Diferència entre revisions de la pàgina «William Ewart Gladstone»

→‎Biografia: Canvis menors, neteja, replaced: el que va provocar → cosa que va provocar AWB
m (Robot posa la Categoria:Morts a Gal·les a partir de Wikidata i treu la Categoria:Morts al Regne Unit redundant)
(→‎Biografia: Canvis menors, neteja, replaced: el que va provocar → cosa que va provocar AWB)
 
 
== Biografia ==
Gladstone procedia d'una família adinerada, la qual cosa li va permetre educar-se a l<nowiki>{{'</nowiki>}}''[[Eton College]]'' i ''[[Universitat d'Oxford|Oxford]]''. Els seus primers passos en la política els va donar el 1832 com a diputat del partit conservador, aleshores anomenat Partit Tory, però anys més tard va deixar de banda els conservadors per unir-se al liberalisme (Whig), situant-se a favor de lliure canvi i acostant-se més a l'Església.
 
De 1843 a 1845 va ser ministre de comerç, i de 1845-1846 ministre de les Colònies durant el mandat de [[Robert Peel]], el líder de l'ala liberal dels conservadors. Després de la mort d'aquest, va arribar a ser ministre d'hisenda i va aprofitar per impulsar l'alliberament del comerç exterior durant els governs d'Aberdeen, De 1852 a 1855, i Palmerston, de 1859 a 1865. Aquest any va ser determinant per a la història política britànica, ja que després de la mort de Palmerston es va produir un realineament de partits, fusionant el Tory i el Whig al Partit Liberal, i sobretot, pel definitiu pas de Gladstone com esquerrá, en esdevenir el líder d'aquest partit. El 1868 es va convertir en primer ministre, càrrec que va ocupar fins a 1874. Des 1880-1885 tornaria a encapçalar el gabinet, repetint el 1886 i des de 1892 a 1894. Entre les seves tasques més importants es destaca la reobertura de l'exèrcit i de les universitats, suprimint prejudicis religiosos i privilegis econòmics. També va estendre el sistema d'oposicions per a l'accés a la funció pública, va formar el sistema educatiu, i el 1872 va introduir el vot secret.
 
La crisi agrícola de finals del segle XIX el va portar a acceptar l'adquisició forçosa de nous mercats, havent d'anar en contra de les seves idees contràries a l'imperialisme. Això va ser elcosa que va provocar l'ocupació d'Egipte el 1882 i l'entrada al Sudan el 1885.
 
Va dictar les lleis de la Terra (1870 i 1881) i la Llei de prevenció de crims de 1882 per reprimir la violència nacionalista que col·lapsava a Irlanda, però com això no va ser suficient, va impulsar el projecte de llei ''Home Rule'' el 1886 que implicava per a aquest país un Parlament autònom. Aquest projecte no va ser aprovat pels liberals unionistes, els que es van passar al partit conservador liderats per [[Joseph Chamberlain]]. L'autogovern d'Irlanda i l'oposició a l'imperialisme en la política exterior van provocar que fos postergat en les següents eleccions.
[[Fitxer:Gladstonegrave.jpg|miniatura|esquerra|Lapida a l' abadia de Westminster]]
Va dimitir el 1894, retirant-se de la política després que la Cambra dels Lords vetés el seu últim projecte de ''Home Rule'' per a [[Irlanda]], aprovat en els [[Cambra dels Comuns del Regne Unit |Comuns]]. Va ser succeït per Lord Salisbury, que havia estat el seu rival des de la mort de [[Benjamin Disraeli]].
 
El 1885 va declinar l'oferta d'un comtat que li va fer la Reina ..
353.260

modificacions