Diferència entre revisions de la pàgina «Satèl·lits de Mart»

Origen #MartCCCB
(Origen #MartCCCB)
|peu=
}}
Els '''dos satèl·lits de Mart''' són: [[Fobos (satèl·lit)|FobosPhobos]] i [[Deimos (satèl·lit)|Deimos]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.nytimes.com/2020/07/25/science/mars-moons-phobos-deimos.html|títol=Why the ‘Super Weird' Moons of Mars Fascinate Scientists. What’s the big deal about little Phobos and tinier Deimos?|consulta=6 de novembre de 2020|llengua=Anglès|editor=The New York Times|data=25 de juliol de 2020|nom=Robin George|cognom=Andrews}}</ref> ElTenen primeruna mesuraforma 27irregular.<ref>{{Ref-web|títol=NASA x- 21Under xthe 19 kmMoons iof elMars|url=https://www.nasa.gov/exploration/whyweexplore/Why_We_27.html|consulta=2021-04-18|llengua=en|cognom=yvette}}</ref> segonTots tandos solsvan 15ser xdescoberts 12per xl'astrònom 11 km.estatunidenc Asaph Hall l'agost de 1877 i porten el nom dels bessons mitològics grecs [[DeimosFobos (satèl·litmitologia)|DeimosPhobos]] gravita a 20.000 km d'altitud(por) i [[FobosDeimos (satèl·litmitologia)|FobosDeimos]] a 6.100 km.(pànic), Totfills i la seva proximitat un de ld'altre,[[Afrodita]] aquests(conegut astres només sónpels visibles en el cel marciàromans com unsa punts[[Venus]]) lluminososi molt[[Ares]] brillants.(conegut Lapels brillantorromans decom a [[Deimos (satèl·lit)|DeimosMart]]), potque servan acompanyar el seu comparablepare a la debatalla. [[Venus (planeta)|Venus]]En vistcomparació desamb la Lluna de la [[Terra]];, lales dellunes [[FobosPhobos (satèl·lit)|Fobos]]i ésDeimos diversessón vegadespetites. més intensa.
 
En la mitologia, Fobos i Deimos, (en grec antic Φόβος i Δειμος, Pànic i Dolor) son fills d'Ares/Mart i d'Afrodita/Venus, de vegades condueixen el seu carro cap a la batalla.
 
[[Fobos (satèl·lit)|Fobos]] presenta un període de translació al voltant de [[Mart (planeta)|Mart]] de 7 h 39 min 14 s. En ser aquesta revolució molt més ràpida que la rotació del planeta sobre si mateix, per a un observador sobre la superfície del planeta, el satèl·lit descriu un [[moviment retrògrad]]: surt per l'[[oest]] i es pon per l'[[est]].
 
[[Deimos (satèl·lit)|Deimos]] inverteix 30 h 17 min 55 s a recórrer la seva [[òrbita]]. La seva revolució és, doncs, un poc més duradora que la rotació del planeta, la qual cosa fa que el [[satèl·lit natural|satèl·lit]] es mogui lentament en el cel [[Mart (planeta)|marcià]]: tarda 64 hores entre la seva sortida (aquest cop per l'[[est]]) i la seva posta (per l'[[oest]]). El més curiós és que, durant el temps en què roman visible, desenvolupa dues vegades el cicle complet de les seves fases.
[[Fitxer:Usno-telescope-equalized-1.png|miniatura|220x220px|El telescopi utilitzat per descobrir les llunes de Mart.]]
Una altra particularitat dels satèl·lits de [[Mart (planeta)|Mart]] és que, en orbitar sobre el [[pla equatorial]] del planeta i tan a prop de la seva superfície, no són mai visibles des de les regions polars: [[Deimos (satèl·lit)|Deimos]] no pot ser vist des de més amunt del paral·lel 82º i [[Fobos (satèl·lit)|Fobos]] des de latituds superiors a 69º. A més, totes dues [[Satèl·lit natural|llunes]] passen una gran part del seu recorregut orbital en el con de l'[[ombra]] projectada per [[Mart (planeta)|Mart]] i, per tant, sense ser il·luminats pel [[Sol]].
 
