Diferència entre revisions de la pàgina «Zhu Xi»

3 bytes afegits ,  fa 24 dies
Canvis menors, neteja AWB
m (Tipografia)
(Canvis menors, neteja AWB)
{{Infotaula persona}}
'''Zhu Xi''' ([[xinès]]: 朱熹; [[pinyin]]: ''Zhū Xī''; [[Wade-Giles]]: ''Chu Hsi'') ([[Fujian]], [[1130]] - Fujian, [[1200]]) fou un erudit xinès del temps de la [[dinastia Song]] que va arribar a ser un dels més importants [[neoconfucianistes]]. Va reconstruir l'"Acadèmia de la Cova del Cérvol Blanc" (白鹿洞书院, ''Báilùdòng Shūyuàn''), una de les quatre més importants de l'[[antiga Xina]]. Zhu Xi també va tenir influència sobre la [[literatura]] i el pensament del [[Japó]], on els seus seguidors van ser anomenats Escola Shushigaku (朱子学, ''Zhūzixué'', "l'escola del mestre Zhu"), i a [[Corea]], on la seva [[filosofia]] és coneguda com a Jujahak (주자학). Durant la dinastia Song els seus ensenyaments van ser considerats com a heterodoxos.<ref>{{Ref-llibre|títol=Breve historia de la civilizacion china|url= https://www.worldcat.org/oclc/768471684| editorial=Eciones Bellaterra|data=2011|lloc=Barcelona|isbn=978-84-7290-555-9|nom=Conrad|cognom=Schirokauer}}</ref>
 
Juntament amb altres erudits codificà el que ara és conegut com el [[Cànon confucià]] de textos clàssics: els ''[[Quatre Llibres]]'' (四书, ''Sìshū'') i els ''[[Cinc Clàssics]]'' (五经, ''Wǔjīng''). També va escriure extensos informes sobre tots aquests textos que, tot i no ser reconeguts pels seus contemporanis, van ser després considerats com a exemplars. Va articular el que més tard es convertiria en la interpretació ortodoxa neoconfucianista d'algunes creences del [[taoisme]] i el [[budisme]].
Als 33 anys, Zhu Xi fou premiat amb una primera audiència amb l'emperador i va ser nomenat professor de l'Acadèmia Militar, però després de dos anys va abandonar el lloc. Tot i la constant voluntat dels poderosos per atraure la gent al seu servei públic, es va negar regularment a acceptar aquest tipus d'ofertes, i preferí dedicar-se a activitats científiques, literàries i educatives.<ref name="Dukhovnaya_kultura_Kitaya_Filosofiya_2006"/> A partir de 1153 va començar a estudiar sota el mestratge de Li Tong, seguidor de la tradició [[Neoconfucianisme|neoconfucianista]] de [[Cheng Hao]] i [[Cheng Yi]], i el 1160, formalment, va esdevenir el seu alumne.<ref name="Britannica"/>
 
Després de 14 anys d'haver estat retirat, en [[1178]] Zhu Xi va tornar al servei públic. Fou nomenat prefecte del Districte Militar de Nankang (南康军), on va reconstruir l'Acadèmia de la Cova del Cérvol Blanc (白鹿洞书院).<ref>Gardner, pàg.&nbsp; 3-6</ref> Tres anys més tard va ser degradat per ser crític amb la incompetència d'alguns funcionaris. Va viure diversos casos en els quals rebia un nomenament i posteriorment era degradat. En política, finalment, va prendre una posició ferma contra l'enemic principal de la Xina en aquella època - l'estat [[djurtxet]] ([[Dinastia Jin (1115-1234)|Jin]]). Això era contrari a la línia de pensament oficial d'apaivagar el bel·ligerant veí. Com a resultat d'això, Zhu Xi només estigué 9 anys de funcionari i 46 dies en la cort com a professor. En 1195, anticipant-se a l'arribada del pròxim desastre, i després d'escriure un informe crític al tron, va fer una endevinació amb el "[[Yijing]]", on hi havia l'hexagrama № 33 ''Dun'' (retirada) - més tard hi va incloure en el seu sobrenom l'expressió ''Dun-Van'' (l'ancià que fuig).<ref name="Dukhovnaya_kultura_Kitaya_Filosofiya_2006"/>
 
