Diferència entre revisions de la pàgina «Èdip»

5 octets eliminats ,  fa 25 dies
Canvis menors, neteja, replaced: de I → d'I AWB
(Canvis menors, neteja, replaced: de I → d'I AWB)
 
== El mite d'Èdip ==
=== Infantesa ===
Abans de casar-se, Laios i Iocasta van consultar l'[[oracle de Delfos]], el qual els advertí que "el fill que tinguessin arribaria a ser assassí de son pare i espòs de sa mare". Laios, en veure néixer el seu primer fill, tement l'acompliment del destí, va encarregar a un servent fidel que matés la criatura, però el [[serf]], compadit per la fragilitat del nen, es va limitar a abandonar-lo a la [[muntanya]], lligat pels [[Peu|peuspeu]]s a un [[arbre]]. D'aquí li ve a '''Èdip''' el seu nom ('peus inflats'). Un [[Pastor (ofici)|pastor]] anomenat [[Forbas]], que pasturava els [[ramat]]s de Pòlib, rei de [[Corint]], el va alliberar i se'l va afillar. Finalment, Pòlib i la seva dona Peribea el van adoptar com a fill propi.
 
Aviat, Èdip va destacar per la seva força extraordinària i la seva intel·ligència. A tal punt, que provocava l'enveja dels seus companys de joc, fins que un d'ells, ressentit, li va revelar el seu origen adoptiu. Èdip, turmentat per aquesta idea, consulta l'oracle de Delfos. Aquest, com passa sovint amb tots els [[oracle]]s, li contesta una frase enigmàtica que desencadena la tragèdia: "No tornis mai al teu país d'origen si no vols cometre l'assassinat del teu pare i casar-te amb ta mare". Commogut per aquestes paraules, Èdip decideix no tornar mai més a Corint, desconeixent que no és en realitat la seva pàtria originària.
 
L'enigma de l'esfinx era:
:"Quin és l'animal que al matí té quatre peus, al migdia en té dos i a la tarda tres?"
 
Èdip, delerós de glòria i curull d'enginy, va anar a l'encontre de la bèstia i va respondre: "L'ésser humà. A la infantesa camina a quatre grapes; quan és adult, amb dos peus, i que és vell, va amb bastó". L'esfinx, enfurismada, se suïcidà en sentir la resposta d'Èdip. Aquesta actitud altiva que sempre va mostrar és un dels motors de la tragèdia: l'''hybris'' o petulància davant els déus pel fet de no acceptar del tot la condició humana. Aquests solen fer pagar dolorosament aquesta pretensió amb humiliacions i violència i, només quan l'ésser humà ha comprès la seva condició, pot trobar la pau.
354.104

modificacions