Port de Tarragona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
inserir fotografies |
imatges |
||
Línia 1:
{{Infotaula edifici}}
[[Fitxer:Flag maritime tarragona.svg|miniatura|Bandera dela [[província marítima]] de Tarragona.|145x145px]]
[[Fitxer:Vista aèria del Port de Tarragona.jpg|miniatura|Vista aèria del Port de Tarragona|361x361px]]
[[Fitxer:Moll de Costa del Port de Tarragona i, al fons, el barri del Serrallo.jpg|miniatura|Moll de Costa del Port de Tarragona]]
El '''Port de Tarragona''' és un dels ports marítims més importants de la costa [[mediterrània]]. Gran part de la seva activitat està relacionada amb el transport industrial de [[productes químics]] però també d'altres mercaderies com els sòlids i líquids a granel, la pasta de paper, els contenidors o els vehicles, la [[pesca]] i la [[nàutica recreativa]].
Línia 35:
=== Segle XXI: creixement i sostenibilitat ===
[[Fitxer:Port de Tarragona - panoramio (8).jpg|alt=Vista del Port de Tarragona|miniatura|272x272px|Vista del Port de Tarragona]]
Si el port de Tarragona accedia a l’autonomia de funcionament i de gestió amb la Llei de ports (1992)<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=LLEI 27/1992, de 24 de novembre, de ports de
l’Estat i de la marina mercant.|publicació=Boletín Oficial del Estado|url=https://www.boe.es/boe_catalan/dias/1992/12/31/pdfs/A00119-00159.pdf|data=|pàgines=}}</ref> paral·lelament el port creixia amb la redacció del Pla d’utilització d’espais portuaris (2004),<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Orden FOM/2525/2004, de 12 de julio, por la que se modifica el Plan de utilización de los espacios portuarios del puerto de Tarragona, aprobado por Orden de 9 de marzo de 1994.|publicació=Boletín Oficial del Estado|url=https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2004-14052|data=|pàgines=}}</ref> l’adquisició de 135 hectàrees als termes de Tarragona i Vila-seca (antiga Universitat Laboral), l’ampliació del moll d’Inflamables i d’Aragó, la construcció del port esportiu, el moll de la Química, a Zona d’Activitats Logístiques, el nou contradic entre pantalans per a la nova esplanada de 17 hectàrees o la connexió dels molls de Reus i Lleida amb un pont mòbil
Amb l’ampliació del port, també en aquest període es va habilitar la dàrsena interior al voltant d’una zona per allotjar vaixells i iots de luxe, la Marina Port Tàrraco (2007), una iniciativa privada amb uns 30.000 metres quadrats d’establiments comercials i de restauració.<ref name=":1" /> Pel que fa al tràfic de creuers, es va habilitar una estació marítima (2013) al Moll de Costa i una terminal de creuers al dic de Llevant, tot esperant la finalització de les obres del moll multipropòsit de Balears (2021). En aquest creixement participa la construcció i posada en funcionament d’una nova terminal intermodal (2008-2020) de 150.000 metes quadrats de superfície al costat de la terminal de contenidors. Una infraestructura que ha de permetre l’expansió portuària a través de línies fèrries d’ample ibèric i europeu cap al centre peninsular i Europa, com a gran port base logístic. Els accessos ferroviaris a tots els molls i una estació intermodal amb una capacitat de amb 4 vies per a trens de 750 m fan que es connecti als principals corredors ferroviaris i viaris d'Europa.<ref name=":1" />
El creixement econòmic del Port de Tarragona rau en la diversificació de tràfics, l’augment de la superfície i la millora de la sostenibilitat. Així,l’aprovació del la [[Delimitació d’Espais d’Ús Portuari del Port de Tarragona]] (2019) permet definir els usos de la zona de servei portuari de terra i aigua per desenvolupar l’activitat portuària i millorar-ne les connexions.[[Fitxer:Diversos tràfics al Port de Tarragona.jpg|miniatura|Diversos tràfics al Port de Tarragona|425x425px]]El creixement immediat se centra, a més de la nova terminal intermodal de Guadalajara i la de la Boella, en el nou moll multipropòsit de Balears, una nova infraestructura augmentarà la capacitat per a rebre més visitants i en millors condicions, amb una línia d’atracada total de 700 metres, i acollir els creuers més grans del món. A més, és un moll multipropòsit, que vol dir, que pot rebre diferents tipus de tràfics portuaris ara i en el futur.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=El port de Tarragona acaba la primera fase de construcció del moll de Balears|publicació=Nació Digital|url=https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/37241/port-tarragona-acaba-primera-fase-construccio-moll-balears|data=17.6.2020|pàgines=}}</ref>