S'ha observat que [[Fobos (satèl·lit)|Fobos]] pateix una acceleració secular que l'acosta lentament a la superfície del planeta (tan lentament que poden transcórrer cent milions d'anys abans que es produeixi la seva caiguda). Aquesta acceleració no ha pogut ser explicada fins ara. També existeixen encara incògnites sobre els orígens d'aquests [[Satèl·lit natural|satèl·lits]]. Les dues teories més esteses són que es podria tractar de dos asteroides capturats o que podrien ser dos cossos formats a l'entorn del planeta i alhora que aquest, però n'existeixen arguments en contra de totes dues. A més, [[Fobos (satèl·lit)|Fobos]] presenta uns estrats que suggereixen que aquest satèl·lit hauria estat un fragment separat d'un altre astre major.
 
== Història ==
 
=== Descobriment ===
[[Fitxer:Usno-telescope-equalized-1.png|miniatura|220x220px|El telescopi utilitzat per descobrir les llunes de Mart.]]
[[Asaph Hall]] va descobrir [[Deimos (satèl·lit)|Deimos]] el 12 d'agost de 1877 a les 07:48 UTC i [[Fobos (satèl·lit)|Phobos]] el 18 d'agost de 1877 a l'[[Observatori Naval dels Estats Units]] a [[Washington DC]], cap a les 09:14 GMT.<ref>{{Ref-publicació|article=Notes|url=https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/1877Obs.....1..181./abstract|publicació=The Observatory|data=1877-09-XX|issn=0029-7704|pàgines=181–185|volum=1|llengua=en}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Observations of the Satellites of Mars|url=https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/1877AN.....91...11H/abstract|publicació=Astronomische Nachrichten|data=1877-10-XX|issn=0004-6337|pàgines=11|volum=91|exemplar=1|doi=10.1002/asna.18780910103|llengua=en|nom=Asaph|cognom=Hall}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=A catalogue of ground-based astrometric observations of the Martian satellites, 1877-1982|url=https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/1989A&AS...77..209M/abstract|publicació=Astronomy and Astrophysics Supplement Series|data=1989-02-XX|issn=0365-0138|pàgines=209–226|volum=77|exemplar=2|llengua=en|nom=T. A.|cognom=Morley}}</ref> En aquell moment, buscava expressament llunes marcianes. Hall havia vist anteriorment el que semblava una lluna marciana el 10 d'agost, però a causa del mal temps, no va poder identificar-les definitivament fins més tard.
 
 
== Característiques ==
El primer mesura 27 x 21 x 19 km i el segon tan sols 15 x 12 x 11 km. [[Deimos (satèl·lit)|Deimos]] gravita a 20.000 km d'altitud i [[Fobos (satèl·lit)|Phobos]] a 6.100 km. Tot i la seva proximitat un de l'altre, aquests astres només són visibles en el cel marcià com uns punts lluminosos molt brillants. La brillantor de [[Deimos (satèl·lit)|Deimos]] pot ser comparable a la de [[Venus (planeta)|Venus]] vist des de la [[Terra]]; la de [[Fobos (satèl·lit)|Phobos]] és diverses vegades més intensa.
<center>
 
[[Fobos (satèl·lit)|FobosPhobos]] presenta un període de translació al voltant de [[Mart (planeta)|Mart]] de 7 h 39 min 14 s. En ser aquesta revolució molt més ràpida que la rotació del planeta sobre si mateix, per a un observador sobre la superfície del planeta, el satèl·lit descriu un [[moviment retrògrad]]: surt per l'[[oest]] i es pon per l'[[est]].
 
[[Deimos (satèl·lit)|Deimos]] inverteix 30 h 17 min 55 s a recórrer la seva [[òrbita]]. La seva revolució és, doncs, un poc més duradora que la rotació del planeta, la qual cosa fa que el [[satèl·lit natural|satèl·lit]] es mogui lentament en el cel [[Mart (planeta)|marcià]]: tarda 64 hores entre la seva sortida (aquest cop per l'[[est]]) i la seva posta (per l'[[oest]]). El més curiós és que, durant el temps en què roman visible, desenvolupa dues vegades el cicle complet de les seves fases.
 
Una altra particularitat dels satèl·lits de [[Mart (planeta)|Mart]] és que, en orbitar sobre el [[pla equatorial]] del planeta i tan a prop de la seva superfície, no són mai visibles des de les regions polars: [[Deimos (satèl·lit)|Deimos]] no pot ser vist des de més amunt del paral·lel 82º i [[Fobos (satèl·lit)|FobosPhobos]] des de latituds superiors a 69º. A més, totes dues [[Satèl·lit natural|llunes]] passen una gran part del seu recorregut orbital en el con de l'[[ombra]] projectada per [[Mart (planeta)|Mart]] i, per tant, sense ser il·luminats pel [[Sol]].
 
