Satèl·lits de Mart: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Història |
||
Línia 22:
S'ha observat que [[Fobos (satèl·lit)|Fobos]] pateix una acceleració secular que l'acosta lentament a la superfície del planeta (tan lentament que poden transcórrer cent milions d'anys abans que es produeixi la seva caiguda). Aquesta acceleració no ha pogut ser explicada fins ara. També existeixen encara incògnites sobre els orígens d'aquests [[Satèl·lit natural|satèl·lits]]. Les dues teories més esteses són que es podria tractar de dos asteroides capturats o que podrien ser dos cossos formats a l'entorn del planeta i alhora que aquest, però n'existeixen arguments en contra de totes dues. A més, [[Fobos (satèl·lit)|Fobos]] presenta uns estrats que suggereixen que aquest satèl·lit hauria estat un fragment separat d'un altre astre major.
== Història ==
Les especulacions sobre l'existència de les llunes de Mart van començar quan es van descobrir les [[Satèl·lits de Júpiter|llunes de Júpiter]]. Quan [[Galileo Galilei|Galileu Galilei]], va redactar un informe ocult sobre l’observació de dues protuberàncies als costats de [[Saturn (planeta)|Saturn]] (després es va descobrir que eren els seus [[Anells de Saturn|anells]]), va utilitzar l’anagrama ''smaismrmilmepoetaleumibunenugttauiras'' per a l’''Altissimum planetam tergeminum observavi'' ("He observat que el planeta més llunyà tenia una triple forma"). [[Johannes Kepler]] l’havia malinterpretat com a ''Salve umbistineum geminatum Martia proles'' ("Hola, bessons furiosos, fills de Mart)".<ref>{{Ref-web|títol=Galileo, Kepler, & Two Anagrams: Two Wrong Solutions Turn Into Two Correct Solutions|url=https://judgestarling.tumblr.com/post/62652246148/galileo-kepler-two-anagrams-two-wrong-solutions|consulta=2021-04-18}}</ref>
Potser inspirada en Kepler (i citant la [[Lleis de Kepler|tercera llei de Kepler]] sobre el moviment planetari), la sàtira de [[Jonathan Swift]] [[Els viatges de Gulliver]] (1726) fa referència a dues llunes en el capítol 3 de la part 3 (el "viatge a Laputa"), en què es descriu que els astrònoms de Laputa van descobrir dos satèl·lits de Mart orbitant a distàncies d'entre 3 i 5 diàmetres marcians amb períodes de 10 i 21,5 hores. Phobos i Deimos (tots dos trobats el 1877, més d’un segle després de la novel·la de Swift) tenen distàncies orbitals reals d’1,4 i 3,5 diàmetres marcians i els seus respectius períodes orbitals són de 7,66 i 30,35 hores.<ref>{{Ref-web|títol=Galileo's Anagrams and the Moons of Mars|url=https://www.mathpages.com/home/kmath151/kmath151.htm|consulta=2021-04-18}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=ESA Science & Technology - Martian moons: Phobos|url=https://sci.esa.int/web/mars-express/-/31031-phobos|consulta=2021-04-18}}</ref> Al segle XX, V. G. Perminov, un dissenyador de naus espacials, les soviètiques Mars i Venus, va especular que Swift va trobar i desxifrar registres que els marcians van deixar a la Terra.<ref>{{Ref-llibre|títol=The difficult road to Mars : a brief history of Mars exploration in the Soviet Union|url=http://archive.org/details/difficultroadtom00perm|editorial=Washington, D.C. : National Aeronautics and Space Administration Headquarters|data=1999|isbn=978-0-16-058859-4|nom=V. G.|cognom=Perminov}}</ref> Tanmateix, l'opinió de la majoria dels astrònoms és que Swift simplement utilitzava un argument comú de l'època, que com que els planetes interns Venus i Mercuri no tenien satèl·lits, la Terra en tenia un i Júpiter en tenia quatre (coneguts en aquell moment), que Mart per analogia n'ha de tenir dos. A més, com que encara no havien estat descoberts, es raonava que havien de ser petits i propers a Mart. Això portaria Swift a fer una estimació aproximadament precisa de les seves distàncies orbitals i períodes de revolució. A més, Swift podria haver estat ajudat en els seus càlculs pel seu amic, el matemàtic [[John Arbuthnot]].<ref>{{Ref-publicació|article=The moons of Mars|url=https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/1925PA.....33..496L/abstract|publicació=Popular Astronomy|data=1925|issn=0197-7482|pàgines=496|volum=33|llengua=en|nom=Roscoe|cognom=Lamont}}</ref>