La major part del temps que va estar retirat, va viure sempre en la pobresa i es va veure obligat a guanyar-se la vida amb la publicació de llibres, fet que es considerava una activitat de mala reputació per a un confucià. No obstant això, fou així com Zhu Xi va aconseguir una altra fita - la màxima difusió de les seves idees. Zhu Xi va ser un dels autors més prolífics. Va escriure unes 80 obres, el seu llegat epistolar li va sobreviure i inclou prop de 2.000 cartes, i el registre dels seus diàlegs, que consta de 140 capítols, és el més extens de la literatura xinesa. Tenia 467 estudiants - més que qualsevol altre neoconfucià. Va fundar un nombre rècord d'escoles i va participar en 21 activitats de l'Acadèmia. Zhu Xi va deixar a la posteritat una gran quantitat d'inscripcions cal·ligràfiques i la seva imatge va ser reproduïda en nombrosos retrats, realitzats en paper i en pedra.<ref name="Dukhovnaya_kultura_Kitaya_Filosofiya_2006"/>
 
=== Força Vital (qi ''气''), principi (''li 理''), i l'Últim Suprem (''taiji 太极'') ===
Zhu Xi afirmava que totes les coses existeixen per la unió de dos aspectes universals de la realitat: [[txi]], de vegades traduït com a força vital (o física, material), i ''[[li]]'', de vegades traduït com a principi racional (o llei). La font i la suma de ''li'' és el ''[[taijí]]'' ([[Wade-Giles]]: T'ai Chi), és a dir, el Fonament Suprem. La font de qi ([[Wade-Giles]]: ch'i) no és exposada tan clarament per Zhu Xi, un fet que ha dut a alguns estudiosos a considerar-lo metafísic [[monisme|monista]] i a d'altres a qualificar-lo de metafísic [[dualisme|dualista]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Histoire de la Chine : des origines à nos jours|url= https://www.worldcat.org/oclc/1030966493|lloc=París|isbn=979-10-210-0222-7|cognom=Fairbank, John King, 1907-1991,}}</ref>
 
Segons la teoria de Zhu Xi, cada objecte físic i cada persona té el seu ''li'' i, per tant, té contacte en la seva essència metafísica del ''taijí''. El que es coneix com l'ànima humana, la ment o l'esperit s'entén com el ''taijí'', o el principi creador suprem, ja que s'obre camí en una persona.
La claredat de la ment i la puresa de cor són ideals en la filosofia confuciana. En el següent poema, "Reflexions mentre llegim - 1" Zhu Xi il·lustra aquest concepte mitjançant la comparació de la ment amb un mirall, que es manté coberta fins que es necessita, que simplement reflecteix el món que l'envolta, i que es manté clara amb les aigües que flueixen (un símbol del Tao). En xinès, a la ment de vegades se l'anomena "el centímetre quadrat", que és la traducció literal del terme al qual s'al·ludeix en el començament del poema.<ref Name="RedPine">Red Pine, Poemes dels Mestres, Copper Canyon Press, 2003, pàg. 164.</ref>
 
Un petit estany quadrat, un mirall descobert<br />
on la llum solar i els núvols romanen i surten <br />
Li vaig preguntar com es manté tan clar <br />
em digué que l'aigua de la font hi segueix fluint<br />
(Traducció original anglesa feta per [[Red Pine]])
 
Zhu Xi havia seguit, des de ben jove, el mestratge del seu pare i d'un gran nombre de [[Cal·ligrafia xinesa|cal·lígrafs]] en la pràctica d'aquest art. En un primer moment va aprendre de l'estil de [[Cao Cao]], però més tard seguí el tipus de traç regular de [[Zhong Yao]] i el tipus de cursiva de [[Yan Zhenqing]].
 
