Diferència entre revisions de la pàgina «Lluís XI de França»

referències afegides
m (Robot posa la Categoria:Morts a França a partir de Wikidata)
(referències afegides)
{{Infotaula persona}}
'''Lluís XI de França''' ''el Prudent'' ( [[Bourges]], [[Cher (departament)|Cher]] [[1423]] - [[Castell de Plessis-lèz-Tours]], [[Indre i Loira]] [[1483]] ), va ser '''[[rei de França]]''' ('''[[1461]]-[[1483]]'''), el sisè rei de la branca coneguda com [[Dinastia Valois|Valois]] de la [[Dinastia Capet|dinastia dels Capets]].
 
== Orígens familiars ==
 
== Núpcies i descendents ==
Es casà el [[24 de juny]] de [[1436]] a [[Tours]] amb la princesa '''[[Margarida d'Escòcia i e Beaufort|Margarida d'Escòcia]]''', filla del rei [[Jaume I d'Escòcia]] i la [[comtessa]] [[Joana de Beaufort]]. D'aquest matrimoni no tingueren fills ja que Margarida va morir amb tan sols 20 anys.{{Sfn|Favier|2001|p=78}}
 
Es casà, en segones núpcies, el [[14 de febrer]] de [[1451]] a [[Chambery]] amb '''[[Carlota de Savoia]]''', filla del [[duc]] [[Lluís I de Savoia]] i la princesa de [[Xipre]] [[Anna de Lusignan]]. D'aquest matrimoni nasqueren:
 
== Delfí de França ==
[[Fitxer:Louis XI.jpg|miniatura|Lluís XI de França|esquerra|244x244px]]
Entre [[febrer]] i [[maig]] de [[1437]] visità el [[Llenguadoc]] i va manar reconquerir les places angleses de [[Velay]]. Posteriorment acompanyà al seu pare a l'entrada a [[París]], acabada de reconquerir per les tropes franceses del condestable Richemont.
 
 
== Rei de França ==
El [[1461]] morí el rei Carles VII davant la indiferència del seu propi fill. Lluís XI es féu coronar a la [[catedral]] de [[Reims]] tres setmanes després de la seva mort i entrà a [[París]] el [[30 d'agost]] del mateix any.[[Fitxer:Louis XI préside le chapitre de Saint-Michel.jpg|miniatura|esquerra|''Louis XI préside le chapitre de Saint-Michel'' (Lluís XI pres[[:Fitxer:Louis XI préside le chapitre de Saint-Michel.jpg|Louis XI préside le chapitre de Saint-Michel.jpg]]<nowiki/>idint la capella de Sant Miquel), pintura de [[Jean Fouquet]] de [[1470]]|234x234px]]La primera acció del monarca fou beneficiar-se de la crisi de successió a la [[Corona d'Aragó]]. Aprofitant la [[Guerra contra Joan II]], que enfrontà el comte-rei aragonès amb el seu fill [[Carles de Viana]] primer, i després de la mort d'aquest amb les ciutats catalanes, intentà prendre el control del poder a [[Catalunya]]. La [[Diputació del General de Catalunya|Diputació del General]], però, no l'escollí com a [[comte de Barcelona]] i davant aquesta negativa s'alià amb [[Joan II d'Aragó]] pe [[Tractat de Baiona (1462)|Tractat de Baiona de 1462]], el qual li pagà certes rendes sobre el [[Cerdanya|comtat de la Cerdanya]] a canvi d'ajuda.{{sfn|Rovira i Virgili|1931|p=527}} El rei francès s'apoderà dels comtats en pocs dies l'agost de 1462.<ref name="Alicia">{{ref-publicació|cognom=Marcet Juncosa |nom= Alicia |enllaçautor= |coautors= |article=L'establiment de la frontera entre França i «Espanya», del 1462 al 1715 |url=http://books.google.cat/books?id=D2n00QMqA4YC&pg=PA8|consulta= 3 maig 2012|publicació=Pedralbes. Revista d'Història Moderna|editorial=Edicions Universitat Barcelona |lloc= |volum=18 |exemplar= part II |data=1998 |pàgines= 8 i 9|issn=0211-9587 }}</ref> Però a partir de llavors l'auge de la resistència nordcatalana va obligar-lo a enviar-hi un exèrcit francès comandat pel duc de Nemours [[Jaume d'Armanyac-Nemours|Jaume d'Armanyac]] el gener de 1463.<ref name="Alicia"/>
[[Fitxer:Louis XI préside le chapitre de Saint-Michel.jpg|miniatura|esquerra|''Louis XI préside le chapitre de Saint-Michel'' (Lluís XI presidint la capella de Sant Miquel), pintura de [[Jean Fouquet]] de [[1470]]]]
El [[1461]] morí el rei Carles VII davant la indiferència del seu propi fill. Lluís XI es féu coronar a la [[catedral]] de [[Reims]] tres setmanes després de la seva mort i entrà a [[París]] el [[30 d'agost]] del mateix any.
 