El conte "Micromégas" de [[Voltaire]] de 1752, sobre un visitant estranger a la Terra, també fa referència a dues llunes de Mart. Voltaire va ser presumiblement influït per Swift.<ref>{{Ref-llibre|títol=The planet Mars|url=http://archive.org/details/planetmarshistor00shee|editorial=University of Arizona Press|data=1997|isbn=978-0-8165-1641-4|nom=William|cognom=Sheehan}}</ref> En reconeixement a aquestes "prediccions", dos cràters de Deimos reben el nom de Swift i Voltaire,<ref>{{Ref-web|títol=Planetary Names: Crater, craters: Swift on Deimos|url=https://planetarynames.wr.usgs.gov/Feature/5789|consulta=2021-04-18}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Planetary Names: Crater, craters: Voltaire on Deimos|url=https://planetarynames.wr.usgs.gov/Feature/6431|consulta=2021-04-18}}</ref> mentre que a Phobos hi ha un regio, [[Laputa Regio]], i un [[planitia]], [[Lagado Planitia]], llocs on els viatges de [[Els viatges de Gulliver|Gulliver]] (la fictícia Laputa, una illa voladora i Lagado, capital imaginària de la nació fictícia Balnibarbi).<ref>{{Ref-web|títol=Planetary Names: Phobos|url=https://planetarynames.wr.usgs.gov/Page/PHOBOS/target|consulta=2021-04-18}}</ref> Molts dels cràters de Phobos també reben el nom de personatges de [[Els viatges de Gulliver]].<ref>{{Ref-web|títol=Planetary Names: Search Results|url=https://planetarynames.wr.usgs.gov/SearchResults?target=PHOBOS&featureType=Crater,%20craters|consulta=2021-04-18}}</ref>
=== Descobriment ===
[[Asaph Hall]] va descobrir [[Deimos (satèl·lit)|Deimos]] el 12 d'agost de 1877 a les 07:48 UTC i [[Fobos (satèl·lit)|Phobos]] el 18 d'agost de 1877 a l'[[Observatori Naval dels Estats Units]] a [[Washington DC]], cap a les 09:14 GMT.<ref>{{Ref-publicació|article=Notes|url=https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/1877Obs.....1..181./abstract|publicació=The Observatory|data=1877-09-XX|issn=0029-7704|pàgines=181–185|volum=1|llengua=en}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Observations of the Satellites of Mars|url=https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/1877AN.....91...11H/abstract|publicació=Astronomische Nachrichten|data=1877-10-XX|issn=0004-6337|pàgines=11|volum=91|exemplar=1|doi=10.1002/asna.18780910103|llengua=en|nom=Asaph|cognom=Hall}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=A catalogue of ground-based astrometric observations of the Martian satellites, 1877-1982|url=https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/1989A&AS...77..209M/abstract|publicació=Astronomy and Astrophysics Supplement Series|data=1989-02-XX|issn=0365-0138|pàgines=209–226|volum=77|exemplar=2|llengua=en|nom=T. A.|cognom=Morley}}</ref> En aquell moment, buscava expressament llunes marcianes. Hall havia vist anteriorment el que semblava una lluna marciana el 10 d'agost, però a causa del mal temps, no va poder identificar-les definitivament fins més tard.
Hall va registrar el seu descobriment de Phobos al seu quadern de la manera següent:<ref>{{Ref-publicació|article=Discovery of satellites of Mars|url=https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/1878MNRAS..38..205H/abstract|publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society|data=1878-02-XX|issn=0035-8711|pàgines=205–209|volum=38|doi=10.1093/mnras/38.4.205|llengua=en|nom=A.|cognom=Hall}}</ref><blockquote>"Vaig repetir l'examen a la primera part de la nit de l'11 [agost de 1877], i de nou no vaig trobar res, però intentant-ho de nou unes hores més tard vaig trobar un objecte feble al costat seu i una mica al nord del planeta. Amb prou feines havia tingut temps de garantir una observació de la seva posició quan la boira del riu va aturar els treballs, a dos quarts de dotze de la nit del dia 11. Hi va haver temps ennuvolat durant diversos dies."
"El 15 d'agost el temps semblava més prometedor, vaig dormir a l'Observatori. El cel es va esclarir amb una tempesta a les 11 en punt i vaig reprendre la cerca. L'atmosfera, però, estava en molt mal estat i Mart estava tant ardent i inestable que no es veia res, que ara sabem que estava en aquella època tan a prop del planeta com per ser invisible."