S'ha observat que [[Fobos (satèl·lit)|FobosPhobos]] pateix una acceleració secular que l'acosta lentament a la superfície del planeta (tan lentament que poden transcórrer cent milions d'anys abans que es produeixi la seva caiguda). Aquesta acceleració no ha pogut ser explicada fins ara. També existeixen encara incògnites sobre els orígens d'aquests [[Satèl·lit natural|satèl·lits]]. Les dues teories més esteses són que es podria tractar de dos asteroides capturats o que podrien ser dos cossos formats a l'entorn del planeta i alhora que aquest, però n'existeixen arguments en contra de totes dues. A més, [[Fobos (satèl·lit)|FobosPhobos]] presenta uns estrats que suggereixen que aquest satèl·lit hauria estat un fragment separat d'un altre astre major.<center>
{| class="wikitable" style="text-align:center;" cellspacing="0" cellpadding="2" border="1" align="center"
|+
|-
| Mars I
| [[Fobos (satèl·lit)|FobosPhobos]]
|/ˈfoʊbəs/
| bgcolor="black" | [[Fitxer:Phobos moon (large).jpg|50px|center|FobosPhobos]]
| 22,2
| 1,08·10<sup>16</sup>
|-
| colspan="10" |[[Fitxer:Mars Moons Orbit distance.jpeg|709x709px]]
Les mides relatives i la distància entre Mart, FobosPhobos i Deimos, a escala.
 
''(Carregueu la imatge a mida completa per veure les llunes de Mart.)''
|}
</center>
 
== Origen ==
[[Fitxer:MoonsOfMarsImproved3.gif|miniatura|Simulació de l'origen de les llunes de Mart]]
L'origen de les llunes de Mart encara és controvertit.<ref name=":0">Burns, J. A. "Contradictory Clues as to the Origin of the Martian Moons," in ''Mars'', H. H. Kieffer ''et al.,'' eds., U. Arizona Press, Tucson, 1992</ref> Phobos i Deimos tenen molt en comú amb els [[asteroides carbonàtics]] de tipus C, amb espectres, [[Albedo (física)|albedo]] i [[densitat]] molt similars als dels asteroides de tipus C ó D.<ref name=":1">{{Ref-web|títol=New Views of Martian Moons|url=https://phys.org/news/2007-11-views-martian-moons.html|consulta=2021-04-18|llengua=en}}</ref> Basant-se en la seva similitud, una hipòtesi és que ambdues llunes poden ser asteroides del [[cinturó d'asteroides]].<ref>{{Ref-web|títol=NASA Technical Reports Server (NTRS)|url=https://ntrs.nasa.gov/search.jsp?R=946501&id=8&qs=No=70&N=4294808501|consulta=2021-04-18}}</ref> Les dues llunes tenen òrbites molt circulars que es troben gairebé exactament al pla equatorial de Mart. La captura també requereix dissipació d’energia. L'atmosfera actual de Mart és massa fina per capturar un objecte de la mida de Phobos mitjançant la frenada atmosfèrica.<ref name=":0" /> [[Geoffrey A. Landis]] ha assenyalat que la captura es podria haver produït si el cos original fos un [[asteroide binari]] que es separés sota les forces de les marees.<ref name=":1" />
 
Phobos podria ser un objecte del sistema solar de segona generació que es va formar en òrbita després que es formés Mart, en lloc de formar-se simultàniament a partir del mateix núvol de naixement que Mart.<ref>{{Ref-web|títol=Phobos flyby success|url=http://www.esa.int/Science_Exploration/Space_Science/Mars_Express/Phobos_flyby_success|consulta=2021-04-18|llengua=en}}</ref>
 
