|
== L'aliança de Jaume I i Abū Zayd ==
{{Principal|Conveni de Calataiud}}
El [[conveni de Calataiud]], signat entre [[Jaume I]] i [[Abu-Zayd]], havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bàndol encapçalat per Ibn Mardanix, natural d'[[Onda]], creient que Zayd Abu-Zayd els havia traïtstraït en abandonar la llei de Mahoma i acostar-se a la de Crist. Davant de la pressió de Zayan i els seus seguidors, Zayd Abu-Zayd va abandonar la ciutat de València i es va traslladar a [[Sogorb]], cap al nord, on encara conservava el poder. Zayyan va entrar triomfalment a la ciutat de València al gener del [[1229]], encara que no va arribar a convertir-se en rei.
Jaume I començà la conquesta del [[Regneregne de València]] [[Setge decapturant Borriana|assetjant Borriana]], el juliol del [[1233]], el [[Setge de Borriana|setge]] de la qual havia durat dos mesos. Immediatament després, van caure tots els castells al nord d'aquesta ciutat, llavors capital de [[la Plana]], entre els quals hi havia [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana]], [[Borriol]], [[les Coves de Vinromà]] i [[Vilafamés]]. En aquell moment, quasi tot el regne al sud de Borriana estava en poder de Zayyan, llevat dels castells de Sogorb, [[Aiòder]], [[Almenara]], [[La Pobla d'Arenós|Arenós]], [[Cirat]], [[Llíria]], [[Nules]], Onda, Vilamalefa i alguns altres, que seguien fidels a Zayd Abu-Zayd.
Tres anys després de conquerir Borriana i tots els territoris al nord d'aquesta ciutat, en la primavera del [[1236]] es conquistà i fortificà [[el Puig de Santa Maria|el Puig]], posició clau per al domini de l'Horta i l'accés nord a Balansiya. Zayyan aplegà un gran exèrcit per tal de reconquistarreconquerir-lo, però fou vençut en la [[Batalla del Puig de Santa Maria]] el [[20 d'agost]] del [[1237]], en què Jaume I no prengué part perquè es trobava a Lleida. En aquesta batalla, va morir son oncle [[Bernat Guillem d'Entença]]. Després d'aquesta derrota, Zayyan es va fer fort a la ciutat de València ([[Balansiya]]).
== El setge de Balansiya ==
El [[1238]], Jaume I va assetjar la ciutat de València ajudat per nobles catalanoaragonesos i pel mateix Zayd Abu-Zayd. El [[22 d'abril]] del 1238, Jaume I es dirigí al [[Grau de València]] per posar setge formal a la ciutat, i establí el seu lloc de comandament a [[Russafa]]. Nombrosos cavallers d'Aragó, Catalunya, [[Provença]], i també d'[[Alemanya]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Anglaterra]], etc., s'incorporaren al setge, després de les crides del rei i de la butla de croada atorgada pel papa [[Gregori IX]] el febrer del 1237.
ZayanZayyan, en veure's envoltat de tropes cristianes, demanà ajut als sobirans musulmans, però només [[Abu-Zakariyyà Yahya I|Abu-Zakariyyà]], [[emir hàfsida]] de [[Tunis]], l'escoltà i envià a València un estol de dotze naus, que arribaren el [[17 d'agost]] del [[1237]] a Balansiya, però no gosaren desembarcar, perquè la muralla havia començat a ser atacada i incendiada per Jaume I.
Després de cinc mesos de setge, com que a la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperança de socorsd'auxili, inicià els tractes per rendir la ciutat a Jaume I. La mateixa Balansiya que havia resistit dos anys al Cid, només suportà cinc mesos l'atac de Jaume I, proveït de millor [[maquinària de setge]]. Zayyan es rendí i lliurà a Jaume I la ciutat, fet que s'esdevingué el 28 de setembre del 1238. Per fer pública la capitulació, el 28 de setembre del 1238, els musulmans valencians hissaren a la torre d'Alí Bufat el [[penó de la conquesta]], la senyera reial d'Aragó i Catalunya. El dissabte [[9 d'octubre]] del [[1238]], Jaume I féu l'entrada oficial a la ciutat.
En els acords de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren marxar podrien fer-ho al sud del [[Xúquer]] i els musulmans que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, sota el domini cristià. Zayyan va pactar amb Jaume I la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, pel port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], on moriria anys més tard.
|