Atès que mai no va deixar de practicar, va arribar a assolir un nivell excel·lent en aquest art, que es caracteritza per una gran força. Des d'aleshores, malgrat que els manuscrits que ens han arribat són fragmentaris i incomplets, han estat considerats d'un valor inestimable i són objectiu dels col·leccionistes. Malauradament, tot i haver estat molt reconegut al llarg de la història, la major part de la seva producció s'ha perdut. La seva fama en l'àmbit de la filosofia va ser tan gran que fins i tot la seva brillantor va entelar la qualitat de la seva cal·ligrafia. Va ser hàbil en qualsevol dels estils d'escriptura, i especialment destacava en els grans caràcters. El pocs fragments que ens ha arribat consisteixen principalment en notes curtes escrites i poques vegades són exemples d'escrits en grans caràcters.<ref>{{Ref-llibre|edició=First Norton Paperback edition|títol=The search for modern China|url= https://www.worldcat.org/oclc/24536360|data=1991|lloc=New York, NY|isbn=0-393-30780-8|nom=Jonathan D.|cognom=Spence}}</ref>
 
Els manuscrits estan exposats a museus de la Xina (Museu de Nanjing, al Museu del Palau de Beijing, al Museu de la província de Liao Ning) i Japó (Museu del Palau de Taipei i Museu Nacional de Tòquio). Algunes peces es troben en col·leccions privades a la Xina i a l'estranger. El ''Thatched Hut Hand Scroll'', una de les obres mestres Zhu Xi, es troba en una col·lecció privada.
La [[cal·ligrafia]] de Zhu Xi fou aclamada com l'estil de les dinasties Han i Wei. Va ser hàbil en les pinzellades, que eren suaus i rodones, amb un traç constant, amb uns moviments que flueixen sense cap rastre de frivolitat i brusquedat. En efecte, la seva cal·ligrafia posseeix l'estabilitat i és elegant en la construcció, indicativa d'un art que brolla d'un flux continu d'energia. Sense intentar ser pretensiós o intencional, els seus caràcters escrits estan ben equilibrats, són naturals i gens convencionals. Atès que era un patriarca del [[confucianisme]], és comprensible que el seu aprenentatge impregnés tots els seus escrits amb el respecte cap a les normes tradicionals. Va sostenir que, tot i que existien normes que s'han d'observar per a cada una de les paraules, ha d'existir espai per a la tolerància, la multiplicitat i la naturalitat. En altres paraules, la cal·ligrafia ha de respectar les normes i al mateix temps, no està obligada per elles per tal de poder expressar la qualitat del que és natural.
 
És sorprenent la influència que s'estengué sobre personalitats molt rellevants. La seva cal·ligrafia ha estat molt apreciada, al llarg dels segles, per grans personatges:<ref>[http://history.cultural-china.com/en/49H9302H13317.html Achievements of Zhu Xi in the Art of Calligraphy] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20160303203724/http://history.cultural-china.com/en/49H9302H13317.html |date=2016-03-03 }} {{en}}</ref>
 
* [[Tao Chung Yi]] (vers 1329~1412) de la [[Dinastia Ming]]:
== Bibliografia ==
* Adler J.A. The Inter-penetration of Stillness and Activity in Chu Hsi's Appropriation of Chou Tun-i // Association for Asian Studies Annual Meeting. Boston, 1999
* Angle S.C. The Possibility of Sagehood: Reverence and Ethical Perfection in Zhu Xi's Thought // JCP, №&nbsp; 25 (3), 09.1998, p.&nbsp;281—303
* Daniel K. Gardner. ''Learning To Be a Sage'', University of California Press, Berkeley, 1990. {{ISBN|0-520-06525-5}}.
* D. Bodde. Philosophy of Chu Hsi, Camb., 1942
354.067

modificacions