Les noves infraestructures s'acompanyen de nous reptes vers la sostenibilitat. El Pla de sostenibilitat. Agenda 2030 (2020) del Port de Tarragona busca reduir l’impacte ambiental en el territori en la dècada 2020-2030 reduint la petjada de carboni i les emissions de CO2<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=El port de Tarragona es compromet a eliminar de CO2 les seves instal·lacions al 2030|publicació=Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals|url=https://www.ccma.cat/324/el-port-de-tarragona-es-compromet-a-eliminar-de-co2-les-seves-installacions-al-2030/noticia/3031620/|data=9.7.2020|pàgines=}}</ref> i abanderant un canvi de tendència amb una reducció del carbó adaptat a les mesures de la UE. Entre els seus objectius hi ha l’ampliació i la diversificació de tràfics, la millora qualitativa de l’operativa portuària i la disminució o eliminació de l’impacte ambiental.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=El Port de Tarragona pone en marcha un plan para un 2030 sin contaminación|publicació=Diari de Tarragona|url=https://www.diaridetarragona.com/tarragona/El-Port-de-Tarragona-pone-en-marcha-un-plan-para-un-2030-sin-contaminacion-20200709-0067.html|data=9.7.2020|pàgines=}}</ref> Vint empreses de la comunitat portuària tarragonina s’ha unit al Grup de Medi Ambient del Port de Tarragona.<ref>{{Ref-web|url=https://bcncl.es/mes-de-20-empreses-de-la-comunitat-portuaria-participen-en-el-grup-de-medi-ambient-del-port-de-tarragona/|títol=Més de 20 empreses de la comunitat portuària participen en el Grup de Medi Ambient del Port de Tarragona|consulta=29.1.2921|llengua=|editor=|data=11.12.2020}}</ref>I en col·laboració amb la URV es restaura la vida marina amb la col·locació de biòtops.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Un projecte del Port de Tarragona, conjuntament amb la URV, restaurarà la vida marina amb la col·locació de biòtops|publicació=Diari Digital de la Universitat Rovira i Virgili|url=https://diaridigital.urv.cat/un-projecte-del-port-de-tarragona-conjuntament-amb-la-urv-restaurara-la-vida-marina-amb-la-collocacio-de-biotops/|data=2.9.2020|pàgines=}}</ref>
Linha 111 ⟶ 113:
Durant 2019, el Port de Tarragona ha registrat un moviment de 33.182.920 tones amb un increment d'un 2,40% . Els grups en els quals es basa aquest increment són els líquids a granel, amb un increment del 6,86% (1.631.071 tones més) i l'increment del tràfic terrestre amb un ascens del 20,73% (65.400 tones més). La resta de grups, segons la seva presentació, tenen comportaments negatius de major o menor caràcter, però els sòlids a granel, és el de menor disminució (269.514 tones) respecte a l'any anterior.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Memoria de sostenibilidad 2019 del Port de Tarragona|url=https://www.porttarragona.cat/files/docs/Port/Memories/RSC/MEMORIA_RSC_2019.pdf|edició=1a|llengua=|data=|editorial=Port de Tarragona|lloc=Tarragona|pàgines=206|isbn=}}</ref>
;[[Fitxer:Vista de dues grues per a càrrega i descàrrega de mercaderies a granel al Port de Tarragona.jpg|miniatura|307x307px|Grues per a càrrega i descàrrega de mercaderies a granel al Port de Tarragona]]▼
;Agroalimentaris
▲[[Fitxer:Vista de dues grues per a càrrega i descàrrega de mercaderies a granel al Port de Tarragona.jpg|miniatura|307x307px|Grues per a càrrega i descàrrega de mercaderies a granel al Port de Tarragona]]
Des del Port de Tarragona es mouen anualment una mitjana de 5 milions de tones de productes agroalimentaris. Disposa de 260.000m<sup>2</sup> de superfície coberta per a l'emmagatzematge d'aquests productes i infraestructures especialitzades. L'alta especialització portuària en el tràfic d'agroalimentaris facilita que es treballi amb una àmplia varietat de productes (més de 60). Els principals són: blat, moresc i les farines de soja i gira-sol.<ref name="agroalimentaris">{{Ref-web|url=https://www.porttarragona.cat/ca/serveis-negoci/negoci/trafics/agroalimentaris|títol=Tràfics|consulta=14.1.2021|llengua=català|editor=|data=}}</ref>
Linha 118 ⟶ 120:
