Urea: diferència entre les revisions

La '''ureotèlia''' és aquella estratègia de gestió metabòlica del [[nitrogen]] en què determinats animals excreten '''urea''' com a principal catabòlit nitrogenat.<ref>{{ref-web|títol=Ureotelic|editor=Merriam-Webster.com|url=http://www.merriam-webster.com/medical/ureotelic|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Ureotelic|editor=Mondofacto.com|url=http://www.mondofacto.com/facts/dictionary?ureotelic|llengua=anglès}}</ref> Generalment es produeix en animals que poden excretar suficient volum d'aigua o concentrar la urea en una considerable quantitat d'[[orina]]. Es produeix en [[mamífers]] (excepte el dàlmata){{CC|data=novembre de 2020}}, [[rèptil]]s aquàtics, [[amfibiamfibis]]s i alguns [[peixos cartilaginosos]] (en aquest darrer cas retenen la urea en l'organisme per augmentar la pressió osmòtica).<ref name="sree">{{ref-llibre|autor=S. Sreekumar|títol=Basic Physiology|editorial=PHI Learning Pvt. Ltd.|any=2010|pàgina=180–181|isbn = 9788120341074|url =http://books.google.cat.ph/books?id=IxYR9wTeXQgC&lpg=PA180&ots=cdNbQGQcv-&dq=Ammonotelic&pg=PA180#v=onepage&q&f=false|llengua=anglès}}</ref> En el [[fetge]] dels animals l'[[amoníac]] és destoxificat per formar urea la qual és força menys tòxica i pot romandre en el cos durant més temps sense causar-hi efectes nocius. Un gram d'urea requereix 50 ml d'aigua per ser excretada.<ref name="Rastogi1997">{{ref-llibre|cognom=Rastogi|nom=V. B.|títol=Modern Biology|url=http://books.google.cat/books?id=D-85x6Jhji0C&pg=PA177|any=1990|editorial=Pitambar Publishing|llengua=anglès|isbn=978-81-209-0496-5|pàgines=p. 173}}</ref>