Diferència entre revisions de la pàgina «Wim Wenders»

29 octets eliminats ,  fa 24 dies
→‎Biografia: Canvis menors, neteja, replaced: holandès → neerlandès, va néixer en → va néixer a, l’ → l' (13), degut a → a causa de AWB
m (Codificació Unicode de l'entitat nbsp)
(→‎Biografia: Canvis menors, neteja, replaced: holandès → neerlandès, va néixer en → va néixer a, l’ → l' (13), degut a → a causa de AWB)
 
De petit Wim Wenders volia ser capellà, vocació que més tard va perdre a causa de la influència del [[rock and roll]]. La música, jugaria més tard un important rol al llarg de la carrera cinematogràfica del director alemany, per exemple en pel·lícules com ''[[Lisbon Story]]'', ''[[Buena Vista Social Club]]'', ''Viel passiert'' o ''Der BAP Film''.
 
Després d’haverd'haver superat el batxillerat el 1963, Wenders va començar a estudiar medicina a [[Munic]], on restaria només dos semestres. Es va posar després a estudiar filosofia a la [[Universitat de Friburg de Brisgòvia]], durant un semestre, per continuar seguidament amb sociologia a [[Düsseldorf]]. Això no obstant, al cap de només un semestre va interrompre de nou els seus estudis per poder dedicar-se a la pintura amb aquarel·la, activitat que fins aleshores només havia pogut practicar de manera secundària. El 1966, Wenders va canviar novament de vocació professional i es va mudar a [[París]] per tal d'ingressar a l’l'''Institut des hautes études cinématographiques'' (IDHEC), on la seva preinscripció va ser no obstant rebutjada. Es va posar a treballar aleshores a l’l'''atelier'' de l’artistal'artista alemany Johnny Friedlaender, a [[Montparnasse]], i paral·lelament visitava la ''Cinémathèque française'', on podia arribar a veure fins a cinc pel·lícules al día. Passat un any ja havia vist més de 1.000 pel·lícules. Wenders va abandonar aleshores la seva activitat contemplativa i va iniciar un ''pràcticum'' a la productora cinematogràfica [[United Artists]], ubicada a [[Düsseldorf]]. L'indiferent tracte de la productora vers les pel·lícules va commoure a Wenders, que va escriure seguidament l’assaigl'assaig ''Verachten, was verkauft wird'' (''Menysprear el que hom ven'').
 
El 1967 Wenders va poder ingressar a la recèn inaugurada ''Hochschule für Fernsehen und Film'' (''Escola de Cinema i Televisió'') de [[Munic]]h. Un any després, el cineasta alemany es va casar amb l’actriul'actriu Edda Köchl. Paral·lelament als seus estudis, Wenders va escriure crítiques cinematogràfiques per les revistes ''FilmKritik'', ''Twen'', ''[[Der Spiegel]]'' i el diari ''[[Süddeutsche Zeitung]]''.
 
El 1970 Wenders va rodar la pel·lícula de final de carrera, ''Summer in the city'' (''Estiu a la ciutat''), un film en blanc i negre i format 16 mm de dues hores i mitja de durada amb Robby Müller com a operador de càmera. Aquesta pel·lícula no pot ser distribuïda degut a l'ús no autoritzat de temes musicals i ha estat només projectada en festivals de cinema.
Posteriorment, la pel·lícula ''Im Lauf der Zeit'' ("El curs del temps", 1976) va obtenir el premi internacional de la crítica de la [[FIPRESCI]] al [[Festival de Canes]] i amb la pel·lícula ''Der amerikanische Freund'' ("L'amic americà", 1977), basada en una novel·la de [[Patricia Highsmith]], Wenders va aconseguir donar-se a conèixer també als [[Estats Units]].
 
El 1976 Wenders va decidir guanyar independència artística tot creant a [[Berlín]] la seva pròpia productora, ''Road Movies Filmproduktion'', amb la qual el cineasta alemany va produir també pel·lícules d’altresd'altres directors.
 