Des de 2020 disposa de un sistema de lliuraments de productes agroalimentaris (SEA),<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=El nou sistema d'entrega d'agroalimentaris del Port de Tarragona es posa en marxa aquest dimarts|publicació=Tarragona Digital|url=https://tarragonadigital.com/area-metropolitana/nou-sistema-sea-entrega-agroalimentaris-port-tarragona-2020|data=5.10.2020|pàgines=}}</ref> servei digital i gratuït per a tots els operadors logístics i és la seu d'Agrifood, el certament biennal internacional en el sector agroalimentari.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=El Agrifood Virtual Meeting 2020 aborda las claves de futuro del sector agroalimentario|publicació=Europa Press|url=https://www.europapress.es/catalunya/noticia-agrifood-virtual-meeting-2020-aborda-claves-futuro-sector-agroalimentario-20201001125732.html|data=1.10.2020|pàgines=}}</ref>
[[Fitxer:Vaixells per al transport de líquids a granel al Port de Tarragona.jpg|miniatura|420x420px|Vaixells per al transport de líquids a granel al Port de Tarragona|enllaç=Special:FilePath/Vaixells_per_al_transport_de_líquids_a_granel_al_Port_de_Tarragona.jpg
;Líquids
Gràcies a la presència [[complex petroquímic de Tarragona]], el Port es situa com un dels principals ports del Mediterrani per a l'emmagatzematge i la distribució de productes petroquímics. Les empreses de la indústria química i petroquímica de Tarragona generen una producció anual de 20 milions de tones, la qual cosa representa el 50% de la producció de Catalunya i el 25% de l'espanyola i el Port de Tarragona és la plataforma logística a través de la qual s'importen les matèries primeres necessàries per als processos de producció del sector químic, i s'exporten els productes que se'n deriven.<ref name="líquids">{{Ref-web|títol=Tràfics - Autoritat Portuària de Tarragona|url=https://www.porttarragona.cat/ca/serveis-negoci/negoci/trafics/liquids|consulta=2020-12-11|llengua=ca-es|data=}}</ref>
Linha 124 ⟶ 126:
Les instal·lacions poden emmagatzemar gran varietat de productes líquids amb totes les garanties de seguretat en tres terminals independents. La capacitat d'emmagatzematge ronda els 800.000 m<sup>3</sup>.<ref name="líquids"/>
;[[Fitxer:Grues port de Tarragona.jpg|miniatura|Grues de càrrega i descàrrega de contenidors del port de Tarragona.|192x192px]]
;Contenidors
La terminal intermodal de contenidors té capacitat per moure 450.000 [[TEU (unitat de mesura)|TEU]] a l'any es trobada ubicada a prop de la zona de control i inspecció de mercaderies (PIF) i de la terminal intermodal de la Boella, ubicada dins del traçat del [[corredor del Mediterrani]] i connectada amb accés ferroviari d'ample mixt, és a dir [[Ample ferroviari estàndard|internacional o estàndard]] i [[Ample ferroviari ibèric|ibèric]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.porttarragona.cat/ca/serveis-negoci/negoci/trafics/contenidors|títol=Tràfics|consulta=22.1.2021|llengua=|editor=|data=}}</ref>També estarà connectada a la terminal intermodal de Guadalajara.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=Adif autoriza un nuevo enlace a la terminal del puerto de Tarragona en Guadalajara|article=Adif autoriza un nuevo enlace a la terminal del puerto de Tarragona en Guadalajara|publicació=El Mercantil|url=https://elmercantil.com/2020/11/19/adif-autoriza-el-enlace-ferroviario-de-la-terminal-del-puerto-de-tarragona-en-guadalajara/|data=19.11.2020|pàgines=}}</ref>
;
;
Pel Port de Tarragona, passen anualment 4 milions de tones de minerals diversos, dels quals el [[carbó]] i el [[coc de petroli]] representen el 82% del total.
Aquesta importació de carbó va destinada a la producció d'energia elèctrica per a les centrals tèrmiques d'[[Andorra (Aragó)|Andorra]] (Terol), [[Alcúdia]] (Mallorca) i [[Còrsega]] (França).<ref>{{Ref-web|url=https://www.porttarragona.cat/ca/serveis-negoci/negoci/trafics/minerals|títol=Tràfics|consulta=22.1.2021|llengua=|editor=|data=}}</ref>
[[Fitxer:Creuers atracats al dic de Llevant del Port de Tarragona.jpg|miniatura|
; Creuers
El Port destina part de la seva activitat a la recepció de creuers.
Linha 138 ⟶ 142:
La temporada de creuers de 2019 es va tancar amb 130.000 creueristes<ref>{{Ref-web|títol=🛳 CREUERS: Canvis importants al Port de Tarragona de cara a la temporada 2020|url=https://tarragonadigital.com/area-metropolitana/port-tarragona-temporada-creuers-historica-130000-passatgers-2019|data=2019-11-13|consulta=2020-01-15|llengua=ca|nom=Toni|cognom=Cabanillas}}</ref> i van deixar uns 10 milions d'euros d'impacte econòmic al territori. Al 2020 s'espera que comencin les obres de la nova terminal de creuers al moll de Balears i que estigui acabada al 2021.