"El 16 d'agost es va tornar a trobar l'objecte al costat del planeta i les observacions d'aquella nit van mostrar que es movia amb el planeta i, si hi havia un satèl·lit, era a prop d'un dels seus allargaments. Fins aquest moment no havia dit res a ningú de l’Observatori de la meva recerca d’un satèl·lit de Mart, però en sortir de l’observatori després d’aquestes observacions del dia 16, cap a les tres de la matinada, li vaig dir al meu ajudant, George Anderson, a qui havia mostrat l'objecte, pensava que havia descobert un satèl·lit de Mart. Li vaig dir també que callés, ja que no desitjaria que es digués res fins que l’assumpte no estigués fora de dubte. No va dir res, però la cosa era massa bona per mantenir-la i ho vaig deixar anar el 17 d’agost, entre la una i les dues en punt, mentre reduïa les meves observacions, el professor Newcomb va entrar a la meva habitació per dinar i li vaig ensenyar les meves mesures del feble objecte a prop de Mart que demostraven que es movia amb el planeta."
"El 17 d'agost mentre esperava i observava la lluna exterior, vaig descobrir-ne una a l'interior. Les observacions dels dies 17 i 18 van posar fora de dubte el caràcter d'aquests objectes i el descobriment va ser anunciat públicament per l'almirall Rodgers."</blockquote>El telescopi utilitzat per al descobriment va ser el refractor de 26 polzades (66 cm) (telescopi amb una lent) situat aleshores a [[Foggy Bottom]].<ref>{{Ref-web|títol=Amazing Space|url=http://hubblesite.org/home/resource-gallery/learning-resources/amazing-space|consulta=2021-04-18|llengua=en}}</ref> El 1893 es va tornar a muntar l'objectiu i es va col·locar en una nova cúpula, on es manté fins avui.<ref>{{Ref-web|títol=The 26-inch "Great Equatorial" Refractor — Naval Oceanography Portal|url=https://www.usno.navy.mil/USNO/about-us/usnos-telescopes/the-26-inch-refractor|consulta=2021-04-18}}</ref>
Els noms, originalment escrits com Fobus i Deimus, respectivament, van ser suggerits per [[Henry Madin|Henry Madan]] (1838-1901), mestre de ciències d'[[Eton College|Eton]], del llibre XV de la Ilíada.<ref>{{Ref-publicació|article=Entdeckung zweier Planeten|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/asna.18780920305|publicació=Astronomische Nachrichten|data=1878|issn=1521-3994|pàgines=47–48|volum=92|exemplar=3|doi=10.1002/asna.18780920305|llengua=en|nom=V.|cognom=Knorre}}</ref>
=== Noves recerques ===
Anys més tard, s’han realitzat cerques de satèl·lits addicionals. El 2003, [[Scott S. Sheppard]] i [[David C. Jewitt]] van examinar gairebé tota l'esfera ''Hill'' de Mart per trobar satèl·lits irregulars. Tot i que la llum dispersada de Mart els va impedir buscar els pocs minuts d'arc interns on resideixen els satèl·lits Phobos i Deimos. No es va trobar cap satèl·lit nou amb una magnitud vermella limitant aparent de 23,5, que correspon a radis d’uns 0,09 km amb un albedo de 0,07.<ref>{{Ref-publicació|article=A Survey for Outer Satellites of Mars: Limits to Completeness|url=https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/2004AJ....128.2542S/abstract|publicació=The Astronomical Journal|data=2004-11-XX|issn=0004-6256|pàgines=2542–2546|volum=128|exemplar=5|doi=10.1086/424541|llengua=en|nom=Scott S.|cognom=Sheppard|nom2=David|cognom2=Jewitt|nom3=Jan|cognom3=Kleyna}}</ref>
== Característiques ==
<center>
{| class="wikitable"
|+
'''Satèl·lits de Mart'''
Linha 37 ⟶ 62:
| [[Fobos (satèl·lit)|Fobos]]
|/ˈfoʊbəs/
| bgcolor="black" | [[Fitxer:Phobos moon (large).jpg|50px|center|Fobos]]
| 22,2
| 1,08·10<sup>16</sup>
Linha 47 ⟶ 72:
| [[Deimos (satèl·lit)|Deimos]]
|/ˈdaɪməs/
| bgcolor="black" | [[Fitxer:Deimos-viking1.jpg|50px|center|Deimos]]
| 12,6
| 2·10<sup>15</sup>
| |||