Endemisme: diferència entre les revisions

Les illes, donat el seu aïllament, són llocs amb una elevada taxa d'endemismes. Així, [[Austràlia]], que no ha tingut contacte amb la resta de terres emergides des de fa més de 50 milions d'anys, posseeix una flora i una fauna exclusives i molt distinta de la resta del món. La meitat de les aus de [[Papua Nova Guinea]] i la meitat dels mamífers que habiten [[Filipines]] són endèmics. En aquest sentit destaca [[Madagascar]]; tots els seus [[amfibi]]s són endèmics, el 90% dels seus [[rèptil]]s (la meitat de les espècies de [[camaleó|camaleons]] del planeta), el 55% dels seus [[mamífers]] (com els [[lemur]]s i les [[Fossa (gènere)|fosses]]) i el 50% de les seves [[au]]s són endemismes, i aproximadament el 80% les seves plantes no habiten en cap altra regió el món. El 95% de les espècies de peixos dels Grans Llacs africans són endèmiques.<ref name=Zoo>Plafons informatius del [[Parc Zoològic de Barcelona]].</ref> Les illes volcàniques, que mai han estat en contacte amb el continent són especialment riques en espècies endèmiques; les espècies que les habiten són descendents de les que van arribar accidentalment en temps passats i van poder adaptar-se. En són excel·lents exemples les [[Illes Hawaii]] o les [[Illes Galàpagos]] (que van inspirar [[Charles Robert Darwin|Darwin]] la seva famosa [[teoria de l'evolució]] i, a Espanya, les [[Illes Canàries]], amb 500  espècies de plantes endèmiques i en concret l'illa de [[Tenerife]], que presenta la major relació d'endemismes florístics de la regió [[Macaronèsia|macaronèsica]], solament superada per Madagascar i Austràlia.<ref name=Zoo/>