;
;Fruita Serveis regulars amb [[Nova Zelanda]], [[Costa Rica]], [[Colòmbia]] i [[República Dominicana]] així com serveis no regulars del [[Canadà]] i els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] fan que la major part dels kiwis, pinyes, plàtans i alvocats que es consumeixen a la península entrin pel Port de Tarragona.<ref name=":2">{{Ref-web|url=https://www.porttarragona.cat/ca/serveis-negoci/negoci/trafics/fruita|títol=Tràfics|consulta=22.1.2021|llengua=|editor=|data=}}</ref>[[Fitxer:Operativa de descàrrega de pasta de paper al Port de Tarragona.jpg|miniatura|
;
;
El Port és un [[Centre de connexions|hub]] de pasta de paper i assoleix una xifra superior a 600.000 tones i es troba en constant creixement des de 2007. En els últims anys el volum ha passat de 475.000 tones el 2015 a 625.000 tones el 2018. Aquesta pasta de paper arriba de Sud-amèrica, entre altres zones, i una part es distribueix per via terrestre o bé a altres ports del Mediterrani.<ref>{{Ref-web|url=https://www.porttarragona.cat/ca/serveis-negoci/negoci/trafics/paper-i-productes-forestals|títol=Tràfics|consulta=22.1.2021|llengua=|editor=|data=}}</ref>
;
; Càrregues especials▼
;
[[Fitxer:Tràfic d'una estructura de gran volum de project cargo al Port de Tarragona.jpg|miniatura|Tràfic d'una estructura de gran volum de ''project cargo'' al Port de Tarragona]]▼
▲[[Fitxer:Tràfic d'una estructura de gran volum de project cargo al Port de Tarragona.jpg|miniatura|Tràfic d'una estructura de gran volum de ''project cargo'' al Port de Tarragona|270x270px]]
Al Port de Tarragona, s'hi troba una zona anomenada ''Project Cargo'', dedicada a la construcció i transport de grans estructures metàl·liques com tancs, xemeneies, calderes, forns de centrals tèrmiques, equips de refrigeració,<ref>{{Ref-web|títol=El Puerto de Tarragona exporta ‘project cargo' a Houston|url=https://www.lavanguardia.com/local/tarragona/20181219/453648934850/puerto-tarragona-project-cargo-houston.html|consulta=2020-01-15|llengua=es}}</ref> entre altres. La destinació principal d'aquests projectes és: el nord d'Àfrica, el nord d'Europa i els Estats Units.<ref>{{Ref-web|url=https://www.porttarragona.cat/ca/serveis-negoci/negoci/trafics/project-cargo|títol=Tràfics|consulta=14.1.2021|llengua=|editor=|data=}}</ref>
L'excel·lent climatologia permet que la major part dels projectes de càrrega especial es puguin fer en esplanades a l'aire lliure.
;
;
En els últims 10 anys aquests productes han experimentat un creixement molt important i s'ha arribat a les 500.000 tones al 2019. Principalment es tracta de bobines, productes laminats, perfils i bigues per a la indústria de l'automòbil i la construcció així com ferralles i restes metàl·liques.<ref>{{Ref-web|url=https://www.porttarragona.cat/ca/serveis-negoci/negoci/trafics/siderurgics|títol=Tràfics|consulta=14.1.2021|llengua=|editor=|data=}}</ref>
; [[Fitxer:Vista del Sea Patris, vaixell ro-ro per al transport de vehicles, atracat al Port de Tarragona.jpg|miniatura|''Sea Patris,'' vaixell ro-ro per al transport de vehicles, atracat al Port de Tarragona]]Vehicles
El Port de Tarragona és el port pel qual s'exporten els turismes amb destinació als països mediterranis i s'importen vehicles des d'Àsia, principalment Corea del Sud.
El Port compta amb dues terminals que fan un total de 530.000 m<sup>2</sup> destinats als vehicles i mou 200.000 unitats anuals de marques com Hyundai, KIA, Sangyong, Opel, Volkswagen, Audi i Skoda entre altres.<ref name="vehicles">{{Ref-web|url=https://www.porttarragona.cat/ca/component/k2/item/1772-vehicles?Itemid=777|títol=Tràfics|consulta=14.1.2021|llengua=|editor=|data=}}</ref>
;
;
Aquest servei es va iniciar al 2012 i és un dels dos ports de tot l'estat autoritzats per a la càrrega d'animals vius. Aquest quasi monopoli permet que des de [[Tarragona]] s'exporti bestiar de moltes de zones del Nord d'Espanya.<ref name="animalsvius">{{Ref-web|url=https://www.porttarragona.cat/ca/serveis-negoci/negoci/trafics/animals-vius|títol=Tràfics|consulta=14.1.2021|llengua=|editor=|data=}}</ref>
| |||