Per invitació de [[Francis Ford Coppola]] el 1977 Wenders va anar als Estats Units per tal de rodar una pel·lícula per la productora ''Zoetrope'' (propietat del cineasta estatunidenc) sobre l’autorl'autor de [[Novel·la detectivesca|novel·les negres]] [[Dashiell Hammett]]. Això no obstant, a causa de diferències sobre el guió i el repartiment, la finalització de la pel·lícula es va allargar molt més del previst i només el 1982 ''Hammett'' es va poder finalment projectar a les sales de cinema. Durant aquest temps, Wenders va rodar ''Nick’s Film – Lightning Over Water'' (1980), un semidocumental sobre els darrers mesos de vida del director de cinema [[Nicholas Ray]], malalt terminal de [[càncer]]. Així mateix, Wenders va rodar també ''Der Stand der Dinge'' ("L’estat de les coses", 1982), una pel·lícula que tracta sobre les dificultats del món del cinema i els obstables per a poder produir pel·lícules. En el film, Wenders va abordar conflictes que ell mateix havia viscut durant el rodatge de ''Hammett''. Al mateix any, pel [[Festival de Salzburg]] Wenders va escenificar al teatre Felsenreitschule l’obral'obra teatral ''Über die Dörfer'' ("Sobre els pobles") de l’escriptorl'escriptor austríac [[Peter Handke]], amb qui el cineasta alemany manté una llarga i vella relació d’amistatd'amistat.
 
El 1984 Wenders va finalitzar ''[[París, Texas]]'', basada en un guió del [[dramaturg]] [[estatunidenc]] [[Sam Shepard]]. La pel·lícula es va emportar la [[Palma d'Or]] del [[Festival de Canes]] com a premi més destacat del seu ampli palmarès. Això no obstant, el seu gran èxit no va impedir que la pel·lícula no pogués ser vista a [[Alemanya]] fins al 1985, un cop superat un difícil conflicte amb la productora ''Filmverlag der Autoren'' a causa dels drets de distribució de la cinta. Juntament amb ''París, Texas'', un dels èxits comercials més destacats i aclamats per la crítica del director alemany va ser ''[[Der Himmel über Berlin]]'' ("El cel sobre Berlín"), estrenada el 1987.
 
El 1989 Wenders va començar els treballs del seu ambiciós projecte ''Bis ans Ende der Welt'' ("Fins al final del món"), una història futurista i de [[ciència-ficció]] que ja estava planificada per Wenders des de 1977 però que no va ser fins al 1991 que va poder materialitzar, després d’und'un any i mig necessari per completar tot el rodatge. La llarga versió resultant, de 280 minuts de durada, va ser escurçada a només 180 minuts per a la projecció a les sales de cinema alemanyes i a 158 minuts per a les sales de cinema dels [[Estats Units]]. Pel que fa a la crítica, la pel·lícula va ser acollida modestament, amb crítiques mediocres.
 
També per a les subsegüents pel·lícules ''[[In weiter Ferne, so nah!]]'' ("Tan lluny, tan a prop", 1993), ''[[Lisbon Story]]'' (1994), ''Am Ende der Gewalt'' ("Al final de la violència", 1997) i ''[[The Million Dollar Hotel]]'' (2000) el director alemany només va poder assolir parcialment l’èxitl'èxit de les seves anteriors pel·lícules.
 
En canvi, pel que fa als seus documentals musicals, Wenders va saber sempre cridar l'atenció. Per exemple amb ''Willie Nelson at the Teatro'' (1998), ''[[Buena Vista Social Club]]'' (1999) i ''Viel passiert – Der BAP-Film'' ("Passen moltes coses -La pel·lícula de la banda BAP", 2002).
 
La relació del cineasta amb la música ha estat sempre estreta i aquest fet es constata amb la col·laboració de Wenders amb la banda de [[rock]] alemanya [[Die Toten Hosen]], per la qual el 2000 Wenders va filmar el vídeo musical del tema ''Warum werde ich nicht satt?'' ("Per què no m'atipo?"), pertanyent a l’àlbuml'àlbum ''Unsterblich'' ("Immortal"). Una nova col·laboració entre Wenders i la banda alemanya va tenir lloc el 2004, amb la inclusió del tema ''Stand up!'' a la banda sonora de la pel·lícula ''[[Land of Plenty]]''.
 