La primera acció del monarca fou beneficiar-se de la crisi de successió a la [[Corona d'Aragó]]. Aprofitant la [[Guerra contra Joan II]], que enfrontà el comte-rei aragonès amb el seu fill [[Carles de Viana]] primer, i després de la mort d'aquest amb les ciutats catalanes, intentà prendre el control del poder a [[Catalunya]]. La [[Diputació del General de Catalunya|Diputació del General]], però, no l'escollí com a [[comte de Barcelona]] i davant aquesta negativa s'alià amb [[Joan II d'Aragó]] pe [[Tractat de Baiona (1462)|Tractat de Baiona de 1462]], el qual li pagà certes rendes sobre el [[Cerdanya|comtat de la Cerdanya]] a canvi d'ajuda.{{sfn|Rovira i Virgili|1931|p=527}} El rei francès s'apoderà dels comtats en pocs dies l'agost de 1462.<ref name="Alicia">{{ref-publicació|cognom=Marcet Juncosa |nom= Alicia |enllaçautor= |coautors= |article=L'establiment de la frontera entre França i «Espanya», del 1462 al 1715 |url=http://books.google.cat/books?id=D2n00QMqA4YC&pg=PA8|consulta= 3 maig 2012|publicació=Pedralbes. Revista d'Història Moderna|editorial=Edicions Universitat Barcelona |lloc= |volum=18 |exemplar= part II |data=1998 |pàgines= 8 i 9|issn=0211-9587 }}</ref> Però a partir de llavors l'auge de la resistència nordcatalana va obligar-lo a enviar-hi un exèrcit francès comandat pel duc de Nemours [[Jaume d'Armanyac-Nemours|Jaume d'Armanyac]] el gener de 1463.<ref name="Alicia"/>
 
El [[1465]] s'enfrontà a la [[Lliga del Bé Públic]], una coalició de nobles feudal contra l'autoritat reial, obligant el rei a una resposta militar. Sense poder vèncer als revoltats a la [[batalla de Montlhéry]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Corvisier |nom=André |títol=Histoire militaire de la France |pàgines=211 |lloc=Paris |editorial=Presses universitaires de France |any=1992 |isbn=2-13-043872-5 |coautors=Contamine, Philippe |capítol=Des origines à 1715 |llengua=francès}}</ref> va entrar a París el 18 de juliol de 1465, Lluís XI hi organitzà la defensa i el 19 de juliol els exèrcits borgonyons i bretons dels comtes d'Armagnac i d'Albret i el duc de Lorena es van reunir per posar setge a Paris, d'on va sortir el 10 d'agost cap a Rouen i envia provisions a París el 28 d'agost, amb un poderós exèrcit com a reforç. El 3 de setembre es va signar una treva, que no va impedir als lliguistes prendre Pontoise i Rouen. Els combatents d'ambdós costats no saben com acabar-ho i el rei va pactar la pau amb concessions als revoltats.
 
== Bibliografia ==
* {{refRef-llibre|cognom=Rovira i Virgili Favier|nom=Antoni Jean|enllaçautortítol=Antoni Rovira i VirgiliLouis XI|títolllengua=Història Nacional de Catalunya francès|volumdata=vol. VI 2001|editorial=Edicions Pàtria Fayard|anylloc=1931 París|refisbn=harv2-213-61003-7}}
*{{ref-llibre|cognom=Rovira i Virgili |nom=Antoni |enllaçautor=Antoni Rovira i Virgili |títol=Història Nacional de Catalunya |volum=vol. VI |editorial=Edicions Pàtria |any=1931 |ref=harv}}
 
{{Inicia taula}}
12.797

modificacions