Planeta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 8:
La paraula en català ''planeta'' ve directament del llatí "planeta", que al seu torn és una derivada del grec "πλανήτης" (''planetes''), que vol dir "errant", "vagabund", és a dir, "que va d'un costat a un altre, sense tenir una posició o lloc fix". Els antics astrònoms grecs es van adonar que certs objectes celestials no es mantenien fixos. Van anomenar aquests objectes "{{lang|grc|πλάνητες ἀστέρες}}" (''planetes asteres'': 'estels errants') o simplement "{{lang|grc|πλανήτοι}}" (''planētoi'': 'errants').<ref>H. G. Liddell and R. Scott, ''A Greek–English Lexicon'', novena edició, (Oxford: Clarendon Press, 1940).</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.merriam-webster.com/dictionary/planet|títol=Definició de planeta|editor=Merriam-Webster OnLine|consulta=23-7-2007}}</ref><ref name="oed" />
 
ElsAl anticsmón associavengrecorromà s'atribuïa molta influència quotidiana als cossos celestes tals com els planetes amb minerals i déus, i diversosse'ls diesassociava deamb laminerals setmanai porten els seus nomsdéus. El [[sol]] formava l'or, la [[lluna]] la plata. [[Venus (planeta)|Venus]] (Afrodita - deessa de la bellesa i l'amor, per ser el planeta més brillant), formava el llautó; [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] (Zeus - déu pare, per ser el segon més brillant), formava l'ambre; [[Saturn (planeta)|Saturn]] (Chronos - déu del temps, per ser el més lent), formava el plom; [[Mart (planeta)|Mart]] (Ares - déu de la guerra, pel seu color vermell com la sang), formava el ferro; [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] (Hermes - déu dels comerciants i missatger dels déus, per estar prop del sol), formava l'estany. Diversos dies de la setmana porten els seus noms en les llengües llatines.<ref>{{Ref-web|url=http://www.etimo.it/?term=Pianeta|títol=Etimologia de 'planeta'|consulta=17.04.2021|llengua=Italià|editor=Vocabolario Etimologico della Lingua Italiana di Ottorino Pianigiani}}</ref>
 
== Història ==