Una altra hipòtesi és que Mart va estar envoltat de molts cossos de la mida de Phobos i Deimos, potser expulsats a l'òrbita al seu voltant per una col·lisió amb un gran [[planetesimal]].<ref>Craddock, R. A.; (1994); ''The Origin of Phobos and Deimos'', Abstracts of the 25th Annual Lunar and Planetary Science Conference, held in Houston, TX, 14–18 March 1994, p. 293</ref> L'elevada [[porositat]] de l'interior de Phobos (basada en la densitat d'1,88 g / cm3, s'estima que els buits representen entre el 25 i el 35 per cent del seu volum) és incompatible amb un origen asteroidal.<ref>{{Ref-publicació|article=Precise mass determination and the nature of Phobos|cognom=Andert|nom5=V.|cognom4=Häusler|nom4=B.|cognom3=Pätzold|nom3=M.|cognom2=Rosenblatt|nom2=P.|nom=T. P.|url=https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/2010GeoRL..37.9202A/abstract|llengua=en|doi=10.1029/2009GL041829|exemplar=9|volum=37|pàgines=L09202|issn=0094-8276|data=2010-05-XX|publicació=Geophysical Research Letters|cognom5=Dehant}}</ref> Les observacions amb infraroig tèrmic suggereixen una composició que conté principalment [[Fil·losilicat|fil·losilicats]], molt presents a la superfície de Mart. Els espectres són diferents dels de totes les classes de [[Meteorit|meteorits]], apuntant de nou cap a un origen asteroide.<ref>{{Ref-publicació|nom=M. Giuranna|publicació=Compositional Interpretation of PFS/MEx and TES/MGS Thermal Infrared Spectra of Phobos|url=https://meetingorganizer.copernicus.org/EPSC2010/EPSC2010-211.pdf|data=2010}}</ref> Ambdós conjunts de troballes recolzen un origen de Phobos a partir de material expulsat per un impacte a Mart que es va quedar en òrbita,<ref>{{Ref-web|títol=Mars Moon Phobos Likely Forged by Catastrophic Blast|url=https://www.space.com/9201-mars-moon-phobos-forged-catastrophic-blast.html|consulta=2021-04-18|llengua=en|nom=Space com Staff 27|cognom=September 2010}}</ref> similar a la teoria imperant sobre l'origen de la lluna terrestre.
 
Les llunes de Mart poden haver començat amb una enorme col·lisió amb un [[protoplaneta]] d'un terç de la massa de Mart que va formar un anell al voltant de Mart. La part interna de l'anell formava una gran lluna. Les interaccions gravitacionals entre aquesta lluna i l'anell exterior van formar Phobos i Deimos. Més tard, la gran lluna es va estavellar contra Mart, però les dues llunes petites van romandre en òrbita. Aquesta teoria concorda amb la superfície de gra fi de les llunes i la seva elevada porositat. El disc exterior crearia material de gra fi.<ref>{{Ref-publicació|article=Accretion of Phobos and Deimos in an extended debris disc stirred by transient moons|cognom=Rosenblatt|nom5=Antony|cognom4=Terao-Dunseath|nom4=Mariko|cognom3=Dunseath|nom3=Kevin M.|cognom2=Charnoz|nom2=Sebastien|nom=Pascal|url=https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/2016NatGe...9..581R/abstract|llengua=en|doi=10.1038/ngeo2742|exemplar=8|volum=9|pàgines=581–583|data=2016-08-XX|publicació=Nature Geoscience|cognom5=Trinh}}</ref> Les simulacions suggereixen que l'objecte que va xocar amb Mart havia de ser de la mida de [[Ceres (planeta nan)|Ceres]] o [[(4) Vesta|Vesta]] perquè un impacte més gran hauria creat un disc i unes llunes més massives que haurien impedit la supervivència de petites llunes com Phobos i Deimos.<ref>{{Ref-web|títol=Giant Impact May Have Created Mars' Moons|url=https://www.space.com/40344-crash-could-form-mars-moons.html|consulta=2021-04-18|llengua=en|nom=Nola Taylor Redd 18|cognom=April 2018}}</ref>
 
Més recentment, [[Amirhossein Bagheri]] de l'[[Observatori Naval dels Estats Units]] van proposar una nova hipòtesi sobre l'origen de les llunes. En analitzar les dades sísmiques i orbitals de la missió [[Mars InSight]] i altres missions, van proposar que les llunes van néixer de la interrupció d’un cos pare comú fa aproximadament d'1 a 2,7 mil milions d’anys. El progenitor comú de Phobos i Deimos va ser probablement colpejat per un altre objecte i es va destrossar fins a formar Phobos i Deimos.<ref>{{Ref-publicació|article=Dynamical evidence for Phobos and Deimos as remnants of a disrupted common progenitor|nom2=Amir|nom5=Domenico|cognom4=Kruglyakov|nom4=Mikhail|cognom3=Efroimsky|nom3=Michael|cognom2=Khan|cognom=Bagheri|url=https://www.nature.com/articles/s41550-021-01306-2|nom=Amirhossein|llengua=en|doi=10.1038/s41550-021-01306-2|pàgines=1–5|issn=2397-3366|data=2021-02-22|publicació=Nature Astronomy|cognom5=Giardini}}</ref>
 
== Referències ==
1.629

modificacions