([[15 de maig]] del [[392]]), mentre feia circular el rumor que s'havia suïcidat. Valentinià fou trobat penjat a la seva residència a [[Viena del Delfinat]]). A Valentinià II li faltava poc per tenir 20  anys.<ref>[[Pau Orosi]], ''Adversus paganos historiarum libri septem'', 7.35</ref><ref>[[Zòsim]] ''Historia Nova'' 4.53.4</ref>
 
== Caos de poder ==