2.700.664
modificacions
Quint Cecili Metel Crètic (cònsol 69 aC): diferència entre les revisions
m
Toponímia
m (Manteniment de referències) |
m (Toponímia) |
||
|
Va ser elegit [[cònsol romà|cònsol]] l'any [[69 aC]] amb [[Quint Hortensi Hòrtal (cònsol 69 aC)|Quint Hortensi Hòrtal]] i se li va encarregar la guerra a [[Creta]] que Hortensi havia refusat. L'any [[68 aC]] va deixar Itàlia amb tres legions i va estar-se dos anys sencers fent la guerra per sotmetre l'illa, i no va tornar a Roma fins al tercer, el [[66 aC]]. La dificultat de la conquesta es va agreujar per la interferència injustificable de [[Pompeu Magne|Pompeu]]. Va conquerir ''[[Cydonia]]'', ''[[Cnossos]]'' i altres ciutats però els cretencs no es van voler rendir a ell i van enviar una submissió a Gneu Pompeu del que esperaven un millor tracte. Com que Pompeu havia rebut gràcies a la ''[[Gabínia de pirates|Lex Gabínia de piratis]]'' el comandament suprem al [[Mediterrani]] per la lluita contra els pirates, tenia un pretext per interferir en els afers de Creta.
Pompeu va enviar als seus [[Llegat (magistratura)|llegats]] (encapçalats per [[Luci Octavi (militar)|Luci Octavi]] i després per [[Luci Corneli Sisenna]]) a rebre la submissió. Metel va ignorar a Pompeu i va seguir conquerint ciutats mentre els cretencs augmentaven la resistència encoratjats pels llegats de Pompeu. Metel va conquerir [[
L'any [[66 aC]] Metel va tornar a Roma però els partidaris de Pompeu al [[senat romà|senat]] li van negar els honors del [[triomf]]. Metel no hi volia renunciar, i es va esperar als afores de la ciutat per veure si milloraven les circumstàncies. La seva paciència era tant gran com el seu desig d'honors, perquè l'any [[63 aC]] encara esperava poder entrar a la ciutat quan va esclatar la [[conspiració de Catilina]]. Llavors se'l va enviar a la [[Pulla]] per fer front a la revolta d'[[esclau]]s induïda pels conspiradors. L'any següent, el [[62 aC]], a la mort de [[Catilina]], va poder fer l'entrada triomfal a Roma i va rebre el títol de [[Crètic]]. No obstant els dos caps rebels, Làstenes i Pànares, que havien d'adornar el seu triomf, van ser obligats per un [[tribú de la plebs]] a rendir-se davant Pompeu.
| |||