Miracles de Sant Vicent Ferrer: diferència entre les revisions

Els altars començaren ja al {{segle|XV}}. L'any [[1461]], Joan Garrigues construí un altar al carrer de la Mar de València, segons [[Marc Antoni d'Orellana]].<ref>{{citar ref | cognom =Cervera | nom =Juan | títol = Los Milacres vicentinos | editorial = Del Cenia al Segura | lloc = València | data = 1983| url = | llengua = castellà| isbn =84-85446-21-61}}</ref> Segons la tradició, el [[1359]] Santsant Vicent Ferrer, xiquet de 9 anys, va fer el miracle de guarir Antoni Garrigues, qui aleshores vivia a la placeta dels Hams, propera al domicili dels Ferrer. Després de la canonització de Santsant Vicent, Joan Garrigues, fill del susdit Antoni Garrigues, alçà el primer altar amb una imatge del sant i una inscripció. Amb el temps, la devoció al sant es va anar recarregant d'elements ornamentals i els altars es van barroquitzar amb flors, teles vistoses o figures decoratives; així, els actes van adquirir llavors una dimensió social, pública. Sembla que cap a finals del {{segle|XVI}}, la seua popularitat era ja inqüestionable. Per això, malgrat els intents de la monarquia borbònica per la seua supressió al llarg del {{segle|XVIII}}, els miracles es van consolidar com a propis i genuïns de la ciutat de València.<ref>{{citar ref | cognom =Popular | títol = Gloriosíssim sant Vicent, patró de València... | editorial = Eucologi de [[Vicent Sorribes i Gramatge|Mn. Sorribes]] | lloc = València | data = 1951| url =http://www.revistacresol.es/143/oracio-a-sant-vicent-ferrer,-per-x.-marti.html| llengua = valencià| isbn =}}</ref> Cal assenyalar també que l'interés tradicional per la figura del sant no només és religiós, ja que també té un evident contingut i significat polític.

Es poden relacionar, entre d'altres, ''El miracle de Morella'', ''El Miracle de la Burreta'', ''El mocador'', ''Detinte en l'aire!'', ''El testimoni d'un mut'', ''El fill del salser'', ''El miracle de la mar'', ''La Font Santa'' i ''La Creu del terme''; i entre els autors que han contribuït destaquen [[Josep Bernat i Baldoví|Bernat i Baldoví]], [[Josep Ernest Peris i Celda|Peris Celda]], [[Vicent Boix i Ricarte|Vicent Boix]],<ref>{{ref-publicació |cognom=Fuertes Zapata |nom=Joan Vicent |article=Sobre els milacres vicentins de Vicent Boix |url=https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000250/00000073.pdf |consulta=14-12-2018 |publicació=Actes del XVIIè Col·loqui de l'AILLC |data=2015}}</ref> [[Fèlix Pizcueta]], [[Eduard Escalante]], [[Constantí Llombart]] o [[Alarte Querol]].

Sant Vicent se celebra el dilluns següent al dilluns de [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]], però cal dir que hi hanha actes festius des del divendres anterior al dia del sant. Els actes principals són representacions teatrals dels miracles en altars situats a l'aire lliure, mentre que les cerimònies religioses es fan a l'interior de les esglésies. A més, es fan processons, sopars de germanor i castells de focs artificials.