Wenders dóna suport a l'[[ONG]] Deine Stimme gegen Armut<ref>Deine Stimme gegen Armut: [http://www.deine-stimme-gegen-armut.de/konzert/das-war-das-konzert.html Retrospectiva del concert anti-G8 de Rostock el 2007] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20071012060836/http://www.deine-stimme-gegen-armut.de/konzert/das-war-das-konzert.html |date=2007-10-12 }} {{de}}</ref> (la campanya alemanya coneguda com a ''Make Poverty History'' en països anglòfons). El juny de 2007 Wenders va participar, juntament amb el grup [[Die Toten Hosen]], en el concert [[Antiglobalització|altermundista]] celebrat a [[Rostock]], contra la cimera del [[G8]] de [[Heiligendamm]].
 
El 2008 Wender va participar per novena vegada al [[Festival de Canes]], amb la pel·lícula ''[[Palermo Shooting]]'', la qual tanmateix no es va endur cap premi.
 
Mentre promocionava la seva pel·lícula en 3-D, ''Pina'', Wenders va afirmar al bloc DOC: The Documentary Channel el desembre de 2011 que ja ha començat la feina en un nou documental 3-D, aquest sobre arquitectura.<ref name="Documentary Channel Blog"> {{ref-web|cognom=|nom=|títol=Entrevist amb Win Wenders  |url= http://blog.documentarychannel.com/post/14625054063/interview-wim-wenders-on-pina-and-why-3d-is-the | editor= }}</ref> també va dir que només treballarà en format 3-D a partir d'aleshores.<ref name="WSJ Speakeasy">{{ref-web|autor= |url= https://blogs.wsj.com/speakeasy/2011/12/23/its-3d-or-bust-for-pina-director-wim-wenders/ |títol=It's 3D or Bust for 'Pina' Director Wim Wenders - Speakeasy - WSJ | editor=Blogs.wsj.com |data=2011-12-23}}</ref> Wenders admira la coreògrafa [[Pina Bausch]] des de 1985, però només amb el cinema digital 3-D decideixi que pot capturar la seva feina a la pantalla.<ref>{{ref-web |url= https://www.npr.org/2012/01/14/145123337/wim-wenders-on-pina-a-dance-documentary-in-3-d|títol=Wim Wenders On 'Pina': A Dance Documentary In 3-D| editor=NPR.org| consulta=2018-01-24|llengua=anglès}}</ref>
 
Des del 2003 Wenders és professor de l’Escolal'Escola Superior d’Artd'Art (''Hochschule für Bildende Künste'') d'[[Hamburg (estat)|Hamburg]].<ref>Volker Behrens: [http://www.abendblatt.de/daten/2005/10/11/491121.html „Fatih Akin wird Professor“], [[Hamburger Abendblatt]], 11 d'octubre de 2005 {{de}}</ref>
 
El 2006 Wenders va ser honorat amb una medalla de l’ordrel'ordre [[Pour le Mérite]], la primea a la història en ser atorgada a un director de cinema; dos anys més tard va presidir el jurat de la 65a edició del [[Festival de Cinema de Venècia]], un càrrec que també ja havia ostentat al Festival de Canes de 1989.
 
Farà el debut com a director per l'òpera de [[Georges Bizet]] ''[[Els pescadors]]'' protagonitzada per [[Olga Peretyatko]], Francesco Demuro, conduït per [[Daniel Barenboim]] a la [[Staatsoper Unter den Linden]] el juny de 2017.<ref>{{ref-web|cognom=|nom=|títol= Staatsoper |url= http://www.staatsoper-berlin.de/de DE/calendar-2016-2017/les-pecheurs-de-perles.13879002 | editor= }}</ref>
 
En una entrevista amb Christiane Amanpour el maig de 2018, Wim va indicar que la seva pel·lícula favorita de tots els temps, era la seva pel·lícula sobre ''Pope Francis''. La seva admiració pel Papa és profunda, sent que el Papa està fent el millor, en un temps difícil, en un món ple de calamitats. Quan va ser preguntat per Amanpour, va indicar que va néixer catòlic però que s'havia convertit a la fe protestant, feia anys.
 
Actualment Wenders està casat amb la fotògrafa Donata Wenders, el seu tercer matrimoni després d’haverd'haver-se divorciat de les actrius Edda Köchl i Ronne Blakley.
 
== Filmografia ==
354.058

modificacions